Ubuntu One és l’aposta de Canonical (l’empresa que hi ha rere Ubuntu) en l’àmbit del Cloud Computing. Per a resumir-ho, a través d’Ubuntu One, Canonical ens ofereix un espai en els seus servidors de 2Gb o 10Gb (depenent del pla que escollim). En el nostre ordinador, veurem aquest espai com una carpeta més dins el nostre arbre de directoris. És a dir, no veurem cap diferència respecte de qualsevol altra carpeta. Però podrem veure el contingut d’aquesta carpeta (i tot el que hi pengem) des de qualsevol ordinador on tinguem instal·lat l’Ubuntu One.
De moment, Ubuntu One està en una versió Beta. És a dir, en una fase avançada de proves, però encara no té una versió definitiva. A més, Ubuntu One només es pot utilitzar en Ubuntu 9.04 (no es pot instal·lar en versions anteriors d’Ubuntu). Espero que més endavant l’obrin a altres sistemes i distribucions. Bé, això no és cert del tot, perquè des de qualsevol sistema podem accedir i pujar informació des d’un entorn web, però perdem la transparència i facilitat d’utilització que tenim amb el programa instal·lat. Per a poder-lo instal·lar, cal demanar una invitació a la pàgina d’Ubuntu One, connectant-nos amb el nostre usuari de Launchpad. La invitació triga un cert temps a arribar (a mi m’ha trigat unes tres setmanes).
Quan rebem la invitació, ens envien un enllaç a través del qual podem continuar amb el procés d’instal·lació. El primer que hem de fer és escollir un dels dos plans que tenim disponibles, depenent de les nostres necessitats. L’única diferència entre els dos plans és la quantitat d’espai que tenim i el seu preu:
- Pla de 2Gb: Gratuït
- Pla de 10Gb: 10$ al mes
Un cop adherits a algun d’aquests dos plans, rebem un altre missatge amb un enllaç on ens descriuen la resta del procés d’instal·lació. És molt senzill, i està molt ben explicat. Cal fer-lo a cada ordinador on vulguem tenir Ubuntu One. El primer que hem de fer és baixar-nos un fitxer “ubuntuone-jaunty-ppa.deb”. Des d’un terminal, hem d’anar al directori on hem desat el fitxer, i executar la comanda següent:
sudo dpkg -i ubuntuone-jaunty-ppa.deb
Instal·lant aquest fitxer, el que fem realment és afegir un nou repositori (que és on hi ha el programa Ubuntu One en sí) i la seva clau d’encriptació. Ara ja podem refrescar els repositoris i instal·lar el client d’Ubuntu One des de Synaptic o des d’un terminal, per mitjà de la comanda:
sudo apt-get install ubuntuone-client-gnome
El primer cop que executem Ubuntu One (“Aplicacions>Internet>Ubuntu One”) ens obrirà una finestra del Firefox on ens preguntarà si volem afegir aquest ordinador al nostre “núvol” d’Ubuntu One. Acceptem, i ens demanarà el nostre usuari i la contrasenya de Launchpad (només ens ho demanarà aquest primer cop). Ubuntu One s’arrencarà automàticament cada com que engeguem l’ordinador. El programa ens haurà creat una carpeta anomenada “Ubuntu One” sota el nostre directori d’usuari (/home/el_nostre_usuari), i tindrem disponible un enllaç a través del menú “Llocs”. Tot això aconsegueix que sigui molt amigable i fàcil d’utilitzar. Tot el que desem en aquesta carpeta es sincronitzarà de forma automàtica en tots els equips on tinguem instal·lat Ubuntu One. Aquesta carpeta també la tenim accessible de forma local. És a dir, si en algun moment no tenim connexió a Internet, seguirem tenint accés als fitxers de forma local i, quan tornem a tenir connexió, es sincronitzaran les modificacions. Això també implica que, tot i que els 2Gb els tinguem en un servidor, també estem ocupant aquest espai (o el que estiguem utilitzant a cada moment) en cadascun dels ordinadors on tinguem Ubuntu One.
Des dels ordinadors on no tenim instal·lat Ubuntu One també podem accedir i modificar la informació que tenim compartida a través d’un entorn web. Apart, des d’aquest entorn web podem compartir les carpetes que ens interessin (han de ser carpetes senceres) amb altres usuaris (encara que no tinguin instal·lat Ubuntu One), una opció que trobo molt interessant. Simplement hauran de donar-se d’alta al Launchpad. Si, a més, tenen instal·lat l’Ubuntu One, veuran aquestes carpetes compartides a “/home/el_seu_usuari/Ubuntu One/Shared With Me”.
En general, m’agrada molt el funcionament d’Ubuntu One. Tot i que conec algun altre programa semblant (a SomGNU han parlat força vegades del DropBox, i també fa molt bona pinta) no n’he provat cap, de manera que no puc comparar. Tot i ser una versió Beta, crec que està força afinada. Segurament se li podria afegir alguna utilitat (per exemple, poder compartir les carpetes a través de la carpeta “local”, i no només a través de la interfície web), però crec que són coses poc importants, i que el més urgent és arreglar els petits problemes que es puguin anar trobant (jo de moment no n’he patit cap).
En canvi, una part en la que crec que s’hauria d’avançar, com ja he comentat anteriorment, és en la compatibilitat del producte, primer per a poder-lo instal·lar en altres distribucions de GNU/Linux, i més endavant en altres plataformes.
Comentaris recents