El teu blog de Linux en català

Recorde que a molta gent li agradava quan féiem un post rapidet, tant a somgnu com a gnulinux.cat. Uno rapidet pel matí, això sí que dóna plaer. Així que hui m’he dit: per què no? Vinga, traieu-vos la roba, que anem per uno rapidet!

Veiem què tenim per ací…

Una setmana més amb moltes novetats, destacant la versió alfa de Chakra 0.7, que inclou la primera beta de KDE 4.6 (es publicarà al gener) i la primera alfa de l’Ubuntu 11.04, que ja inclou Unity com a interfície per defecte. I a més…

Fa uns dies explicava al forúm de gnulinux.cat l’experiència que havia tingut amb unes proves de rendiment de diverses maquines virtuals, virtualitzades amb VirtualBox sobre un Linux.

Una de les coses que no explicava i que va fer que pràcticament es dupliques el rendiment en la màquina virtual (que en aquest cas era Windows XP), va ser activar les extensions VT-X (per a processadors Intel a partir del i7) o AMD-V (per processadors AMD a partir de Phenom) i l’anomenada Paginació Imbricada (Nested Paging en anglés).

Configuració d'una maquina virtual per a que utilitzi les extensions del processador

Configuració d'una maquina virtual per a que utilitzi les extensions del processador

Per poder-les aprofitar assegureu-vos que:

  • Teniu les instruccions VT-X o AMD-V al vostre processador (normalment es a partir d’un Intel i7 o d’un AMD Phenom)
  • No teniu processos d’altres sistemes de virtualització corrent, com ara KVM, Xen, VMWare que moltes vegades donen problemes entre si.
  • Teniu les opcions activades a les propietats de cada maquina virtual.
Confirmació de que realment tenim les extensions del processador actives

Confirmació de que realment estem utilitzant les extensions del processador

Doncs bé, resulta que aquestes opcions apareixen als menus del VirtualBox i tot estar activades per defecte, no podem saber fins que executem la màquina virtual si realment funcionaran. Per assegurar-vos-en, poseu el ratolí a sobre d’una de les icones que apareixen a sota i a la dreta de la màquina virtual en qüestió. A mi em va costar força estona de trobar-ho!

Altres consells que us poden ser útils per millorar el rendiment d’una maquina virtual:

  • Instal·lar sempre les guest additions (en el cas de VirtualBox) o equivalents.
  • Assignar memòria suficient.
  • Si virtualitzeu un Linux, podeu triar per fer servir un nucli modificat especialment adaptat per ser virtualitzat (com per exemple els nuclis Xen si virtualitzeu amb el software de virtualització Xen).

Per més informació us aconsello que visiteu la secció de documentació de GnuLinux.cat sobre màquines virtuals.

MeeGo és l’evolució de Moblin després que Intel i Nokia arribaren a un acord de col·laboració per tal de desenvolupar un sistema operatiu enfocat a dispositius mòbils i ultraportàtils. Aquest acord es va produir ja fa uns mesos i no havíem rebut cap notícia sobre el seu desenvolupament. Finalment ja el tenim ací i cal dir que no sembla molt diferent d’allò que ja era Moblin. Existeix una diferència gran, però, i és que MeeGo es pot instal·lar al Nokia N900. Això és un avantatge entre d’altres coses perquè la traducció és comunitària i per tant el català no trigarà molt a estar disponible (per desgràcia actualment no hi és).

MeeGo 1.0 està basada en el nucli 2.6.33 (l’últim publicat actualment), fa servir una interfície Qt (això li agradarà al Manu Tortosa), el sistema de fitxers que utilitza és Btrfs (la propera generació de sistemes de fitxers) i després conté tot un seguit d’eines per facilitar l’experiència de l’usuari al màxim.

MeeGo Netbook Myzone

Interfície de MeeGo

Com podeu comprovar a la captura, la interfície no és gaire diferent de la del Moblin: simplement sembla tenir més colors. Si vos fixeu, veureu també que el navegador per defecte és Chrome, una decisió lògica tenint en compte el tipus de dispositius als quals està enfocada aquesta distribució. MeeGo és una distribució «social», tot i que és possible instal·lar més programari (no he trobat informació sobre quina distribució base han fet servir, a Moblin era Fedora).

Instal·lació

MeeGo s’instal·la generalment fent servir un disc usb. Per tant, haureu de baixar la imatge. Després haureu de connectar el disc usb i desmuntar-lo (de forma que estiga connectat a l’ordinador però no muntat) i seguidament obrir un terminal i executeu:

sudo dd bs=4096 if=ruta_a_la_imatge_meego of=/dev/sdxx

Amb això ja tindreu MeeGo al vostre disc usb preparat per iniciar-lo des de qualsevol dispositiu mòbil per usb. En el cas del Nokia N900 serà diferent, per descomptat.

He provat MeeGo al meu ultraportàtil AAO i he d’admetre que ha millorat molt respecte a Moblin. Tot i que l’aspecte és molt semblant, el comportament és extraordinàriament millor. Sembla també que han polit la integració de les aplicacions amb la interfície del sistema. Estic gratament sorprès i em sembla que aquest cop MeeGo es quedarà com la distribució definitiva al meu AAO. Vos deixe unes quantes captures que he fet a continuació.

Aquest recull començarà amb una notícia trista: Songbird abandonarà el desenvolupament actiu per a GNU/Linux. L’equip desenvolupador continuarà publicant versions, tot i que no seran oficials, no tindran suport i no implementaran noves funcionalitats. Encara me’n recorde d’aquell primer article que vaig escriure sobre el Songbird al gener de 2007 (poc després d’obrir SomGNU) i en el qual flipava amb aquell nou reproductor. Però la realitat és que la competència en reproducció de música és molt més dura a GNU/Linux que no pas al Windows o al MacOSX, on l’iTunes i el Windows Media Player són els reixos.

He d’admetre que vaig tindre una temporada que em moria per aconseguir fer funcionar l’iTunes a GNU/Linux. Supose que a la llarga he après a apreciar la potència de reproductors com el Rhythmbox, el Banshee o l’Amarok i ja no em deixe enlluernar tant per les coses «boniques» (en aquest cas concret, clar està). Tot i que un nou aspecte de Rhythmbox no em desagradaria pas… Tot i així, sembla que s’iniciarà un fork del Songbird anomenat Lyrebird.

Fem un ràpid resum de totes les coses que han passat aquesta setmana (i alguna cosa més):

windows7-stallman
Visiteu les tires de Geek & poke

Sembla que les empreses han perdut la por a Microsoft. Fa poc Google anunciava el seu Android per mòbils que també pot córrer en netbooks i ara Intel anuncia un sistema operatiu basat en Linux anomenat Moblin que també pot córrer en ordinadors corrents. Tot just s n’ha alliberat l’alpha 2, i tal com expliquen a la seva pàgina oficial estarà enfocat inicialment als netbooks o ultra-portàtils econòmics.

Segons la seva pròpia pàgina, Moblin Linux és un programari per a la construcció d’una plataforma de gran riquesa visual, dinàmica i connectada amb les aplicacions que s’executen en els dispositius basats en Intel Atom (tot i que no es descarta suport per altres arquitectures). Podeu veure aquí el detall de la seva arquitectura completa.

Segons comenten l’entorn gràfic estarà redissenyat completament i no estarà basat en XCFE. L’arrencament pel que sembla utilitzarà un sistema propi d’arrencada ràpida, així com la gestió de les xarxes, part del nucli i l’instal·lador.

Deixant de banda la notícia en si, podem apreciar la diferència a fa uns anys enrere. Abans, només empreses petites comparades amb Microsoft s’aventuraven a crear la seva distribució per a l’usuari, com Mandrake o Canonical (Ubuntu), normalment amb més ganes que diners. És cert que sempre han existit competidors a Windows d’empreses grans, però estaven normalment més enfocats al sector professional, com IBM, HP, SUN, etc… Ara empreses com Google, Intel i Apple, s’hi han posat amb força i precisament a l’escriptori domèstic. Deu ser que han vist el gegant flaquejar i han decidit atacar.

No oblidem que Canonical te uns pocs empleats (<100) però empreses com Intel, Google o Apple arriben quasi als 100.000 empleats, xifres comparables a les de Microsoft. Intel era l’ultim gegant tecnològic a sumar-se en aquesta àrea.

Es dificil trencar un monopoli com el de Microsoft, però aquestes empreses s’hi han començat a posar, tenen molts diners i volen una part del pastis reservada fins ara als de Redmond. En la meva opinió, Microsoft ha deixat de fer por i comença a tenir por. El fracas de Vista i la maduresa pel que fa a sistemes operatius, fan que ara qualsevol sistema pugui fer la majoria de tasques domèstiques (només recordar com de difícil era configurar la wifi o la resolució de pantalla 2 anys enrere). I per això aquestes companyies veuen factible plantar cara a Microsoft.