La meua parella m’ha comentat que un efecte que a ella li agrada molt és l’efecte Lomo que tenen algunes càmeres que venen actualment. Llavors m’he dit: «Segur que el Gimp tindrà alguna extensió que puga reproduir aquest efecte». He cercat una mica i de seguida he trobat que aquest efecte ja es troba per defecte actiu a la versió 2.6.10 i es pot trobar a Filtres » Llums i ombres » Lomo…

Si teniu l’Ubuntu i voleu instal·lar aquesta versió, podeu afegir el següent repositori i instal·lar el gimp (o bé actualitzar si ja el teniu instal·lat):

sudo add-apt-repository ppa:nilarimogard/webupd8 && sudo apt-get update
sudo apt-get install gimp

L’efecte el veureu a continuació (són fotos fetes per mi, tingueu en compte que no tinc gràcia per fer aquestes coses, però si vosaltres en teniu, podeu fer coses molt xules!).

Aquesta és una foto a El Campello (Alacant):

Foto 1 sense efecte lomo

Foto 1 amb efecte lomo

I aquesta me la va fer la Neus a Escòcia (no isc molt bé, però el contrast del fons moooola):

Foto 2 sense efecte lomo

Foto 2 amb efecte lomo

He d’admetre que vaig tindre una temporada que em moria per aconseguir fer funcionar l’iTunes a GNU/Linux. Supose que a la llarga he après a apreciar la potència de reproductors com el Rhythmbox, el Banshee o l’Amarok i ja no em deixe enlluernar tant per les coses «boniques» (en aquest cas concret, clar està). Tot i que un nou aspecte de Rhythmbox no em desagradaria pas… Tot i així, sembla que s’iniciarà un fork del Songbird anomenat Lyrebird.

• La notícia del Songbird ha aparegut a molts blocs: Alliberats, Mozilla.cat o Cau.cat; i al bloc dels desenvolupadors del Songbird, per descomptat.
• Google va anunciar que inclouria Flash per defecte al Chrome.
• Coneixeu jKiwi? és una aplicació per fer maquillatge virtual sobre qualsevol foto que tinguem.
• Mandriva acaba de publicar la primera beta de Mandriva 2010, existeix una forma senzilla d’instal·lar-hi KDE 4.4.2…
• Vos en recordeu de Moblin? Doncs Nokia i Intel van arribar a un acord per fusionar Maemo i Moblin i han publicat una primera versió de Meego.
• Al bloc de gimpusers publiquen 20 novetats que s’implementaran per al Gimp 2.8: sembla que el tema de capes millorarà molt i també tindrà novetats gràfiques.
• Meravelleu-vos amb els mockups que s’han presentat per a GNOME-shell (la gent comenta que això ja comença a semblar-se a l’iPhone…).
• Qui no s’ha entretingut algun cop jugant als Lemings? Doncs ara podeu fer-ho amb Lemmings ++.
• Felicitats als traductors catalans de GNOME i als revisors: GNOME 2.30 serà la traducció amb més qualitat de totes.
• Per acabar, i per contrarestar la notícia trista, una bona notícia: segons l’W3Counter, GNU/Linux va arribar a una taxa d’ús del 2,34%, la més alta de la història dels anàlisis fets (tot i que són una mica volubles…).

El que ens interessa és com treballar amb aquests fitxers RAW, perquè no hi ha molts programes que hi puguin treballar. Per a visualitzar-los, per exemple, podem utilitzar l’F-Spot. Però realment el que ens interessa per norma general amb un RAW és poder canviar els factors d’exposició, contrast o el que sigui per a poder després passar-lo a un format més “manejable” (PNG, JPEG, o algun altre).

El Gimp, de forma predeterminada, no pot treballar amb els fitxers RAW. De tota manera, té un connector específic per a poder-hi treballar. Aquest connector el tenim disponible directament a través dels repositoris oficials de la majoria de distribucions. Per exemple, si treballem amb Ubuntu per a tenir aquest connector només ens hem d’instal·lar el paquet “gimp-ufraw” des del Synaptic. Si ens sentim més còmodes treballant des de terminal, ens el podem instal·lar per mitjà de la comanda següent:

sudo apt-get install gimp-ufraw

Un cop instal·lat, ja podrem obrir els fitxers RAW des del Gimp. Però en el cas dels fitxers RAW, la feina i la finestra de treball amb el Gimp serà lleugerament diferent que amb els formats típics, com podem veure en la captura de pantalla següent:

Connector Ufraw pel Gimp

Amb aquest connector de RAW per al Gimp, podem variar fàcilment l’exposició de la fotografia. És més, si activem els indicadors que hi ha a la part inferior esquerra, el propi connector ens avisarà si per culpa del nivell d’exposició que li posem hi ha àrees de la fotografia que queden “cremades” (sobreexposades) o massa fosques (subexposades). I el mateix passa amb altres paràmetres que podem modificar. Tot i això, no m’acaba d’agradar com detecta aquesta part.

Gràcies a aquest connector, podrem editar els fitxers RAW des del mateix programa amb què editem altres tipus de fitxers (el Gimp), i és prou bo com per ser una opció a tenir en compte. També podem instal·lar-nos el programa “Ufraw” com un programa separat del Gimp, però no aporta res respecte de si l’instal·lem com a connector del Gimp, de manera que no entraré en aquest aspecte.

En la propera anotació mostrarem un altre programa específic per a editar els fitxers RAW. Si bé tindrà el desavantatge que cal utilitzar un programa únicament per a aquests tipus de fitxers, també veurem que ens deixarà treballar molt més (i amb un entorn més amigable) amb les fotografies preses amb aquest format.

• S’ha publicat una nova versió de la distribució catalana Càtix. Aquesta nova versió ja inclou KDE4 (per primer cop) així com el darrer nucli linux alliberat. Baixeu-la!
• A l’anterior recull parlàvem de BlogGTK, una aplicació per a GNOME per a la creació i publicació d’articles al nostre bloc des del nostre ordinador. Doncs també existeix Blogilo, una aplicació per a KDE que fa el mateix…
• S’ha publicat la versió 2.2.0 del diccionari ortogràfic lliure per a la llengua catalana, al qual s’han afegit 8000 entrades més (en total 76000). Ja disposeu dels paquets per a l’OpenOffice.org, incloent la variant valenciana.
• Interessant iniciativa la de l’Open-PC, un ordinador el més lliure possible (el maquinari té les especificacions tècniques disponibles i funciona perfectament sense cap mòdul privatiu). Preu: 359€ (amb un donatiu de 10€ per al projecte KDE).
• A diferència d’Ubuntu, sembla que a l’OpenSUSE sí que es pot instal·lar el Firefox 3.6 amb un repositori (atenció: vull dir la versió final i no versions en desenvolupament del repositori mozilla-daily).
• Fent algunes modificacions és possible canviar l’aspecte del Firefox 3.6 per a que s’assemble una mica més al Firefox 4.
• Alguna vegada ja ho hem comentat, sabíeu que gairebé el 75% del codi del nucli Linux està escrit per desenvolupadors remunerats?
• S’ha publicat la guia més senzilla mai coneguda per a GNU/Linux. Sense cap mena de dubte serà molt útil.
• Per acabar, un interessant apunt (en català) sobre com crear fons de pantalla vistosos amb The Gimp.

• La possible eliminació de The Gimp a la instal·lació per defecte
• La possible inclusió de Pitivi com a editor de vídeo

Els arguments respecte a la retirada de The Gimp són, segons aquells qui ho proposen que: els usuaris “generals” no el fan servir, la interfície d’usuari és massa complexa, és una aplicació per a professionals, els usuaris només volen fer petites edicions d’imatges, cosa que ja poden fer amb l’f-spot i que ocupa molt d’espai.

Els mateixos que proposen això, també comenten que, en cas que es traiera de la instal·lació per defecte, es podria fer una secció al Centre de programari de l’Ubuntu on hi haguera una sèrie d’aplicacions recomanades, on es trobaria The Gimp.

L’altre punt seria la inclusió de PiTiVi, un editor de vídeos senzill, però que personalment encara trobe a anys llum de ser realment una solució decent (estaria millor fomentar l’OpenShot). Què en penseu vosaltres, haurien de traure The Gimp de la instal·lació per defecte?.

• Font | OMG Ubuntu

Note: There is a poll embedded within this post, please visit the site to participate in this post's poll.

El millor de tot, però, és que el mode multi-finestra no desapareixerà i com a usuaris podrem triar quin aspecte volem mitjançant una opció del menú. Això es pot considerar tot un encert: la demanda de finestra única ha estat sempre present, però si el canvi no es feia era perquè hi havia tanta gent a favor com en contra.Així ho diu el mateix Sikking:

Després vaig recordar que aquest és un món 50-50: prop del 50% dels usuaris de Gimp estan encantats amb la interfície multi-finestra i no volen perdre-la, i l’altre 50% els encantaria poder treballar amb una interfície de finestra única. Amb el món dividit en dos, el que farem serà donar la possibilitat de triar una o altra configuració en el menú Finestra, podent canviar entre el mode de finestra única o múltiple.

Per descomptat, aquesta no serà l’única gran característica d’aquesta nova versió:

• Es podrà fer servir més d’una columna per a tots els diàlegs -això no sé ben bé què vol dir…-
• Es podrà canviar entre les imatges obertes amb una barra que tindrà imatges petites de les imatges obertes (com al photoshop)
• Possibilitat de mostrar múltiples parts d’una imatge amb diferents zooms

A més d’aquests canvis, no fa molt vam escriure un article amb altres canvis que portaria aquesta versió del Gimp. Sembla que encara no hi ha un disseny final de la interfície, però s’han presentat algunes idees de com podrà quedar.

• Font | WebUpd8

• Una de les primeres característiques implementades ha estat la possibilitat de crear grup de capes
• Els pinzells ara són editables (es poden rotar, inclinar i canviar el radi)
• S’ha inclòs el suport per a etiquetes a l’hora de crear elements editables a la interfície (per exemple, els mateixos pinzells)
• Una de les novetats més importants: edició directa sobre elements canvas (això es reflectirà en què podrem introduir text directament sobre la imatge, i no haurem de fer-ho primer a una caixa a una finestra externa)
• S’ha canviat el tema de desar les imatges: si volem desar-les com a png o jpg haurem de fer clic sobre “exporta” (cosa que té més sentit)
• A la secció d’exportació també trobarem la possibilitat d’exportar a CSS, PHP, Java, Python o text pla, una eina molt útil per a dissenyadors de pàgines web
• Es podrà editar la finestra principal i canviar les eines que allà hi apareixen

Queda en l’aire què passarà amb allò que vam comentar fa un temps sobre el tema que The Gimp passaria a agrupar-ho tot a una finestra (com el Photoshop al Windows o el Krita de KDE). Aquesta versió porta moltes novetats interessants i molt útils. L’equip de The Gimp està fent molt bona feina.

• Font | Gimpusers

Per a mostrar el funcionament d’aquesta eina, hauria pogut agafar una fotografia de qualsevol company d’Alliberats.cat, com ja he fet un cop, però aquesta vegada he pensat que seria massa cruel, i al final m’he aplicat la caricatura a mi mateix. Partiré d’aquesta fotografia on ens trobem el meu amic Musculman i jo (jo sóc el de la dreta ).

Fotografia original

Segurament haureu observat que hi ha una “subtil” diferència entre el Musculman i jo. Com podem fer-ho per semblar-nos una mica més? Per exemple, puc fer més grans els meus ulls i ampliar també una mica els llavis. Comencem pels ulls (la resta es farà igual). L’eina amb la que treballarem resulta més còmoda per a treballar-hi si primer realitzem una selecció de la zona que volem modificar, perquè així podem visualitzar millor la previsualització que ens mostra. O sigui que anem a “Eines>Eines de selecció>Selecció rectangular” i realitzem una selecció on hi surtin els dos ulls (no cal que sigui massa acurada). Ara sí, obrim el panell de deformació interactiva per mitjà del menú “Filtres>Distorsions>Deforma interactivament”.

Panell de deformació interactiva

Veiem que hi ha diferents tipus de deformació. Tot i que per a augmentar la mida dels ulls podríem utilitzar la deformació “Creix”, utilitzarem la “Mou”, perquè és més fàcil de controlar. El radi que ve donat de forma predeterminada és de 20, i va bé per a retocs petits. Però per al que volem nosaltres, que és caricaturitzar, millor ampliar-lo a 30 (o fins i tot a 40). A partir d’aquí, a la zona de previsualització arrosseguem amb el ratolí les zones que volem fer més grans (els ulls). En aquest cas, l’haurem d’arrossegar de manera radial (en direcció cap enfora de l’ull). Un cop ampliats els ulls, repetim la mateixa acció amb els llavis i arribem al resultat següent:

Fotografia caricaturitzada

Com veieu, ara m’assemblo una mica més que abans al Musculman. Encara hauria pogut semblar-m’hi una mica més ampliant el meu front, però he preferit conservar una mica la dignitat. Com que la zona del front és més gran que els ulls (per exemple), en aquest cas sí que m’hauria anat bé fer més gran el radi de deformació (arribant potser a 50).

Per a comprovar-ho, partirem de la mateixa fotografia que vam utilitzar a la primera anotació sobre el Gimp un cop li hem millorat el color. He ampliat la Geisha per tal de veure millor l’efecte final:

Fotografia original

A primer cop de vista, la fotografia es veu prou bé, però de tota manera, hi aplicarem l’efecte. Per enfocar millor la imatge, anirem a l’opció del menú “Filtres>Millora>Difuminat amb màscara…”. Ens apareixerà el quadre de difuminat amb màscara:

Panell "Difuminat amb màscara"

En general, els paràmetres que hi ha de forma predeterminada ja són correctes. De tota manera, depenent de la resolució de la imatge ens anirà millor ampliar o reduïr el valor del camp “Quantitat”. El valor predeterminat és de 0,50, però per a imatges amb resolució baixa, haurem de reduïr el valor. Per a fotografies de molt alta resolució, segurament l’haurem d’augmentar una mica per tal que es vegi l’efecte. En aquest cas, com que la imatge original era de baixa resolució (menys d’1 megapíxel) he posat un valor de 0,30 i he acceptat el canvi. El resultat final és el següent:

Fotografia definitiva

Si posem una fotografia al costat de l’altra, veurem com la millora és significativa. Com que amb aquest retoc estem millorant l’enfocament, la millora es veu en els detalls, com per exemple a la cara de la Geisha (els ulls i els llavis), als dibuixos del kimono, les vares del paraigua o la definició de la gespa:

Fotografies original i definitiva juntes

L’script en concret que comentaré avui l’he descobert gràcies al blog de Zefanjas. En el nostre cas, el primer que hem de fer és descarregar-nos l’script 3D Screenshot. Ho podem fer des d’aquest enllaç, o des del terminal, executant l’ordre següent:

wget http://registry.gimp.org/files/3DScreenshot.scm

El fitxer que hem descarregat, l’hem de desar en el directori /home/el_nostre_usuari/.gimp-2.6/scripts:

mv 3DScreenshot.scm /home/el_nostre_usuari/.gimp-2.6/scripts

Ja podem obrir el Gimp. De moment, no reconeix el nou script que ens hem descarregat. Per a que el reconegui, hem d’anar al menú “Filtres>Script-Fu>Actualitza les funcions”. A partir d’ara, ja tindrem per sempre disponible aquest script en el menú “Filtres>Script-FU>3D Screenshot”.

Ara ja podem obrir la fotografia a la qual volem aplicar aquest efecte. En el nostre cas, partirem de la imatge següent:

Fotografia original

Executem, doncs, el menú “Filtres>Script-Fu>3D Screenshot”. Veurem el següent panell d’opcions:

Panell del 3D Screenshot

En aquest panell podem modificar diversos paràmetres, com la mida de la imatge definitiva, el color de fons, l’efecte de llum i altres. Un cop tinguem escollits els valors, premem el botó “D’acord”. Veurem que tarda una mica a aplicar aquest efecte, perquè realment executa una seqüència predefinida d’instruccions del Gimp. Quan acabi, veurem que arribem al següent resultat:

Fotografia definitiva

Com a curiositat, si anem al panell de capes (Ctrl+L) veurem que tenim una imatge amb 5 capes. Ara sí, desem la imatge obtinguda amb el format que més ens agradi, i ja ho tenim. En general, la majoria d’scripts que tenim a la pàgina de registre de plugins de Gimp, un cop instal·lats, són força senzills d’aplicar (com aquest), i serveixen per, fent un sol clic, executar automàticament una sèrie de modificacions predefinides a la nostra imatge.

El Roger, company d’Alliberats.cat, m’ha cedit molt amablement una fotografia seva on sortia amb els ulls vermells. No penseu malament, que aquest no he “robat” la foto. De debò que me l’ha passat ell mateix.    Bé, la fotografia és la següent:

Fotografia original

El primer que hem de fer és seleccionar la zona dels ulls. En situacions normals, si fem una selecció rectangular prop de la zona dels ulls, sense necessitat d’ajustar massa, en tindrem prou. L’eina que elimina el color dels ulls els sap identificar. Però en aquesta fotografia concreta, la zona dels ulls no està molt definida, i farem una selecció més acurada. En aquest cas, doncs, traurem el color vermell de cada ull per separat. Aproparem el Zoom (“Visualitza>Ampliació>Amplia”) fins que veiem el primer ull prou gran. Per a seleccionar l’ull (l’iris) utilitzarem la selecció el·líptica, que trobarem al menú “Eines>Eines de selecció>Selecció el·líptica”. Realitzem la selecció:

Selecció de l'ull

Un cop seleccionat l’ull, ja podem utilitzar l’eina que elimina els ulls vermells. La trobarem a “Filtres>Millora>Elimina ulls vermells…”. En aquesta eina, hem de jugar amb el valor del paràmetre “Llindar”. De forma predeterminada té un valor de 50, però en aquest cas l’he hagut d’augmentar fins a 60. Si ens quedem curts, no eliminarem els ulls vermells. Si ens passem, el resultat es notarà massa forçat:

Eina per eliminar els ulls vermells en plena acció

Acceptem, i ja tindrem el primer ull retocat. Ara hem de tornar a fer els mateixos passos amb el segon ull (seleccionar, eina d’ulls vermells, retocar el llindar i acceptar). El resultat final és aquest:

Fotografia retocada

Com veieu, el retoc és força ràpid i senzill. A més, si hagués estat una mica més definida, no hauria calgut afinar tant en la selecció, i hauria estat encara més fàcil.

• Si tenim una fotografia amb un paisatge impressionant, creuat per uns molestos cables d’alta tensió.
• En fotografies antigues que hàgim digitalitzat, en les quals l’original estigui danyat (mig trencat, amb ratllades, etc).

A més, en aquests dos casos que indico la modificació és relativament ràpida. Però també ens pot servir per a eliminar un objecte més gran, tot i que també ens donarà més feina. Com haureu endevinat, el més complicat és “refer” el fons que hi havia rere el nostre objecte. Per a solventar això, utilitzarem l’eina de clonació del Gimp. Amb aquesta, agafarem el fons d’una altra part de la fotografia, i l’anirem clonant sobre l’objecte a eliminar. Aquest procediment ens costarà més o menys depenent de la complexitat i regularitat del fons, apart de la mida de l’objecte a eliminar.

En el nostre cas, partim de la imatge següent:

Imatge original

L’objectiu del nostre muntatge és eliminar les tres fulles que hi ha rere l’esquirol. Per a això, anem a la caixa d’eines del Gimp. És la pantalla on veiem moltes de les eines que podem utilitzar amb el Gimp, i hi podem arribar directament fent Ctrl+B. A la caixa d’eines, seleccionem l’eina “Clona” i, si anem al diàleg de les opcions de l’eina, podem escollir el tipus de pinzell, l’opacitat, etc. En el nostre cas, només hem de modificar el tipus de pinzell, per fer-lo el més gran possible. En altres muntatges ens interessarà un pinzell més petit (per exemple, per eliminar cables de tensió). Veiem en la següent imatge com hem deixat la caixa d’eines:

Eina de clonació

Si anem ara a la pantalla principal del Gimp, amb l’eina de clonació primer hem d’escollir el punt central a partir del qual clonarem el fons. El millor és que sigui un punt relativament proper a on l’hàgim d’enganxar, perquè la llum i el color sigui semblant. Per seleccionar-lo, deiem apretat el botó Ctrl i fem clic amb el ratolí en el punt escollit (l’anomenaré “punt original”). Ara ja podem deixar anar el Ctrl. Fem clic amb el ratolí sobre la zona on volguem enganxar el fons, i arrosseguem. Veiem com se’ns va copiant el que hi ha a la zona propera al nostre punt original. He encerclat el punt original en blau i la fulla a mig eliminar en vermell:

Fulla a mig eliminar

Ja només queda continuar amb aquest procediment amb les tres fulles (el millor és que per a cada fulla utilitzem un punt original diferent, i proper a la seva fulla corresponent). Cal tenir en compte que, si hi ha una fulla que està sota una part de la cua (i que, per tant, es veu rere alguns pèls d’aquesta), caldrà refer els pèls. Això ho farem amb la mateixa eina de clonació, agafant com a punt d’origen un on hi hagi pèls al primer plà i gespa al fons. Veiem com queda el muntatge definitiu:

Muntatge definitiu

Com es veu, no hi ha rastre de les tres fulles que volíem eliminar. Aquest procediment és força senzill de realitzar.

Fotografia original

I l’”element” que hi afegirem és el Guillem (el company d’alliberats.cat). Sempre anem dient que algun dia ens hem de conèixer personalment, i amb aquesta fotografia podrem “demostrar” que realment ja ens hem vist abans.   Com que no tinc cap fotografia seva, he agafat la del seu perfil.

Primer, prepararem la fotografia original. Com hem comentat, posarem al Guillem entremig de les altres persones que hi ha a la foto. Crec que el millor lloc és a mà esquerra, entre l’home del jersei marró i el noi de la samarreta de ratlles (darrere d’ambdós). Volem que la part inferior de la foto del Guillem “encaixi” amb la forma que tenen les espatlles de tots dos, que estaran davant del Guillem. Amb la resta de la foto no hi ha problema, perquè estarà quedarà al fons. Hem de fer un “forat” a la fotografia original on posteriorment hi posarem el Guillem. Primer, seleccionarem aquest “forat” amb les tisores intel·ligents, tal i com ja vam aprendre. Si fem un Zoom a la zona on estem fent el “forat”, veiem que la selecció ens queda de la següent manera:

Zona seleccionada

Com he comentat abans, és més important ajustar molt en els punts inferiors (que estaran per davant de la fotografia del Guillem) que els punts superiors (que quedaran al fons). Un cop marcats els punts amb les tisores intel·ligents, fem clic dins, i l’interior ens quedarà seleccionat. Però nosaltres volem que això sigui un “forat”, de manera que hem d’invertir la selecció per tal que la resta de la imatge estigui seleccionada i el forat no. Per tant, fem “Selecciona>Inverteix”. Un cop tenim el “forat” fet, copiem la selecció actual fent “Edita>Copia” i ho enganxem com una nova capa: “Edita>Enganxa com a>Nova capa”. Si anem al plafó de capes (Ctrl+L) veurem que en tenim dues, una de fons on hi ha tota la imatge original, i una de superior (que he reanomenat com a “Forat”) que conté la mateixa imatge, excepte el “forat” (podem veure-ho amagant la capa “Fons”):

Capes

Mentre mantenim aquesta imatge oberta (si volem, la podem desar amb format xcf per tal de mantenir la informació de les capes i les transparències), obrim la fotografia del Guillem. Com que es tracta d’un avatar, la seva resolució és molt baixa (100×100). El primer que farem és augmentar la resolució per deixar-la a 230×230 (més o menys és la mida que ens interessa). Per augmentar (o disminuir) la resolució, hem d’anar al menú “Imatge>Escala la imatge”. Ull, no s’ha de confondre amb l’opció “Imatge>Mida de la imatge”, que afegeix o treu píxels, però no reescala la fotografia en sí, sinó que omple els nous píxels en blanc (o transparent) i retalla els píxels sobrants. Quan escalem la imatge, li hem d’indicar la nova resolució, i el tipus d’interpolació. El millor és agafar la “Cúbica”. Tot i que aquesta interpolació és prou bona, estem augmentant molt la resolució de la fotografia respecte de l’original, i veurem com, en aquest cas, això és el que ens marca la qualitat final del muntatge. Un cop escalada la imatge, tornem a utilitzar les tisores intel·ligents per a seleccionar el Guillem:

Selecció de la cara del Guillem

Fem clic a dins per acabar de fer la selecció i la copiem (“Edita>Copia”). Tornem a la imatge del Richard Stallman (a partir d’ara ja sempre treballarem des d’aquesta imatge), i enganxem la cara del Guillem com una nova capa (“Edita>Enganxa com a>Nova capa”). Si tornem a anar al plafó de capes (Ctrl+L), veiem que tenim les dues capes anteriors i, a sobre, la nova capa que només té la cara del Guillem (que he reanomenat com a “Cara”). Realment, ens interessa que la imatge del Guillem estigui “enmig” de les altres dues capes (per tal que es vegi pel “forat” que hem fet). Des del mateix plafó de capes, arrosseguem la capa “Cara” perquè estigui enmig de les altres dues:

Estat actual de les capes

Ara hem de moure la cara del Guillem perquè s’ajusti al forat que hem deixat. Al plafó de capes, seleccionem la capa “Cara”, i a la finestra principal fem “Eines>Eines de transformació>Mou”. Ara sí que la podem moure, i posar-la on ens interessa:

Fotografia amb el Guillem

Ja gairebé hem acabat. Només ens falta una cosa. Si ens fixem a la imatge, la cara del Guillem queda molt clara respecte de la resta, de manera que es nota molt que s’hi ha posat artificialment. Per arreglar-ho, ens assegurem en el plafó de capes que està seleccionada la capa corresponent (“Cara”) i, per mitjà dels procediments que hem après en anotacions anteriors, enfosquim la capa i fem que els seus colors siguin una mica més vius. Observem el resultat final:

Muntatge definitiu

I ja està, ja tenim el Guillem amb l’Stallman i amb mi. Es nota una mica que està afegit, però és degut a que sabem que està retocada i, sobretot, a que hem hagut de passar la foto del Guillem de 100×100 a 230×230. És a dir, hem passat de tenir 10.000 píxels a 42.900: hem multiplicat el nombre de píxels per més de quatre, i el Gimp s’ha hagut d’”inventar” 32.900 píxels!

Com he comentat abans, ara el Guillem i jo ja no podrem dir que no ens hem vist mai, perquè en tenim una prova. En la següent anotació veurem l’efecte contrari: com eliminar un objecte d’una fotografia. Bé, això serà si el Guillem no m’ha matat abans… 

]]> http://www.gnulinux.cat/2009/05/retoc-fotografic-amb-el-gimp-4-afegir-un-element-a-una-fotografia/feed/ 4 http://www.gnulinux.cat/2009/05/creacio-de-fons-descriptori-fractals-amb-gimp/ http://www.gnulinux.cat/2009/05/creacio-de-fons-descriptori-fractals-amb-gimp/#comments Mon, 11 May 2009 07:15:13 +0000 Pau http://TheGimp,elprogramad'ediciód'imatgesquegairebétoteslesdistribucionsGNU/Linuxportenperdefecte,tétotunseguitdefiltresieinesquepermetenferdetotambsimplesimatgesobécrear-nelesnostrespròpies.Und'aquestsfiltresésl'anomena Continua llegint →]]> The Gimp, el programa d’edició d’imatges que gairebé totes les distribucions GNU/Linux porten per defecte, té tot un seguit de filtres i eines que permeten fer de tot amb simples imatges o bé crear-ne les nostres pròpies. Un d’aquests filtres és l’anomenat “Flama”, amb el qual es poden aconseguir fons com aquests:

Ara us expliquem com fer-ho. El primer de tot és obrir The Gimp, anar a fitxer i fer clic sobre Nou… S’obrirà una finestra on haurem de seleccionar la mida de la imatge que es crearà. Podeu seleccionar 1280×1024, o 1024×768 o simplement la resolució que tinga el vostre escriptori, després premeu D’acord i ja tindreu la imatge en blanc per treballar.

Primer, seleccionarem el color negre a la Caixa d’eines (fem doble clic sobre el quadre que hi ha a sota de les eines i s’obrirà el diàleg per triar color, només hem de fer clic sobre la part negra del quadre, o posar els valors de 0 als valors R, G i B).

Una vegada triat el color, premem D’acord i anem a Edita > Omple amb el color de primer pla…. Així ja tindrem el fons negre sobre el qual treballarem:

Ara aplicarem un degradat. Per fer això, fem clic al botó de degradat de la caixa d’eines. Per aplicar-lo, haurem de fer clic arrossegant entre dos punts de la imatge:

Amb això, ja podem aplicar el filtre. Anem a Filtres > Compon > Natura > Flama… i s’obrirà la següent finestra. Teniu molts paràmetres que definiran com s’aplicarà el filtre en dues pestanyes, els principals són:

• La brillantor
• El menú Edita, on trobarem els diferents tipus de flames a triar (si feu clic sobre “Aleatori” anirà mostrant diferents flames
• A la pestanya de càmera trobareu el zoom, important per fer més gran o petita la flama

Finalment només haurem de prémer sobre D’acord i s’aplicarà el filtre (un procés que potser trigarà un parell de minuts, segons resolució i altres paràmetres). Així, la imatge us quedarà semblant (o no) a aquesta:

Per acabar, manca aplicar algun color. Així anem al menú Colors > Balanç de color i allà modifiquem els paràmetres de Cian, Magenta i Groc i veurem com canvia el color de la imatge. Una vegada hagem trobat el color que ens agrade, acceptem i ja tindrem la nostra imatge:

Si voleu desar la imatge, només cal a anar al menú Fitxer > Anomena i desa… i posar-li el nom amb l’extensió (per exemple, flama.png) i triar on volem desar-lo. Si ens fa alguna pregunta, simplement la ignorem i acceptem.

• Font | Análisis informático

• Per començar, Mozilla Prism, una eina de Mozilla que permet executar aplicacions web com si foren aplicacions d’escriptori, estrena nova web amb motiu de la propera versió beta que es publicarà en pocs dies.
• Heu jugat a l’VDrift?, és una joc de simulació de cotxes que ha evolucionat molt amb el pas del temps. Per la seua qualitat, realisme i simulació física, agradarà a més d’un (i té versions per a totes les plataformes).
• Aprofitant que Mandriva 2009.1 es va publicar fa poc, us deixem un vídeo del seu funcionament amb KDE4 aprofitant totes les característiques que porta.
• Interessant article que mostra una comparació entre 8 distribucions GNU/Linux amb captures i descripcions detallades que té la intenció de mostrar que existeix alguna cosa més que Ubuntu.
• S’ha publicat la 5 RC del nucli 2.6.30 (sense grans canvis, dins del que cap), així com la primera RC de Mesa 7.5 que ja inclourà Gallium3D, una eina per a desenvolupadors per faccilitarà molt la implementació dels controladors..
• Un article que ha tingut molt de ressò aquests dies ha estat un sobre la personalització de Conky, un monitor del sistema que s’afegeix a l’escriptori i que amb les noves versions ha avançat molt. Diuen que no és complicat d’implementar (depèn per a qui).
• Per acabar, fer una menció especials a tot un seguit d’articles sobre edició amb The Gimp que han fet a alliberats.cat (Article 1 – Article 2 – Article 3).