En el darrer any i mig, l’únic que hem sabut sobre aquests projectes, apart de rumors, és que alguns d’ells anaven avançant en el seu desenvolupament, i altres semblaven més aturats. Però no hi havia cap notícia oficial. En els dos projectes que romanien més aturats, la comunitat va reaccionar, i van aparèixer alguns forks de mysql, i la comunitat d’OpenSolaris també va crear el seu propi fork, Illumos, i va invitar a Oracle a participar-hi.

Però aquesta situació ha canviat de manera dràstica aquesta setmana. D’una banda, a Oracle Magazine s’ha publicat una entrevista a Edward Screven, Cap Corporatiu Arquitecte d’Oracle, on parla àmpliament (encara que esquivant alguns temes) sobre la relació d’Oracle amb el programari lliure i de codi obert.

Edward Screven va resumir la relació d’Oracle amb el programari lliure i de codi obert amb la frase següent:

«Oracle no té realment una estratègia específica per al Codi Obert. El que tenim és una estratègia global d’empresa: entregar solucions completes, obertes i integrades, als nostres clients.»

A més, va destacar les contribucions que Oracle té en el nucli de Linux, com ara el sistema de fitxers Btrfs, i altres relacionats amb els servidors. En concret, va dir el següent sobre Linux:

«Linux continua sent una plataforma de desenvolupament de referència per a Oracle. Segueix sent una plataforma estratègica per a nosaltres en l’arquitectura x86. Tenim avui més enginyers de Linux que mai, i en seguirem contractant més. Linux és absolutament una part central de la nostra estratègia oberta completa i integrada.»

Respecte dels programes implicats, va dir el següent:

• OpenOffice.org. Des d’Oracle, aquest producte està considerat com una unitat interna separada d’Oracle, amb un equip de desenvolupament i de vendes propi.
• mysql. Oracle té tres objectius clars: millorar el producte en rendiment i qualitat millorar el suport que s’ofereix per a mysql, i integrar-lo més amb la resta de productes d’Oracle.

Del que no va parlar, és d’OpenSolaris. «Curiosament», fa un parell de dies Oracle ha enviat un missatge a la llista de correus d’OpenSolaris indicant que s’abandona aquest projecte, i que es reemplaçarà per Solaris 11 Express, amb llicència RTU (Right-to-use) per a desenvolupadors. O sigui, que la comunitat OpenSolaris ha vist confirmades les seves pors, que la van encaminar a crear el fork d’OpenSolaris Illumos.

• Font | MuyLinux
• Font | Phoronix

Una opció molt bona per a fer aquestes proves és per mitjà d’una màquina virtual. Recordeu que a la nostra secció de documentació teniu una sèrie d’articles explicant tot el necessari per a executar màquines virtuals des de VirtualBox.

Per tal de facilitar aquesta «feina», des de GNULinux.cat us hem preparat unes imatges de disc dur que tenen preinstal·lades algunes de les distribucions més interessants. Aquestes imatges estan preparades per ser utilitzades (prèvia descompressió del fitxer descarregat) des de VirtualBox. Podeu trobar com utilitzar-les en aquest article de la nostra documentació.

De moment, us oferim imatges de disc dur amb les següents distribucions (hi indiquem també l’escriptori que tenen instal·lat):

• Chakra Panora – KDE
• Debian Stable – Gnome
• Fedora 13 – Gnome
• Fedora 13 – LXDE
• Mandriva 2010.1 – KDE
• OpenSUSE 11.3 – KDE
• Ubuntu 10.04 – Gnome
• Ubuntu Netbook Edition 10.04 – Gnome (Netbook)

Podeu trobar totes aquestes imatges a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

Seguim treballant per ampliar ben aviat el nombre d’imatges que us oferim. Lògicament, també estem oberts a suggeriments.

• Documentació | Màquines virtuals amb VirtualBox
• Documentació | Màquines virtuals amb sistema operatiu preinstal·lat
• Pàgina | Recull d’imatges de VirtualBox de GNULinux.cat

Sempre hi ha qui va més enllà, però. Des de lifehacker han aconseguit virtualitzar el Mac OSX a Windows i també es pot fer a GNU/Linux. A continuació vos expliquem com fer-ho.

Què necessitem?

Bàsicament la darrera versió del VirtualBox que podem baixar des de la seua pàgina web, hi ha paquets precompilats per a les distribucions GNU/Linux més conegudes.

• Darrera versió del VirtualBox

També necessitareu el Mac OSX, per descomptat. En aquest cas es recomana provar-ho amb la versió modificada OSX86 Snow Leopard torrent creada per Hazard. Tingueu en compte que hauríeu de tindre una còpia original per fer això (tot i que la llicència de l’OSX diria que no deixa ni tan sols virtualitzar, així que vos arrisqueu a ser denunciats per Apple si la feu servir…).

• OSX86 Snow Leopard

Creació de la màquina virtual

Per descomptat, la primera cosa que heu de fer és instal·lar el VirtualBox. En aquest article ho provem amb la versió 3.2.6, que és la darrera disponible als servidors del VirtualBox. Un cop instal·lat, l’iniciarem i crearem una màquina virtual nova. Quan l’auxiliar vos demane quin tipus de sistema operatiu voleu instal·lar, haureu de seleccionar el Mac OS X com a sistema operatiu i la versió Mac OSX Server.

Tipus de sistema operatiu: Mac OS X

Fem clic a «Següent» i assignarem una memòria mínima de 1024Mb per al sistema client.

1024 mínim de memòria RAM

Caldrà crear un nou disc dur virtual si volem instal·lar el Mac OS X des de cero. Triarem l’opció d’imatge que s’expandeix automàticament i li assignarem el mínim de 20Gb.

Mida mínima del disc dur: 20Gb

Finalment ja tindrem la màquina virtual creada i podrem veure un resum dels paràmetres generals:

Paràmetres generals de la màquina virtual

En finalitzar, al llistat de màquines virtuals ja podrem veure la màquina virtual creada per al Mac OS X.

Llistat de màquines virtuals

Instal·lació de Mac OS X a la màquina virtual

Ara, tenint la imatge ISO del Mac OS X que s’instal·larà, caldrà fer un parell de canvis en els paràmetres principals. Primer de tot, amb la màquina MacOSX seleccionada, feu clic sobre «Sistema» al quadre de la dreta. S’obrirà una finestra on haureu de desmarcar l’opció «Activa EFI»:

Desactivació d'EFI

Ara haurem de fer clic sobre «Emmagatzematge». S’obrirà una finestra on apareixerà un llistat de dispositius. Haurem de fer clic sobre «Buit» i després fer clic a la secció «Atributs» tot just a la dreta d’on posa «Buit» (un altre cop) per obrir el diàleg de gestor de suports virtuals.

Selecció de la imatge d'arrencada

A la finestra que s’obre, caldrà fer clic sobre «Afegeix» i seleccionar la imatge ISO del Mac OS X. Amb això apareixerà al llistat i la seleccionarem:

Selecció de la imatge de l'OS X

I en fer clic sobre «Selecciona», ja tindrem la imatge preparada per a que siga arrencada a la màquina virtual. Només caldrà acceptar i ja podrem passar a la instal·lació del Mac OS X.

Configuració final d'emmagatzematge

Instal·lació de Mac OS X

Després de tot el que hem fet, només cal seleccionar la màquina virtual del Mac OS X que hem creat i fer clic sobre «Mostra» per iniciar-la (hauré de revisar aquesta traducció, perquè no té molt de sentit). Quan s’inicie la instal·lació, podreu veure unes quantes pantalles tipus terminal (o ms-dos com els agrada a molts dir) fins que s’inicie la finestra de selecció d’idioma. Seleccioneu el vostre idioma preferit (esperem que Apple continue ignorant el català per tal de no fer-li mal com ha fet amb l’iPhone) i després haureu d’anar a l’eina d’utilitat de discos. Per accedir a ella, aneu al menú de dalt «Utilities» i després «Disk utility»:

Accés a l'eina d'utilitat de discos

I després haureu de seleccionar el disc a l’esquerra i després fer clic sobre la pestanya «Erase», posar un nom a la partició que es crearà i finalment crear-la. Així ja podreu tornar enrere i començar la instal·lació

Nota: si no creeu la partició d’aquesta manera, l’OSX no serà capaç de detectar cap partició.

Amb això ja podreu seleccionar el disc i passar a la següent pantalla.

Selecció de disc d'instal·lació

A la següent pantalla heu de seleccionar «Customize», ja que s’han de seleccionar alguns paquets addicionals per tal que la instal·lació funcione. En fer-ho, s’obrirà una finestra i haureu de marcar les opcions marcades a la captura. L’opció de «AMD» només l’haureu de marcar aquells qui tingueu un processador AMD.

Selecció de paquets que s'instal·laran

A partir d’ací ja podreu continuar amb la instal·lació.

Procés d'instal·lació del Mac OS X

Per últim, quan l’instal·lador acabe la instal·lació i pose «Installation finished» i comence el compte enrere, ràpidament haureu d’anar al menú de dalt del VirtualBox «Dispositius» i en «Dispositius de CD/DVD» seleccionar l’última opció de desmuntar el dispositiu CD/DVD. Seguidament haureu d’anar al menú «Màquina» i fer clic sobre «Reinicia». Ara ja es carregarà el Mac OS X. Ací teniu la meua captura:

Mac OS X virtualitzat a l'Ubuntu del Pau

Notes

• La instal·lació ha durat en el meu cas uns 30 minuts (tot i que, en realitat, m’he passat des de les 8 del matí fins les 14.39h que són ara mateix per escriure l’article).
• He hagut de reiniciar un segon cop per tal que es carregara el Mac OS X un cop ja l’havia instal·lat.
• La resolució és baixa, però hi ha maneres de ampliar-la.
• En rendiment és… acceptable, les coses es mouen.
• Tingueu paciència, ja que moltes coses poden fallar si no seguiu els passos tal qual els he posat (comptant que no m’haja deixat res)
• Pregunteu als comentaris si teniu dubtes!

• Comencem, de fet, amb un article que qüestiona si el sistema operatiu Android és realment programari lliure o no.
• Així com alguns projectes de Sun sembla que perdran força amb la compra per part d’Oracle, el VirtualBox portarà moltes millores i el seu desenvolupament avança ràpid.
• Canviant una mica de temàtica general, en Baltasar ha escrit un interessant article sobre algunes de les raons per les quals és preferible fer servir programari lliure a l’educació.
• Alguns sabreu que Opera ha presentat la versió final de l’Opera 10.53 per a Windows i Mac, per a GNU/Linux encara continua en estat beta (publicada fa res).
• També relacionat amb navegadors: l’Internet Explorer ha baixat del 60% per primera vegada des que va arribar al lideratge fa molts i molts anys.
• Tot i que el GNOME Shell es presentarà probablement al setembre, l’Ubuntu no l’inclourà per defecte a la propera versió.
• Per als que feu servir dropbox i kde, ací teniu Kdropbox!
• Per acabar, comentar-vos que el proper dia 22 de maig se celebrarà la festa de la nova versió de l’Ubuntu a València. Serà una jornada on es faran diferents presentacions, allà trobareu al David Planella (responsable de traducció de l’Ubuntu), al Toni Hermoso (responsable del projecte Mozilla en català), al Giorgio Grappa (segur que l’heu vist comentar per ací més d’una vegada) i jo mateix, que parlaré sobre Softvalencià.

Diàleg de creació d'una màquina virtual nova

Selecció de la versió de MacOSX

O siga, sembla que finalment es podrà virtualitzar el MacOSX a sistemes que no siguen MacOSX. Això és una gran novetat que a molta gent li vindrà molt bé (de fet, a la feina ho vam necessitar no fa molt). Quan isca la versió final ja en parlarem d’altres novetats. Per ara, amb aquesta hi ha més que suficient.

No vull deixar passar l’ocasió per comentar-vos que la traducció del VirtualBox 3.2 serà la millor feta fins ara… i no perquè la faça jo, sinó perquè el Jordi Serratosa, un company de traducció de Softcatalà, ha fet una bona repassada dels errors i possibles millores a la traducció. Ell ha estat també qui s’ha ocupat de millorar la traducció de l’OpenOffice.org, el GNOME, etc., de forma que estem obtenint unes traduccions finals amb una qualitat més que envejable.

Podeu baixar-vos el VirtualBox 3.2 des del seu repositori. Hi ha versions per a Windows, Mac i paquets precompilats per a diferents distribucions (Fedora, OpenSUSE, Ubuntu, etc.).

• Enllaç | Notícia a Genbeta
• Descàrrega | Repositori del VirtualBox 3.2 beta

Selecció d'idioma al VirutualBox 3.1.4

La història de la traducció del VirtualBox té la seua gràcia: la vam començar el Vicent Fornés i jo, en una una traducció: català-valencià, que la vam fer en variant valenciana. Un cop vam introduir el projecte a Softcatalà i coneixent l’existència de l’script d’adaptació a la variant valenciana, es va adaptar la traducció al català general i l’únic nom que es va quedar va ser “Català”.

Durant les darreres setmanes vaig iniciar el procés per a l’acceptació de la variant valenciana. El problema va ser bàsicament que els fitxers de traducció del VirtualBox són .ts, i no pas .po. Això vol dir que hi ha diferències importants entre un sistema i l’altre: la principal diferència és que els fitxers ts no accepten els “@xxxx” (del ca@valencia). El problema de llengua/país és clar: els països on tenim variants d’una mateixa llengua, ho tenim complicat a l’hora d’aconseguir un codi d’identificació. Amb els po es va solucionar amb els @, però amb els ts la única solució ha estat donar el codi ca_VA a la variant valenciana. Aquest “VA”, però, no és pas de “València”, sinó del Vaticà.

Per sort, això no és cap problema. El problema ve a ser més global: si no tenim un codi global per a la variant valenciana, llavors és complicat que els programes que estiguen en aquesta variant siguen reconeguts pel sistema, amb la qual cosa se seleccionarà el català general per defecte. Això no és cap problema, per descomptat, però en cas d’existir la variant, aleshores està bé que se seleccione.

A partir d’ara, a Fitxer > Preferències > Idioma, ja podreu seleccionar el Català (valencià).

• Descàrrega | Pàgina de baixades del VirtualBox
• Enllaç | Canvis de la versió

• La “teleportació” que permet la migració de màquines virtuals mentre s’estan executant entre diferents amfitrions (característica que els usuaris normals no apreciarem)
• Suport d’acceleració 2D per a clients Windows
• Nou sistema de captures d’estat de les màquines que ens permetrà crear captures de captures (una mica enrevessat)
• La possibilitat de variar alguns paràmetres de la màquina mentre aquesta s’està executant (p.e. dispositius de xarxa)
• Millora del rendiment amb clients de 64bits

I més canvis que podeu veure visitant a la pàgina de canvis. Al rebost de softcatalà trobareu els enllaços directes per a la descàrrega per a Windows i Mac, així com l’enllaç als repositoris per a diferents distribucions. Si feu servir el programa, m’agradaria demanar-vos que si veieu algun error a la traducció, vos poseu en contacte amb mi. Des de la versió 3.0 s’han inclòs algunes cadenes que alguns cops és complicat de traduir.

• Anar a la pàgina web del Sistema Operatiu/distribució que volem provar, baixar-nos el seu CD/DVD d’instal·lació a través del fitxer “.iso” corresponent, i instal·lar-lo en una màquina virtual (nova o ja existent).
• Baixar-nos una imatge de disc dur virtual reconegut pel VirtualBox, i que ja tingui instal·lat el Sistema Operatiu, i utilitzar-lo directament des d’una màquina virtual (nova o reaprofitant una que ja tinguem).

Aquesta segona és una opció molt bona, perquè gràcies a ella ens podem saltar el procés d’instal·lació del Sistema Operatiu en la màquina virtual, i passar directament a provar el seu funcionament, que és el que ens interessa. Per Internet, podem trobar moltes imatges de disc dur amb sistemes preinstal·lats. Per exemple, en trobareu moltes a la pàgina de VirtualBox Images. En aquesta pàgina no només hi ha imatges amb distribucions GNU/Linux, sinó també amb distribucions GNU/SunOS, BSD i alguna altra (per exemple, el mític Minix). Per fer aquesta explicació, per exemple, m’he baixat la imatge de FreeBSD 7.1 amb XFCE, una de les distribucions BSD més conegudes (juntament amb OpenBSD). La imatge descarregada ve comprimida amb el format 7z. Des del Nautilus podem descomprimir-la amb el botó de la dreta i fent clic a “Extreu aquí…”.

Extracció del fitxer .7z

Un cop descomprimida, hem de registrar la imatge en el VirtualBox. Per a fer-ho obrim el VirtualBox des de “Aplicacions>Eines del sistema>VirtualBox” i, en aquest programa, anem a “Fitxer>Gestor de suports digitals”. Fem clic a “Afegeix”, i seleccionem el fitxer amb extensió “.vdi” que hagi resultat de l’extracció anterior.

Gestor de suports virtuals

Un cop registrat, tornem a la pantalla principal del VirtualBox. Tenim dues opcions. O bé creem una nova màquina virtual que utilitzi aquesta imatge, o bé utilitzem aquesta imatge en una màquina virtual existent. En aquest cas, explicaré com reutilitzar una màquina virtual. Escollim la màquina virtual que ens interessi, i fem clic al botó “Paràmetres”. Anem a la secció “Discos durs” i com a “IDE primari mestre” escollim la imatge que acabem de registrar.

Selecció de la imatge

Acceptem els canvis, i iniciem la màquina virtual. Aquesta s’engegarà amb el sistema operatiu que hàgim escollit. Si ens demana usuari i paraula de pas, la podem obtenir de la mateixa pàgina on hem obtingut la imatge.

FreeBSD en màquina virtual

Com veieu, es tracta d’una forma senzilla de poder provar una distribució en una màquina virtual, sense haver de passar pel procés d’instal·lació.

• Tot i que no està relacionat amb el programari lliure, però sí amb la cultura lliure, sembla que les aportacions a la Wikipedia (en general) han deixat de créixer. Estem en un canvi de cicle?.
• L’equip de Moblin (impulsat per Intel) ha resolt un problema que Linux no se’n treia de sobre des de fa 20 anys, un problema relacionat amb els privilegis de root a les X.
• Fedora ha presentat el projecte “Fedora Edu”, un altre projecte de distribució GNU/Linux enfocada a l’educació a l’estil d’altres ja conegudes.
• Coneixeu Transmageddon? És un altre programa de conversió entre formats de vídeo a l’estil de l’Arista (personalment m’agrada més l’Arista, però aquest també té molt bona pinta).
• El projecte LiveAndroid ha tret una nova versió del seu “preparat” que permet executar el sistema Google Android a una màquina virtual… i sembla que funciona!!
• Chromium, la versió de Google Chrome per a GNU/Linux, continua avançant i ja suporta temes GTK, Flash i altres característiques que milloren molt la seua funcionalitat.
• Si voleu controlar el so del vostre sistema segons aplicacions, proveu amb el giny de pulseaudio, no us decebrà.
• Sun va publicar ahir el  VirtualBox 3.0.2, sembla que han corregit algunes fallades importants de la versió 3.0.0 (a mi no em compilava el mòdul a l’inici del sistema).
• Per acabar, en PellRoja ens comenta al fòrum que la Generalitat ha anunciat el projecte ACTIC de continguts formatius de suport, i sembla que li han prestat importància a l’OpenOffice.org.

• Suport per sistemes multi-nucli, amb la possibiliat de crear màquines amb fins a 32 nuclis virtuals
• Suport experimental per a Directx 8/9 a clients Windows (és a dir, que en poc temps ja podreu jugar als vostres jocs preferits des de GNU/Linux)
• Suport complet per a OpenGL 2.0 a màquines Windows, MacOSX i GNU/Linux

La resta de canvis s’han centrat més en correcció d’errors i alguns canvis en la interfície així com en el procés de registre. En obrir el programa, el VirtualBox ens demanarà que fem un compte a Sun Online (pas que podem ometre). Està completament traduït al català en totes les seues versions.

Podeu baixar-lo des de la pàgina oficial o bé fer servir els repositoris habilitats per a les diferents distribucions.

• Descàrrega | VirtualBox 3.0

Bàsicament, existeixen tres grans noves característiques:

• Suports per a màquines amfitriones amb fins a 32 nuclis virtuals (amb intel VT-x i AMD-V)
• Suport experimental per a Directx 8 i 9, per a jocs i programes
• Suport per a OpenGL 2.0, tant a clients Windows, Linux o Solaris

La resta del llistat es refereix sobretot a correcció d’errors relacionats amb la interfície, la compartició de carpetes, suport usb, l’instal·lador a Windows, etc. Respecte a la traducció, encara no ens han informat sobre quan hem de començar (no obstant ja els he demanat quan, perquè al final sempre hem d’anar a correcuita).

A continuació us deixem els enllaços de descàrrega per a les diferrents distribucions:

• Descàrrega | VirtualBox 3.0 Beta 1 Debian “Etch” (i386) (AMD64)
• Descàrrega | VirtualBox 3.0 Beta 1 Debian “Lenny” (i386) (AMD64)
• Descàrrega | VirtualBox 3.0 Beta 1 Fedora 11 (i586) (x86-64)
• Descàrrega | VirtualBox 3.0 Beta 1 OpenSUSE 11.1 (i586) (x86-64)
• Descàrrega | VirtualBox 3.0 Beta 1 Ubuntu “Hardy Heron” (i386) (AMD64)
• Descàrrega | VirtualBox 3.0 Beta 1 Ubuntu “Jaunty Jackalope” (i386) (AMD64)
• Descàrrega | VirtualBox 3.0 Beta 1 Mac OS X Intel
• Descàrrega | VirtualBox 3.0 Beta 1 Windows

Bàsicament, el que farem és crear-nos un disc virtual per al VirtualBox, però que realment només sigui com un enllaç a les particions REALS del nostre equip. És a dir, els que pot veure la nostra màquina principal. Una dada important a tenir en compte (després en veurem el motiu) és que hi podrem afegir tant els discos (que seran dispositius del tipus /dev/sda, /dev/sdb, /dev/hda, etc.) com les particions concretes (/dev/sda1,/dev/hda2, /dev/sdb1, etc.).

El primer que hem de fer, és donar permisos al nostre usuari per a crear aquest enllaç. Hi ha dues maneres senzilles de fer-ho (bé, a l’article que us enllaço n’hi ha diferents a les que jo us proposo, però crec que el millor és alguna d’aquestes dues):

• Podem donar permisos totals (per a tots els usuaris) al dispositiu. No ho aconsello, però si algú ho vol fer, cal executar el següent:

sudo chmod 777 /dev/xxxx

En aquest cas, “/dev/xxxx” serà el disc o la partició que vulguem veure des del VirtualBox.

• Podem afegir el nostre usuari al grup “disk” (que és el grup propietari dels dispositius). Ho podem fer des d’un terminal, executant la comanda següent:

sudo adduser El_Nostre_Usuari disk

Amb aquesta segona opció no obrim els permisos al dispositiu del disc a tots els usuaris però, com a contrapartida, donem permisos al nostre usuari a TOTS els discos i particions.

Un cop executada alguna d’aquestes dues comandes, ja tenim permisos per a crear l’enllaç de VirtualBox al nostre disc o partició escollits. Per a crear aquest enllaç, hem d’executar la comanda següent:

VBoxManage internalcommands createrawvmdk -filename $HOME/.VirtualBox/Nom_Fitxer.vmdk -rawdisk /dev/xxxx -relative -register

En aquesta comanda, només hem d’escollir el nom del fitxer que volem crear, i el nom del dispositiu (el /dev/xxxx). Amb l’enllaç creat, podem fer dues coses:

Utilitzar l’enllaç en una màquina virtual existent

Amb això podrem veure des de dins la màquina virtual la informació que hi ha en els nostres discos reals. Per a fer-ho, obrim el VirtualBox (“Aplicacions>Eines del Sistema>Sun xVM VirtualBox”), seleccionem la màquina virtual que ens interessa, i premem el botó de “Paràmetres”. Anem a la secció de “Discos durs”, i n’afegim un de nou. Escollirem el fitxer que acabem de crear (que es dirà Nom_Fitxer.vmdk).

Si hem fet l’enllaç d’una partició, des de la nostra màquina virtual es veurà aquesta partició. Si hem fet l’enllaç d’un disc, des de la màquina virtual veurem totes les particions del disc.

Aquest mètode és una alternativa al que vam explicar el seu dia per a compartir dades entre la nostra màquina principal i la virtual. La diferència és que amb el mètode nou les veurem com a particions normals de la màquina virtual, i amb el que ja sabíem fins ara les veiem com si compartíssim un recurs de xarxa.

Utilitzar l’enllaç per a tenir una màquina virtual que executi un sistema real

Potser cal explicar una mica què vol dir això. Aquesta opció té sentit si en el nostre ordinador “real” hi tenim instal·lats dos sistemes operatius en dues particions diferents, que escollim per mitjà del Grub quan arranquem l’ordinador. És molt típic, per exemple, tenir un ordinador amb una partició amb Ubuntu i una altra amb Windows. Doncs bé, ara el que farem és, un cop hem entrat en Ubuntu, poder executar en una màquina virtual el Windows que tenim instal·lat a la partició real. Si voleu utilitzar aquesta opció, llegiu l’anotació fins al final, perquè té el seu perill.

En aquest cas, hem de tenir en compte que l’enllaç que hem creat per mitjà de la comanda VBoxManage ha de ser a un disc que tingui el Grub instal·lat. És a dir, en principi no ens funcionarà a partir d’un enllaç a una partició (per exemple, /dev/sda1), perquè en no tenir-hi Grub, no sabrà com arrancar. Funcionarà si l’enllaç és al disc sencer (per exemple, /dev/sda), perquè el Grub s’instal·la per defecte al Master Boot Record (MBR) del disc.

Un cop tenim l’enllaç al disc creat, hem de crear una nova màquina virtual tal i com ja vam explicar. L’única diferència és que, en el punt on ens demana el disc dur que volem assignar-li, en comptes de dir-li que en volem crear un de nou, li hem de dir que en volem utilitzar un disc existent. A la llista desplegable hi haurà el Nom_Fitxer.vmdk que hem creat per mitjà de la comanda VBoxManage. Si no hi trobem el disc, haurem de buscar-lo per l’arbre de directoris (recordem que l’hem desat a $HOME/.VirtualBox/Nom_Fitxer.vmdk).

Quan hàgim acabat de crear la màquina virtual, no caldrà instal·lar-hi cap sistema operatiu, només cal arrancar la màquina virtual.

ULL: Si utilitzem aquesta segona opció, cal anar amb compte amb un detall. Com que a la màquina virtual li hem assignat el disc sencer, utilitzarà el Grub de la nostra màquina principal, i no només tindrà assignades les particions del sistema que volem arrancar, sinó TOTES les particions del disc. Això vol dir que, si tenim el Grub configurat perquè ens entri de forma predeterminada en el sistema real que estem treballant, també ens l’intentarà arrancar com a màquina virtual. No sé les implicacions que pot tenir això, però no crec que sigui massa bo tenir dos sistemes (un real i un altre virtual) escrivint alhora sobre els mateixos fitxers, sobre la mateixa partició de Swap (si arriben a utilitzar-la), etc. Es podria arribar a produir un bucle a l’espai-temps que podria arribar a destruir tot l’univers!!! Bé, això últim és altament improbable (ho sento, m’ha sortit la vena Doc Brown a Regreso al Futuro ), però vigileu que a la màquina virtual no arranqueu el mateix sistema que a la màquina “real”.

• Enllaç | Canvis de la versió
• Descàrrega | VirtualBox 2.2.2

Primer de tot, el suport 3D a dins de les màquines virtuals ja és estable. Si instal·leu un sistema GNU/Linux a dins amb Compiz, veureu que ja funciona correctament (abans no ho feia, tot i que estava disponible l’opció d’acceleració 3D, o era complicat aconseguir-ho).

Una de les noves opcions és la possibilitat d’importar/exportar màquines virtuals fent servir el format OVF. Això té unes possibilitats molt interessants ja que podrem importar màquines virtuals des d’altres programes de virtualització com l’VMware (si aquests fan servir el mateix format) o el qemu.

Podeu veure la resta de canvis a la pàgina oficial. Respecte a la traducció al català, la trobareu incompleta. La culpa ha estat meua per falta de temps durant aquestes dues setmanes (van publicar els nous paquets per traduir a finals de març i amb el poc temps que he tingut, ja va ser massa tard). La política del VirtualBox no permet afegir traduccions més tard i, a més, les afegeixen a les gran versions (és a dir, caldrà esperar a la versió 2.3 per tindre la traducció completa).

Tot i així, ja tinc els paquets de llengua traduits. Si els voleu descarregar i fer-los servir al vostre VirtualBox, és senzill. Baixeu el següent tar.gz, a dins trobareu dos fitxers que heu de copiar a la carpeta /usr/share/virtualbox/nls:

• Fitxers de llengua del VirtualBox 2.2
  

Sembla que no he estat l’únic traductor que no ha completat la traducció a temps: la traducció castellana, basca, portuguesa i d’altres tampoc es troben completes. Per tant estic pensant en proposar als del VirtualBox que admeten actualitzar els fitxers de llengua a les actualitzacions menors.

Per acabar, veureu que la traducció inicial l’hem passada a la variant central. La idea és aprofitar els scripts de traducció desenvolupats per Toni Hermoso per tal de passar de la variant central a la valenciana. A veure si ho podem fer per a la propera versió.

• Descàrrega | VirtualBox 2.2

• Segons un informe d’IDC, GNU/Linux va arribar estar instal·lat al 24% dels ultra-portàtils venuts durant 2008. Segons un altre informe de Microsoft del mes de febrer, el sistema Windows XP va ser al 96% de les vendes d’ultraportàtils. Sembla clar, segons les tendències, que Windows està menjant el poc terreny que ocupava el GNU/Linux. Parlant d’experiència personal, ja fa temps que no veig ultra-portàtils amb GNU/Linux a les respectives seccions dels departaments d’informàtica de les diferents botigues que visite.
• Llegint TuxJuegos he descobert un joc de simulació de motos anomenat MX Simulator que té com a punt fort el comportament de les físiques. A diferència de la majoria de jocs d’aquest tipus, dóna la sensació d’estar a sobre d’autèntica motocicleta de cross a l’hora d’accelerar, frenar, embragatge i canvi de marxa. Per desgràcia no és un joc lliure ni gratuït, però podem provar una demo o veure un vídeo i gaudir una mica d’ell.
• Aquesta setmana s’ha publicat el VirtualBox 2.2. No he pogut tindre la traducció a punt per diverses raons, tractaré d’acabar-la avui i demà o despús-demà escriuré un apunt explicant com afegir-la (només cal copiar dos fitxers). Tot i que ja en parlarem de les noves característiques, sembla que la que més ha cridat l’atenció és el suport completament millorat per a l’acceleració 3D a dins de les màquines client.
• Una altra publicació interessant de la setmana ha estat la primera candidata a versió final del KOffice 2.0. Mirant els canvis que s’han fet, ens podem adonar que el 90% han estat correccions d’errors i alguna reestructuració dels menús, així com l’eliminació d’alguns elements dels mateixos. Els desenvolupadors indiquen que encara no s’ha de fer servir per substituir OpenOffice.org o el KOffice 1.6, sinó que volen acabar de polir KOffice 2.0 per a la versió final.
  
• He estat donant una ullada al wiki del GNOME i sembla que ja estan clares les publicacions de la versió 2.28 i la 2.30, que serà la finalment la 3.0. Les dades de publicació seran el 23 de setembre d’aquest any i el 31 de març de 2010 respectivament. Cal recordar que els desenvolupadors del GNOME ja van indicar que la versió 3.0 no suposaria el canvi radical que va suposar el cas de KDE 4.0 respecte a KDE 3.x.
• Per acabar (els trons que sonen ara, que són les 7.19h ja m’indiquen que he d’anar acabant), una distribució nova anomenada xPUD que s’inicia només en 10 segons. El sistema que arranca és molt bàsic: un navegador, un reproductor multimèdia i poc més. Només ocupa 48Mb i té una interfície agradable i molt senzilleta. Proveu-la!