Firefox 4 està tenint un desenvolupament trepidant: la diferència entre les diferents versions beta que estan apareixent és important i a cada nova beta que es publica, s’afegeixen característiques.

La darrera beta ja té activades dues característiques que li donaran molts punts de cara a aconseguir mantindre la quota de mercat: Panorama i Firefox Sync. Panorama permet gestionar grups de pestanyes d’una manera gràfica molt atractiva: amb una espècie de tauler al qual hi ha diferents espais podem arrossegar les pestanyes entre els diferents grups. Ací teniu un vídeo:

Click here to view the embedded video.

Firefox Sync ja el coneixeu: una eina que ens permet tindre sincronitzades les adreces d’interès, l’historial i les preferències de diversos Firefox que tinguem a diferents ordinadors. Personalment li trobe a faltar una sincronització d’extensions, ni que siga que indique que a altres Firefox tens aquesta o aquella altra extensió.

A més de tot això, cada nova beta millora el rendiment respecte l’anterior. Firefox 4 és ara molt més lleuger que qualsevol Firefox 3.X, encara que continua al darrere de l’Opera, Chrome i gairebé qualsevol altre navegador de linux en lleugeresa, però en realitat això ja no és un problema tan greu. No així l’aspecte gràfic al meu parèixer: la quantitat d’espai que es menja la barra d’eines al Firefox és exagerat (clar, d’això no ens havíem adonat fins que no vam vore el Chrome o les noves versions de l’Opera).

Baixada i instal·lació

La millor forma de provar aquesta versió del Firefox per a GNU/Linux és baixar-la en format tar.gz, descomprimir-la i a dins de la carpeta Firefox que es crearà, fer doble clic sobre el fitxer «firefox» (haureu de tindre el vostre Firefox 3.x tancat). Les preferències, preferits, etc. no corren perill. Per desinstal·lar-lo només haureu d’esborrar la carpeta creada.

• Descàrrega | Firefox 4 beta

També podeu fer servir el repositori de l’Ubuntu Mozilla Daily, però no vos el recomane, ja que així sempre tindreu una versió inestable del Firefox i després és un maldecap tornar al mode normal:
sudo add-apt-repository ppa:ubuntu-mozilla-daily/ppa

Hi ha un bon grapat de novetats en aquesta segona beta. Destaquem les següents:

• Les pestanyes ja es mostren per defecte a la part de dalt a Windows i MacOSX.
• El tema de GNU/Linux encara s’està desenvolupant i per això no veurem canvis visuals per ara.
• Millores en la velocitat de Javascript.
• Millores en la velocitat general del navegador així com del moviment amb la barra de desplaçament gràcies a les noves «retained layers».
• I més canvis…

Realment no puc evitar preguntar-me per què està sent tan complicat implementar la nova interfície del Firefox a GNU/Linux. Els de l’Opera ho van fer i ja tenen un resultat molt acceptable que, per cert, és el que podria ser el resultat final del Firefox. Potser una possible solució seria el canvi a biblioteques Qt, com l’Opera. Continuarem atents.

Per provar aquesta versió només heu de baixar-la i executar el fitxer «firefox» que trobareu a dins. Certament s’aprecia que aquesta versió és força més ràpida que les 3.X.

• Enllaç | Notes de la versió
• Descàrrega | Firefox 4 beta 2

Per instal·lar-lo en el Firefox, només cal anar a la nostra pàgina principal. Si feu clic sobre la icona que teniu a la barra de cerques, us apareixerà l’opció «Afegeix “GNU/Linux.cat”». Si el seleccioneu veureu com, a partir de llavors, entre els motors de cerca que podeu utilitzar hi trobareu també el nostre, de forma que podreu cercar paraules en els nostres articles estigueu a la pàgina que estigueu.

Instal·lació del motor de cerca de GNULinux.cat

A més, resulta molt interessant establir una drecera de teclat per tal de facilitar la cerca a la nostra pàgina des de la barra d’ubicacions. Per a fer-ho, tornem a fer clic sobre la icona de la barra de cerques, i escollim l’opció «Gestiona els motors de cerca». A la finestra que s’obri, seleccionem el motor que ens interessi (en el nostre cas, el «GNU/Linux.cat») i fem clic a «Edita la paraula clau». Per exemple, jo hi he posat «gl».

Drecera de teclat per al motor de cerca al Firefox

A partir d’aquest moment, estiguem on estiguem, podem cercar una paraula o un text a GNULinux.cat escrivint a la barra d’ubicacions el següent:

gl  text_a_cercar

Per a integrar aquest motor de cerca en el navegador Chromium és encara més senzill. Només pel fet d’entrar a la nostra pàgina principal el Chromium ja s’instal·la el motor de cerca. Ara, només cal activar la drecera de teclat. Per a fer-ho, anem al menú d’opcions i, a la pestanya «Opcions bàsiques» hi trobarem la secció «Cerca predeterminada». Fem clic sobre «Gestiona».

A la finestra que se’ns obrirà, hi trobareu el motor de cerca de GNULinux.cat. Seleccioneu-lo i feu clic a «Edita». En el camp «Paraula clau» poseu-hi la drecera de teclat que us interessi (en el meu cas, hi he posat també «gl», com al Firefox). I ja podreu cercar qualsevol text a la nostra pàgina directament des de la barra d’ubicació escrivint «gl text_a_cercar».

Drecera de teclat per al motor de cerca al Chromium

La interfície

La interfície és la primera gran decepció que ens portarem els usuaris de gnu/linux: Mozilla no ha canviat gairebé res: l’estructura dels diferents elements de la interfície continua sent la mateixa. Mentrestant, a Windows i a MacOSX ja es veu la nova interfície. Desconec si Mozilla pensa fer algun canvi o fer el mateix que ha fet sempre que hi ha hagut un canvi a la interfície: no aplicar-lo a gnu/linux. Ací teniu un exemple de la nova versió a Windows i a GNU/Linux:

Firefox 4 beta1 al Windows

Firefox 4 beta1 a GNU/Linux

Rendiment

En aquest aspecte Firefox 4 sí que suposa una millora substancial respecte a les 3.X. Firefox 4 s’obre i es tanca més ràpid (supose que més d’un haureu sofert eixe insuportable espai de temps que existeix des que premeu el botó per tancar la finestra i el moment en que es tanca la mateixa).

Tot i així, Firefox 4 encara continua per sota (a nivell perceptiu) en la fluïdesa de funcionament del programa en sí. Ara bé, un punt al qual sí que destaca és la càrrega de les pàgines: es pot apreciar fàcilment que la càrrega de pàgines és més ràpida. A GNU/Linux s’ha afegit una animació a les pestanyes que mostra l’estat de càrrega de la pàgina.

De tota manera, tot i que Firefox 4 sí que presenta una millora important respecte a la versió 3.X, les proves de rendiment comparant diferents navegadors encara mostren que hi ha camí per recòrrer:

Font | conceivablytech.com

Baixades

Els paquets del Firefox per a les diferents plataformes, incloses les de linux 64bits (això és una novetat) els podreu trobar al seu servidor (encara no s’ha habilitat una pàgina oficial). Provar-lo a GNU/Linux és senzill: només heu de descomprimir el fitxer tar.gz i executar el fitxer «firefox». Recordeu fer una còpia de la vostra carpeta .mozilla a la vostra carpeta personal -per si de cas.

Firefox 4 va pel bon camí, però encara ha de millorar força si vol tornar a ser el navegador líder, una posició que Chromium li està llevant a poc a poc.

• Descàrrega | Firefox 4 beta1
• Enllaç | Anàlisi a concivablytech.com

Ubuntu actualitzarà el Firefox a la versió 3.6.4 de forma automàtica a totes les versions des de la 8.04. Aquesta versió, que s’alliberarà la setmana vinent, porta algunes novetats molt interessants entre les quals cal destacar la capacitat multiprocés per a algunes extensions (així, si penja una extensió com el flash, doncs no peta tot el navegador).

Tot i això, sembla que la principal raó per la qual es realitza aquesta actualització és que Mozilla deixarà de donar suport a la versió 3.0 i, per tant, sembla procedent que com a mínim Hardy (versió LTS) continue tenint una versió del Firefox que continue actualitzant-se i per coherència, llavors la resta de versions també inclouen aquesta actualització.

Una bona notícia tot plegat, així que la setmana vinent tindrem actualització automàtica del Firefox a l’Ubuntu. Tant de bo les distribucions més famoses habilitaren repositoris oficials que permeteren l’actualització a noves versions d’aquest tipus: també de l’OOo, The Gimp i d’altres.

• Vist a WebUpd8
• Enllaç | Missatge a les llistes d’Ubuntu

Això no és un cas aïllat de SomGNU. A OMG!Ubuntu han fet un apunt tot remarcant el ràpid avenç del Chrome en les seues estadístiques que mostren números encara més impressionants respecte al Chrome i els usuaris de GNU/Linux. Les estadístiques mostren que en un principi, quan el Chrome encara no s’havia publicat, els usuaris de Firefox amb GNU/linux arribaven al 87%. Ara, després d’un any, el Firefox té el 56% i el Chrome ha pujat fins al 37%.

Aquestes són les dades facilitades per OMG!Ubuntu:

Juny 2009 – El mes que Google va publicar la primera versió del Chrome

• Firefox: 86.90%
• Chrome: 2.64%
• Opera: 3.75%
• Midori: 0.13%

Gener 2010

• Firefox: 56.93%
• Chrome: 31.49%
• Opera: 3.12%
• Midori: 0.87%

Abril 2010

• Firefox: 55.52%
• Chrome: 36.53%
• Opera: 2.82%
• Midori: 1.23%

Certament és impressionant com està arramblant el Chrome. Les estadístiques de SomGNU mostren una tendència semblant, tot i que el percentatge del Chrome es queda al 20% i el del Firefox al 75%. Caldrà veure com avança. Personalment, he estat provant el Chromium durant molt de temps i el tinc instal·lat, però el Firefox no el substituïsc: el bugzilla funciona molt millor al Firefox i m’he acostumat al web developer tools i no el puc canviar. Per altra part, la selecció de text del Chrome és una llàstima. També he de dir que el Chrome no inclou el diccionari de variant valenciana actualment, i això també és una mica pesat.

Ací vos deixe les estadístiques navegador/sistema operatiu de SomGNU:

Estadístiques del mes de maig 2010 de SomGNU

Per a tenir-lo ben configurat, anem al menú “Visualitza>Barra d’eines>Personalitza” del Firefox. Ens hi trobarem una icona del Read2Me que hem d’arrossegar a la nostra barra d’eines, i acceptem el canvi. Fem clic a la fletxa que hi ha al costat de la icona del Read2Me que ara tenim a la barra d’eines, i seleccionem l’opció “Preferences”.

Configuració del Read2Me

De la finestra que s’obri, anem primer a la pestanya “OS defaults” i fem clic a “Fedora Defaults”. Això ens deixarà tots els camps amb la configuració predeterminada per a Linux. Sobretot, no activem el camp “use Flite”. Després, anem a la pestanya “Settings”, i en el camp “Read2Me voices” podrem escollir alguna de les veus que tinguem instal·lades. Acceptem els canvis.

Un cop configurat el Read2Me, la seva utilització és molt senzilla. Només cal seleccionar un text i fer clic a la icona del Read2Me que tenim a la barra d’eines. També, des del mateix botó, li podem indicar que ens llegeixi directament tota la pàgina web.

En la següent anotació, seguirem veient com integrar l’OpenOffice.org amb el Festival.

Firefox podrà incloure WebM sense pagar cap mena de royaltys: això és molt important perquè com molts sabreu, no fa molt Google va anunciar que pàgines com Youtube farien servir el còdec H.264 i no pas el còdec OGG. Per tal que Mozilla poguera incloure H.264 al seu navegador, havia de pagar una quantitat important de diners i Mozilla estava en contra d’això. Amb la creació de WebM sembla que finalment això arriba a una solució més que acceptable: un còdec d’alta qualitat i lliure que els navegadors podran incloure sense haver de pagar res. A més, no només Google és darrere de la creació d’aquest projecte de vídeo obert a la xarxa, sinó que proveïdors de continguts com Brightcove o el mateix Adobe, que inclourà suport WebM a Flash, també hi participen (entre molts altres).

Des de Mozilla expressen la seua satisfacció i alegria després de veure que Google ha apostat definitivament pel «Vídeo obert». Tenen clar que l’elecció d’VP8 sobre Theora és lògica i el resultat final que s’obtindrà serà molt millor. Ara jo em pregunte: es convertirà VP8 en un format de vídeo no només al web, sinó també a l’escriptori: probablement. No tinc clar què passarà ara amb el projecte Theora, tot i que una part (la d’àudio) sí que serà una part important.

En definitiva, un gran moviment de Google i una aposta clara pels estàndards oberts a la xarxa. Molts érem els que estàvem «preocupats» per com acabaria el tema de l’estàndard de vídeo a la xarxa. A més, ja existeixen versions del Firefox, Chromium i Opera que inclouen aquest còdec nou (i podeu provar-ho també a Youtube).

• Enllaç | Article a hacks.mozilla.org
• Enllaç | Vídeo on es comparen VP8 i H.264 (a baix de tot)

Firefox 4.0 podria suposar, però, el gran canvi. Sembla que els desenvolupadors per fi han tingut en compte una impressió que tots els usuaris de Firefox tenim: la pesadesa amb què el navegador respon amb les ordres més simples: canvi de pestanyes, obrir un menú, tancar el navegador. Res és instantani, i això emprenya prou quan amb el Chrome un pot comprovar la rapidesa amb la qual respon -fins i tot en instal·lacions des de cero.

Firefox 4.0 canviarà, i entre les coses que ens portarà veurem:

• Una nova interfície d’usuari que deixarà de menjar-se mitja pantalla amb barres d’eines i donarà preferència a la visualització del contingut web
• S’eliminaran les finestres d’informació inicials (actualització d’extensions i altres missatges)
• Permetrà instal·lar extensions sense haver de reiniciar el navegador
• Firefox Sync -el nom nou de Firefox Weave- vindrà instal·lat per defecte per tal de sincronitzar la nostra informació del navegador (historial, adreces d’interès…)
• Es desenvoluparà un kit de desenvolupament més complet que mai
• S’implementarà el motor de javascript Jägermonkey, que s’espera que pose al Firefox a l’alçada del Webkit
• Es crearà una versió de 64bits per a Windows (i linux?)

La versió final estaria prevista per al novembre d’aquest mateix any. El nombre de canvis sembla prou elevat i és bastant ambiciós. Tant de bo es puguen implementar totes aquestes característiques, sobretot quan l’Internet Explorer 9 podria començar a recuperar quota de mercat si és tan bo com el pinten…

Per acabar, vos deixe la presentació que s’ha fet pública al respecte i que parla dels punts més interessants.

• Font | Genbeta

Doncs bé, tot i que a les darreres versions d’Ubuntu Lucid ja havien fet el canvi, un anunci que es va fer ahir a les llistes de desenvolupament de l’Ubuntu indicava que finalment Google serà el motor de cerca per defecte i Yahoo! quedarà fora. Les raons no s’especifiquen però, ja que estem, podríem aventurar-nos:

• Yahoo! ha revocat l’acord perquè no té diners i la fusió amb Microsoft fa que tot s’haja d’enfocar a Bing.
• Mozilla ha forçat Canonical a tornar al Firefox ja que ells (Mozilla) tenen un acord amb Google sobre quin ha d’ésser la pàgina d’inici per defecte.
• Ubuntu ha decidit que el cercador Yahoo! no és bo i que l’acord econòmic no paga la pena, amb la qual cosa s’ha decidit tornar amb Google.
• Google ha arribat a un acord amb Canonical per ser el cercador per defecte.

Siga quin siga, aquest ha estat el correu enviat a la llista de desenvolupament:

A cada nova versió decidim quin és el millor navegador web així com el millor motor de cerca que seran els predeterminats per a Ubuntu. A l’hora de triar el millor motor de cerca tenim en compte factors com l’experiència i preferències dels usuaris, així com les pèrdues i beneficis que suposen per a Ubuntu i els navegadors i altres projectes que formen el producte final. Fins la versió 9.10, sempre s’ha decidit per fer servir Firefox i Google. A la 10.04, en un principi, es va decidir canviar el motor de cerca i de fet es va implementar en les versions publicades fins ara.

Tot i així, es farà servir Google com a motor de cerca per a la versió final. El canvi es farà tan aviat com siga possible, abans del 15 d’abril que és quan ja no s’admetran més canvis.

No ha estat la nostra intenció aquest ball amb els cercadors, però les circumstàncies subjacents poden canviar de forma impredictible. En aquest cas, és clar que per a la gent que faça el canvi de la 9.10 a la 10.04 no veurà cap canvi, que serà només visible per a la gent que ha seguit el desenvolupament de la versió 10.04.

Sé que la darrera línia és confusa, però certament també ho és en la traducció en anglès. Tot plegat una mica estrany, així tan de sobte i a punt de publicar-se la versió final. Per nosaltres, probablement millor, ja que Yahoo! no està traduït al català (deixant a banda que com a cercador, no és tan bo com Google).

• Font | WebUpd8

• Jolicloud, un sistema operatiu per a ultraportàtils ha decidit passar a basar-se en el sistema operatiu de Google i deixar de banda Ubuntu.
• El Govern alemany va recomanar als usuaris no fer servir l’Explorer. Ara recomana als usuaris  que no facen servir el Firefox.
• KDE i GNOME van anunciar la iniciativa owncloud, la seua resposta al DropBox i a l’Ubuntu One. Gran iniciativa!
• Aquesta setmana s’ha obert definitivament l’Ubuntu Music Store. L’he provat i certament dóna gust: es poden sentir cançons, comprar-les per separat, comprar el disc sencer per un preu barat… i tot des de dins del Rhythmbox.
• També es va presentar el Milestone 4 d’OpenSUSE: ja inclou GNOME 2.30 (en desenvolupament) i KDE 4.4.1. El 15 de juliol arribarà la versió final.
• Interessant la distribució ArchBang, una distro basada en Arch amb l’escriptori OpenBox i, per tant, super lleugera.
• Quant a programari, probablement trobareu útil la darrera versió de Shutter, un programa per fer captures de l’escriptori amb novetats molt interessants.
• Potser també vos interessarà FatRat, un gestor de baixades, germà gran d’SlimRat amb suport per a diferents pàgines de baixades i molt més.
• Com ja sabeu, Nexuiz canviarà la seua llicència ja que es vendrà per consoles. Alguns ja s’han ocupat de crear un fork que es dirà Xotonic.
• Per finalitzar, vull comentar-vos l’existència d’una alternativa lliure al Facebook que té molt bona pinta: elgg.

• Jupiter és un giny per a l’escriptori GNOME de gestió de l’energia. És senzill i ens permet controlar paràmetres la resolució i orientació de la pantalla, establir el rendiment o controlar alguns dispositius.
• Sabíeu que podeu configurar el Firefox per què faça  servir el GMail o Yahoo com a gestors de correu quan feu clic a algun mailto.
• Interessantíssim article del Marc Belnzunces sobre quin navegador i sistema operatiu són millors per a l’ús del català.
• Mozilla ha presentat la segona alfa del Firefox 3.7. La interfície de linux ha sofert un canvi radical, ara és molt millor que abans, no el reconeixereu!.
• KDE SC 4.4 ha presentat una versió per a Windows (no puc evitar preguntar-me si el projecte de KDE Windows realment paga la pena).
• S’ha publicat Midori 0.2.3, un navegador gtk que fa servir webkit com a motor de renderització. És senzill, però potent.
• Existeix una extensió per a l’OpenOffice.org que ens permet traduir text només seleccionant-lo i fent clic. Es diu: TradutorOOoNote i està genial, però com que funciona per detecció automàtica, a mi no em detecta el català.
• Una de les novetats que vindrà amb GNOME3 serà el GNOME Activity Journal, que registrarà tot allò que anem fent amb l’ordinador. Ens permetrà això tornar enrere en el temps?.
• L’1 de març, Mark Shuttleworth va deixar de ser CEO d’Ubuntu, ara ho és una tal Jane Silber i sembla que donarà un punt de vista més empresarial a Ubuntu.
• Per acabar, Elive ha presentat la versió 2.0 després de dos anys de desenvolupament. És una distro lleugera que fa servir enlightenment per defecte.

• Respecte al motor de Javascript els de Mozilla estan treballant en un nou motor anomenat «JaegerMonkey» per tal de posar-se a la mateixa alçada que els navegadors que actualment el superen en velocitat (Chrome, Safari i Opera).
• Quant al temps d’arrancada del programa, sembla que també hi ha un projecte enfocat en això (com es pot veure al seu wiki).
• Quant a les extensions, s’està treballant en un nou entorn de desenvolupament anomenat «JetPack» amb el qual els que saben programació web podran desenvolupar extensions.
• Respecte a la interfície, des de no fa molt ja sabem que Firefox 4 tindrà canvis importants en la organització dels elements de la interfície. Ho canviaran també a GNU/Linux?

En Toni també fa un comentari interessant:

Un punt que sí que trobo super important és el tema de la inclusió del suport pel tag HTML5 de vídeos en format H.264 a Chrome, però només de Theora (format obert) en Firefox. Seria molt fort que Google aprofitant Youtube deixés “fora de joc” el Firefox oferint vídeos només en el format H.264 en la remodelació de la pròxima versió del site, especialment si es té en compte el que ha vingut a representar Firefox en la lluita dels estàndards oberts a Internet (en contra de les intencions de Microsoft) i que tots, especialment Google, ens n’hem beneficiat.

Click here to view the embedded video.

Fins ara, a l’Ubuntu, era necessari afegir el repositori chromium daily per tindre el Chromium, però ara ja no serà així: Ubuntu Lucid inclourà Chromium als seus repositoris oficials, amb la qual cosa serà molt més fàcil instal·lar-lo. És més, què passarà amb l’Ubuntu Netbook on prima la lleugeresa?. Per omplir el got, només ens queda recordar que Mozilla viu i ha viscut gràcies a Google -supose que això ja ho estaran canviant-.

L’entrada de Chromium als repositoris oficials s’hauria de veure com un avís. És clar que Chromium havia d’entrar per força, ja que és programari lliure. Però això el posiciona al mateix nivell que el Firefox i llavors no hi ha cap raó per continuar fent servir el Firefox si el Chromium fa el mateix però més ràpid. En un any, el Chromium ha passat d’un 1% a un 7% global d’ús i això sense implementar totes les característiques que implementa el Firefox. Què passarà quan les implemente?.

Crec que Mozilla hauria de començar a plantejar-se dur a terme canvis importants:

• Augment dràstic de la velocitat del navegador (no només a la navegació, sinó també al seu funcionament com a programa)
• Canvi de l’aspecte (això sembla que ja s’està treballant)
• Protecció total de la privacitat dels usuaris
• Inclusió interna d’extensions bàsiques com Weave
• Canvi total i absolut del sistema de baixades

Bé, aquestes són algunes de les meues idees. Així que m’agradaria preguntar-vos: què és el que més vos emprenya del Firefox?.

Es pot canviar aquest comportament del Firefox per tal que, en comptes d’obrir l’Evolution, us obri una nova pestanya del Firefox amb el GMail o del Yahoo! Mail preparada per a enviar el correu electrònic.

Des del propi Firefox, anem al menú “Edita>Preferències”. En la finestra de preferències, anem a la pestanya “Aplicacions” i, per mitjà del camp de cerca, busquem el tipus “mailto”.

Aplicacions a les Preferències del Firefox

Aquí podeu escollir entre aquests dos webmails. Si teniu algun programa alternatiu com a gestor de correu electrònic (per exemple, Thunderbird) també podeu escollir l’opció “Utilitza altres…”, i buscar el seu camí d’execució (/usr/bin/thunderbird, en el cas del Thunderbird).