El teu blog de Linux en català

Quan escrivim un document LaTeX amb Texmaker, el programa utilitzarà la codificació de caràcters que tinguem definit en el sistema. Si, per exemple, el nostre sistema utilitza UTF-8 (que serà l’habitual), al principi del document ho hem d’indicar per mitjà de la línia següent:

usepackage[utf8]{inputenc}

Però si hem de fer un treball col·laboratiu en LaTeX amb gent que utilitza Windows, o si nosaltres mateixos treballem des de diversos ordinadors, alguns dels quals tinguin Windows, cal tenir en compte que aquest sistema treballa amb una codificació de caràcters diferent (windows-1252) , i quan passem el document a PDF el resultat final no es veurà correctament (sobretot pot donar problemes en els accents i els signes de puntuació). Això és degut a que part del document (el que hàgim escrit des de Linux) estarà codificat amb UTF-8, una altra part (la que s’hagi escrit des de Windows) estarà escrita en windows-1252, i en el document hem indicat que agafi la UTF-8.

Per a solucionar-ho, l’únic que cal fer és treballar en tots els ordinadors amb la mateixa codificació de caràcters i, a més, indicar al document LaTeX que estem treballant amb aquesta codificació concreta. En el nostre cas, farem que el Texmaker treballi amb codificació windows-1252.

Per a fer-ho, obrim el Texmaker i anem a «Opcions>Configurar Texmaker». En la finestra que s’obri, seleccionem el panell «Editor». En el camp «Codificació de la lletra de», posem el valor «windows-1252».

Configuració de la codificació de caràcters al Texmaker

Configuració de la codificació de caràcters al Texmaker

Un cop fet això, el Texmaker ja escriurà en aquesta codificació de caràcters, igual que fa al Windows. Només cal indicar al LaTeX que és aquesta la codificació que ha d’utilitzar quan passi el document a PDF. En el document, només cal canviar la línia que hem escrit al principi de l’anotació per aquesta:

usepackage[latin1]{inputenc}

I ja ho tindrem tot configurat per poder treballar en LaTeX de forma col·laborativa  entre entorns Linux i Windows.

Potser alguns de vosaltres ja coneixeu l’inkscape. L’inkscape és un programa d’edició d’imatges vectorials molt similar al freehand o a l’illustrator d’Adobe, però amb la diferència que és programari lliure.

Logo de l'inkscape

Doncs bé, la nova versió 0.48 ja és pràcticament aquí. Entre els seus canvis en destaca que ja es poden definir numèricament els valors de separació entre lletres, ja es poden incloure imatges vectorials pdf amb el text a banda en un document LaTeX, s’ha millorat el treball amb nodes i s’ha polit molt més els petits detalls que fan d’usar el programa una delícia. Una llista completa dels canvis la podeu trobar aquí.

Personalment he de dir que m’encanta l’inkscape, i he fet diversos dissenys gràfics amb aquest programa amb molt bons resultats. A més a més, és un programa intuïtiu i fàcil d’aprendre.

A l’ubuntu Karmik Koala encara hi ha la versió anterior, la 0.47. Doncs bé, si sou dels que no podeu esperar a la versió final i voleu començar a provar la nova versió 0.48, us podeu instal·lar aquesta versió en beta. Cal dir que encara s’han de corregir errors pel que el seu ús professional és desaconsellat.

Per fer-ho només heu de seguir aquest passos.

Us descarregueu aquest paquet, i tot seguit l’instal·leu fent-li dos clics.

wget http://http.us.debian.org/debian/pool/main/p/popt/libpopt0_1.16-1_i386.deb

Seguidament us descarregueu aquest paquet, i tot seguit l’instal·leu fent-li dos clics.

wget https://launchpad.net/~ricotz/+archive/staging/+build/1752361/+files/inkscape_0.48~pre0-0ubuntu1~10.10~ricotz4_i386.deb

Què el gaudiu 😉

Font

Altres usos del LaTeX

Si us ha agradat el LaTeX com a eina d’edició de documents, no deixeu de pegar un cop d’ull a totes les possibilitats que ofereix:

  • Creació de presentacions amb Beamer
  • CV professionals: el paquet moderncv

Alguns recursos

Com ja sabem tots, el Google és una molt bona eina d’aprenentatge. No obstant, mai estar de més disposar d’alguns recursos que, espero, us facilitin el camí.

Començant a escriure

Finalment ha arribat el moment de passar a la pràctica. I per a fer-ho què millor que un exemple anotat (LaTeX_project.tar) que podeu reutilitzar quan us convingui. Abans que res, però, un parell d’apunts sobre com compilar el document:

$ cd LaTeX_project
$ pdflatex template.tex
$ bibtex template
$ pdflatex template.tex
$ pdflatex template.tex

El resultat és l’arxiu template.pdf. Us animo a experimentar amb el codi i canviar instruccions per veure’n l’efecte.

Instal·lant el LaTeX

Com que no es tracta de repetir contingut dins del propi blog, us redirigeixo a una de les entrades publicades on s’explica això mateix:
/instal%C2%B7lar-latex/

Només un comentari al respecte. Us hi heu fixat que els paquets que instal·lem tots comencen per texlive? TeX Live és una de les moltes distribucions que faciliten la instal·lació del LaTeX. Més concretament és la distribució per defecte a diverses distribucions de GNU/Linux, incloent Ubuntu.

Per què utilitzar LaTeX?

A banda de l’aparença professional del resultat final, hi ha molts motius per a utilitzar LaTeX:

  • * Funciona, és estable i multiplataforma
  • * Permet l’edició d’expressions matemàtiques amb una elevada qualitat
  • * Té una elevada qualitat en l’edició d’equacions
  • * Permet redactar fàcilment documents estructurats
  • * És fàcil construir noves macros i ordres
  • * És gratuït!

Tot i això també té els seus inconvenients:

  • * Requereix aprenentatge
  • * No es veuen els resultats fins que es compila l’arxiu

Probablement us haureu trobat alguna vegada amb un document com aquest:

Potser es tractava d’un llibre, un manual, un article o una tesis doctoral d’on intentaveu copiar informació per a algun treball i que mai va arribar a aparèixer citada a l’apartat de bibliografia. Sigui quin sigui el motiu de la troballa, no us heu parat mai a admirar l’aparença d’aquest tipus de documents? (Si no ho heu fet, sou lliures de dedicar un temps a admirar el de la imatge.)

Doncs bé, com molts de vosaltres ja sabreu, el secret a aquesta presentació impecable resideix en una sola paraula: TeX. TeX? No era LaTeX? – us estareu preguntant. Doncs anem a veure-ho.

TeX vs LaTeX

TeX és un sistema de composició de textos d’elevada qualitat que va ser creat per Donald E. Knuth a finals de la dècada de 1970 i que està especialment dirigit a textos amb moltes expressions matemàtiques. Va resultar però, que el fet d’escriure amb TeX requeria més temps que el que la majoria de gent està diposada a dedicar (és extremadament complicat), i és per aquest motiu que va néixer el LaTeX.

Dit de manera formal, el LaTeX és un paquet de macros per a TeX que va ser escrit per Leslie Lamport per a proporionar un sistema de processament de documents més fàcil d’utilitzar que TeX, però que mantingués tota la seva potència.

Així doncs, el fet que l’extensió de l’arxiu principal a l’hora d’escriure un document amb LaTeX sigui .tex no és fortuït. Bàsicament, un arxiu .tex és un arxiu ASCII que conté diverses ordres que permeten descriure l’estructura del document. Aquest arxiu és processat per un compilador (el LaTeX en si), i finalment s’obté un document com el que hem admirat abans.

Per editar fitxers de LaTeX, ja vam veure com instal·lar el TexMaker. Aquest programa, a més, es pot configurar perquè revisi l’ortografia del nostre escrit. Ho pot fer en qualsevol idioma que estigui configurat en el nostre sistema a través del menú “Administració>Sistema>Suport d’idioma”.

Per configurar el TexMaker, l’hem d’obrir i anar al seu menú “Opcions>Configurar TexMaker”. En la finestra que s’obri, seleccionem el panell “Editor”. En el camp “Diccionari ortogràfic”, hi posem el camí al diccionari català:

/usr/share/myspell/dicts/ca_ES.dic

Configuració del TexMaker

Configuració del TexMaker

Si volem revisar l’ortografia en qualsevol altre idioma que estigui configurat en el nostre sistema, fem clic al botó per a navegar que hi ha al costat d’aquest camp, i en la mateixa carpeta “/usr/share/myspell/dicts” hi trobarem tots els diccionaris que tinguem disponibles.

Per una tasca que he emprès fa poc temps, he hagut de començar a treballar amb LaTeX. Pels qui no sabeu què és, LaTeX són una sèrie d’eines que, a partir d’un fitxer de text pla (és a dir, sense format) i per mitjà d’etiquetes determinades, permet generar PDFs molt rics i complets. Realment, és la mateixa idea que hi ha en la codificació html (un fitxer pla, que quan el visualitzes a través d’un navegador té un cert format). El LaTeX és molt utilitzat, per exemple, en l’àmbit científic, perquè té llibreries molt completes per a fórmules matemàtiques.

Treballar directament amb LaTeX com a fitxer pla i posteriorment compilar-lo per obtenir un fitxer PDF és una mica complicat, i hi ha diversos programes editors de LaTeX que ens faciliten aquesta tasca. D’entre els que he provat, el que més em va convèncer va ser el TexMaker (tot i que també em va agradar força el Kile).

Podem instal·lar el TexMaker, per exemple, des d’un terminal:

sudo apt-get install texmaker

O, si ens sentim més còmodes treballant des d’entorn gràfic, el podem instal·lar des del Synaptic (“Administració>Sistema>Gestor de paquets Synaptic”), escollint el paquet “texmaker”. Quan el tinguem instal·lat, trobarem el programa en el menú “Aplicacions>Ofimàtica>TexMaker”. (Per cert, veig que a Ubuntu Lucid Lynx ha canviat el nom del menú “Aplicacions>Oficina” per “Aplicacions>Ofimàtica”).

Pantalla principal del TexMaker

Pantalla principal del TexMaker

Per treballar amb el TexMaker, podem trobar les etiquetes més utilitzades a través de la barra d’eines que tenim a mà esquerra o a través dels menús (molt complets, per cert). Quan anem escrivint el nostre document en LaTeX, podem compilar-lo per tal de visualitzar el resultat amb la tecla “F1” o a través del menú “Eines>Muntatge ràpid”, que generarà un fitxer DVI i ens el mostrarà directament. Quan hàgim acabat, podem generar el fitxer PDF resultant des del menú “Eines>DVI->PDF” o amb la tecla “F9”.