El teu blog de Linux en català

Search Results

223 results found matching the keyword "kde en ubuntu".

Aquests dies estic molt excitat per la imminent eixida del Nexus One. Sembla que serà Vodafone qui finalment el venga i, segons els preus que s’han pogut veure a les botigues del Regne Unit, el preu podria ser semblant al d’un iPhone. M’he passat llegint comparatives uns quants dies i sembla que tot i que té molts punts positius, l’iPhone continua guanyant en els petits detalls que importen: un dels que més m’importa a mi és la lleugeresa i rapidesa de resposta quan fas clic amb el dit a qualsevol part de la pantalla per iniciar aplicacions o per fer qualsevol tasca normal. Sembla que l’iPhone encara continua guanyant. Per altra part, l’Android encara no és en català, tot i que ja s’ha fet una petició prou massiva (a la qual hauríeu de dir la vostra si vos interessa). A Softcatalà també han encetat un projecte de traducció, però sense l’aprovació de Google, la veritat és que la cosa és complicada. Això del català és, per mi, el principal punt en contra.

http://img.gsmarena.com/vv/pics/htc/google-nexus-one-new-2.jpg

?Després de l’enrenou de la sortida dels *buntu 10.04, veiem que ha sortit la versió amb LXDE, Lubuntu, que ells anomenen encara una beta avançada en lloc de la LTS que correspon a les seves germanes (o cosines, mai se sap). Els visitants de SomGNU estan també interessats en versions lleugeres de GNU/Linux, pel que s’ha vist. Això permet sovint donar nova vida a ordinadors que s’han quedat justets per a les distribucions actuals.

Fa uns dies va sortir la distribució MEPIS 8.5 (amb escriptori KDE4) i ara fa poc han sortit les seves «germanes petites» (però eixerides): una versió de MEPIS per a llapis de memòria USB de 1 GB (amb la vista posada als ultraportàtils) i la distro lleugera de la família, AntiX. Potser no és tan minimalista com Slitaz o Puppy, però té versions que poden funcionar fins i tot en un 486, i s’espavila amb poca memòria, menys de 128 MB. Tot i això, està també traduïda al català i no cal ser una eminència en la línia d’ordres per a configurar-la.

Trobareu més informació al seu lloc web. La nova versió manté la base de MEPIS 8.5, amb kernel 2.6.32 i usa els entorns IceWm o Fluxbox de sèrie, tot i que es pot instal·lar LXDE, XFCE, KDE o Gnome en un cop de ratolí. També la trobareu a la rèplica de Caliu. Com MEPIS i moltes distribucions actuals, és un CD autònom i la podeu provar sense instal·lar-la (tot i que en un ordinador vellet, els CDs van més aviat lents…). Ja ens direu què us sembla.

Captura de l'escriptori d'AntiX

Ja s’ha parlat d’Openshot en aquest bloc però per aquells qui no el coneguin es tracta d’un editor de vídeo semi-professional, senzill de fer servir i força estable.

Jo l’he trastejat una mica (ara que està als repositoris de l’Ubuntu Lucid ja no hi ha excusa per no provar-lo!), i he de confessar que de moment em quedo amb el Kdenlive, tot i que aquest segon també està encara una mica «coix». Els dos permeten fer edicions bàsiques, tenen alguns efectes i transicions senzills, permeten fer fades d’àudio i vídeo, treballar amb títols i exportar a un ventall força ampli de formats.

Però Openshot encara no és capaç de capturar vídeo via firewire i això fa que no puguis treure directament el material de la càmera si treballes amb cintes… és a dir, no pots ni començar a treballar! Així doncs la solució acostuma a passar per capturar via Kino (que és un xurro de programa però que de capturar sí que en sap) o via Kdenlive… Però qualsevol que hagi de fer un treball mitjanament professional trobarà a faltar ràpidament eines de correció de color, alguns efectes més seriosos, poder treballar amb keyframes els efectes o propietats…

I és per això que la gent que hi ha darrere d’Openshot ha preparat una petita enquesta per als usuaris, i així centrar els seus esforços de cara a la propera versió, en les mancances que més preocupin als seus usuaris! L’enquesta només consta de 10 preguntes, és totalment anònima i es pot fer en menys de 5 minuts! així que si teniu algun interès en treballar video a Linux, us animo a que hi participeu el més abans possible ja que l’enquesta finalitza el dia 9 de maig!

Més d’un (o d’una) i més de dos (o dues) probablement treballeu davant d’un ordinador durant unes quantes hores al dia. Això supose haver d’estar assegut i amb la mirada fixa a la pantalla durant unes quantes hores. Tots sabem que a la llarga això no és bo i que hem de prendre algunes mesures bàsiques per evitar futures lesions o altre tipus de problemes.

Workrave és un programeta que un cop executat actua com a comptador -configurable-. Per defecte, cada 15 minuts ens mostra a la pantalla un avís per tal que mirem durant 30 segons a alguna altra part del nostre entorn que no siga la pantalla. Cada 45 minuts ens proposarà un descans de 5 minuts i, a més, ens mostrarà una sèrie d’exercicis bàsics que podem fer: estiraments, treball amb els ulls, etc. Per últim, cada 4 hores (sempre parlant segons els paràmetres predeterminats) el sistema considera que s’ha acabat la jornada laboral.

Workrave a la safata del sistema

Tots aquests paràmetres són configurables de forma molt senzilla. Un cop engegat el programa, ens mostra el temporitzador al tauler del GNOME. Jo ja l’he fet servir durant uns quants dies i estic prou content: realment un no se n’adona com de ràpid pot passar el temps i com d’important és prendre un descans de forma regular.

Per instal·lar-lo podreu trobar-lo als repositoris de la vostra distribució. La traducció és parcial, però això no vos suposarà cap problema. Aquest programa també té versió per a Windows. Si voleu instal·lar el programa a ubuntu, executeu l’ordre següent:

sudo apt-get install workrave

En jmaspons ens comenta que existeix una alternativa per a KDE que s’anomena RSIBreak. Podeu veure algunes captures, la veritat és que tampoc té mala pinta.

Finestra que es mostra als descansos llargs

Fa uns quants dies que no fèiem recull, així que ja toca. Aquests dies també estic pegant-li voltes al tema de traducció de la tira ecol, que el tenim una miqueta abandonat… Si algú s’hi pot animar a donar un cop de mà a fer les traduccions, serà benvingut! Veiem què tenim per ací…

Recorde que ara farà cosa de 3 anys, allà pel gener de 2007 vam escriure un article on es presentaven diferents docks per a GNU/Linux. Aleshores existien moltes alternatives, però s’havia d’admetre que cap d’elles eren realment bones. La gran majoria de docks estaven fets per a KDE (Ubuntu encara no els havia fotut): el Kxdocker, el Ksmoothdock, el Kibadock… Per desgràcia no funcionaven d’una forma del tot «fina».

Amb l’arribada de l’Avant Window Navigator es va produir un punt d’inflexió (des del meu punt de vista). L’AWN es comportava de forma correcta: no tenia molts connectors, però el seu funcionament començava a ser fi. Després va aparèixer el Gnome-Do amb el Docky inclòs, que ara és un projecte separat i altres docks com el Cairo Dock (que fins ara no era la millor opció).

D’aquest últim vull mostrar-vos un vídeo per tal que veieu com ha millorat. La darrera versió, que podreu trobar a les vostres distribucions en els propers mesos (a Lucid ja hi és), mostra un comportament magnífic. Arribats a aquest punt, certament tenim tres docks genials per a GNU/Linux i personalment tots em semblen igual de bons. Ací teniu un vídeo del Cairo-dock: està programat amb les biblioteques Cairo i OpenGL (això fa que siga un dels docks amb un funcionament més fluid).

Aquest recull començarà amb una notícia trista: Songbird abandonarà el desenvolupament actiu per a GNU/Linux. L’equip desenvolupador continuarà publicant versions, tot i que no seran oficials, no tindran suport i no implementaran noves funcionalitats. Encara me’n recorde d’aquell primer article que vaig escriure sobre el Songbird al gener de 2007 (poc després d’obrir SomGNU) i en el qual flipava amb aquell nou reproductor. Però la realitat és que la competència en reproducció de música és molt més dura a GNU/Linux que no pas al Windows o al MacOSX, on l’iTunes i el Windows Media Player són els reixos.

He d’admetre que vaig tindre una temporada que em moria per aconseguir fer funcionar l’iTunes a GNU/Linux. Supose que a la llarga he après a apreciar la potència de reproductors com el Rhythmbox, el Banshee o l’Amarok i ja no em deixe enlluernar tant per les coses «boniques» (en aquest cas concret, clar està). Tot i que un nou aspecte de Rhythmbox no em desagradaria pas… Tot i així, sembla que s’iniciarà un fork del Songbird anomenat Lyrebird.

Fa un parell de dies es va publicar la versió final de GNOME 2.30. L’entorn d’escriptori, com sempre, no mostra canvis radicals ni noves super-funcionalitats, sinó que continua en la línia de l’estabilitat i les coses fetes amb cura per tal que funcionen a la perfecció. Aquesta versió de GNOME serà amb tota probabilitat l’última que veurem sense el GNOME Shell (o GNOME «Closca» com li agrada dir a un amic…).

A partir de la versió que es publicarà en principi el 27 d’octubre, GNOME Shell serà l’entorn per defecte (tot i que es podrà tornar a l’escriptori normal). Sembla que la transició no serà tan moguda com ho va ser la del KDE: GNOME 3.0 no aportarà en realitat grans canvis, excepte la Shell i algunes eines que faran el treball d’escriptori més fàcil. He de dir, però, que jo encara no li veig la utilitat a això: GNOME Shell no em diu res. Ja veurem com evoluciona en els propers 6 mesos.

Ara toca centrar-se en les novetats que GNOME 2.30 ens porta:

  • Nautilus / Definitvament s’ha simplificat la interfície i ara no trobarem text sota els botons per defecte. Per altra part, l’extra-pane (la vista partida) ens permetrà ara mostrar diferents vistes a una i altra finestra. Continue pensant que la divisió a Dolphin és prou més fina.
  • Empathy / A més de la possibilitat d’afegir el compte de Facebook o IRC, s’ha implementat la possibilitat d’enviar fitxers només arrossegant-los a la finestra de conversació. Una gran millora.
  • Evince / S’ha millorat l’apartat d’impressió: ara tindrem més opcions per a la impressió del document final (això és una de les coses en que falla GNU/Linux).
  • Epiphany / Aquest navegador obté una gran millora: la implementació de html5ube permetrà veure vídeos del youtube sense la necessitat de Flash.
  • Suport per a iPod, iPodTouch i iPhone / La biblioteca libmobiledevice permetrà gestionar les aplicacions instal·lades, recuperar la llibreta d’adreces, calendaris, notes i favorits, així com sincronitzar música i vídeo.

Com veieu, són millores petites però prou útils. Podeu veure’n més a l’anunci oficial. GNOME 2.30 ja es troba a les versions en desenvolupament d’Ubuntu, Fedora i OpenSUSE (a més d’altres distros). Quant al GNOME Shell, el desenvolupament continua i una de les coses més interessants que ja s’han afegit és el registre d’activitat. El que fa és mantindre un registre cronològic de tots els fitxers utilitzats i permet etiquetar i establir relacions entre grups de fitxers. El registre d’activitat del GNOME és la interfície gràfica del Zeitgeist, el motor que registra tota l’activitat de l’escriptori i que permet etiquetar i marcar elements com a preferits.

http://library.gnome.org/misc/release-notes/2.30/figures/rnlookingforward.shell.png.ca

Interfície del GNOME Shell a la 2.30

A la feina de la meua germana estan buscant la millor opció per a implementar un TPV. La qüestió és bàsicament que no volen gastar-se diners en pagar llicències per programes TPV que fa poden fer el mateix que qualsevol programa lliure. Vaig estar buscant programes d’aquest estil per a GNU/Linux i vaig trobar-ne uns quants, els que més cal destacar:

FacturLinex, tot i que és fàcil d’instal·lar, m’ha estat impossible configurar el tema de la base de dades. No entenc ben bé per què, però tot i que les dades eren correctes, no es connectava i per tant no funcionava. L’OpenBravo POS és el més complet, però està fet amb java i consumeix massa recursos (el ordinador és un pentium III amb 256mb de ram). I sembla que LemonPOS és la solució, ací teniu una captura:

Administrador Squeeze de LemonPOS

Instal·lació

Tots els programes de TPV necessitaran una connexió amb una base de dades. Per tant, caldrà tindre instal·lat en aquest cas MySQL. Per veure com instal·lar la base de dades, podeu visitar aquest article on s’explica com instal·lar-ho tot. Realment és senzill, només heu d’executar la següent ordre i durant la instal·lació establir la contrasenya de l’usuari root de mysql i triar apache o lighttpd (millor el primer):

sudo apt-get install apache2 php5-mysql libapache2-mod-php5 mysql-server phpmyadmin

Un cop instal·lat mysql, podrem procedir amb la instal·lació de lemonpos. Probablement el trobareu als repositoris de les vostres distros. Heu de cercar per la cadena «lemonpos». Tot i així, existeixen paquets per a OpenSUSE, Madrinva i Arch. A Ubuntu:

sudo apt-get install lemonpos

Amb lemonpos i mysql instal·lats, queda un altre pas: carregar la base de dades. Per fer això, heu d’obtindre el fitxer que es troba al paquet font del programa (al directori database_resources). Jo l’he extret i l’he penjat al meu DropBox per què el descarregueu directament des d’ací. El fitxer es diu lemon_mysql.sql. El baixeu i el deixeu al vostre home (o allà on vulgueu). I executeu des d’un terminal des del mateix directori on es troba el fitxer la següent ordre:

cat lemon_mysql.sql | mysql -u root -p

Amb això ja haureu finalitzat la instal·lació.

Primers passos amb LemonPOS

LemonPOS consta de dues interfícies: una que es coneix com a Squeeze i des de la qual es gestionen els productes que es venen, els venedors,els clients, les categories, gràfiques de venda, etc. Després tenim la interfície de venda, Lemon, que en iniciar-se ens demana el nom d’usuari i contrasenya del venedor (per defecte admin i contrasenya linux) i que ocupa tota la pantalla un cop iniciada.

Tenint això clar, el primer pas seria crear els productes que es vendran i les seues categories. Vos recomane crear un parell de productes des de l’Squeeze i seguidament anar a la interfície Lemon per tal de veure com seria el procés de venda. És realment senzill i ho podreu comprovar per vosaltres mateixos.

L’últim que quedaria ara seria configurar la impressora. En aquest cas no he pogut aconseguir fer-la funcionar a la botiga de la meua germana (gran problema, per cert). La qüestió és que tenen una impressora per a la qual no existeixen controladors per a GNU/Linux i a la xarxa no he trobat cap informació excepte gent dient que li funcionava. Per tant:

Si mai decidiu muntar un TPV amb un sistema GNU/Linux, assegureu-vos que el maquinari extern (lector i impressora) tenen controladors per a GNU/Linux. Si no, la tasca podria ser gairebé impossible.

Més informació a:

Avui ha sortit la versió 2.30 de GNOME, un dels entorns d’escriptori més utilitzats de GNU/Linux, juntament amb KDE. Aquesta versió de GNOME és la que vindrà ja de forma predeterminada amb les noves versions de la majoria de distribucions.

Logo de GNOMEÉs més, les versions de test de la majoria de distribucions (com per exemple Ubuntu 10.04 Beta 1 o OpenSUSE 11.3 Milestone 4) ja utilitzen la versió de desenvolupament de  GNOME 2.30 (i actualitzaran aviat a la versió definitiva de 2.30), o sigui que si les esteu utilitzant, aviat gaudireu de les novetats d’aquesta nova versió. S’ha de tenir en compte, a més, que GNOME no inclou només l’entorn d’escriptori, sinó també alguns dels programes que ja venen amb aquest, com per exemple el visualitzador de documents Evince, el gestor de correu Evolution, el Nautilus, els GNOME Games, el client de conferència Ekiga i uns quants més.

En el GNOME 2.30 podreu trobar, entre altres, aquestes novetats:

  • L’Evince té suport per a fitxers de còmics cbt. També mostra miniatures per a fitxers remots.
  • L’Evolution té una nova implementació del protocol IMAP, que millora el seu rendiment. A més, integra els contactes amb el Google Maps.
  • El Vinagre (servidor d’escriptori remot) pot utilitzar compressió JPEG per a disminuir l’ample de banda que necessita. També permet la seva utilització a través d’un túnel SSH per tal que les dades vagin encriptades.
  • Podrem traspassar (per mitjà d’un copia-enganxa) les notes del Tomboy mantenint el seu format.
  • En el Nautilus podrem utilitzar la visualització partida (fins ara ja ho podíem fer, però configurant un repositori PPA), i s’ha reorganitzat la seva interfície.
  • El nou programa Comptador de temps ens mostra què hem estat fent a l’ordinador.
  • La calculadora de GNOME s’ha millorat substancialment, tant en la seva interfície com en la seva funcionalitat.
  • Nombroses millores en el navegador Epiphany.

I hi ha moltes millores més. Si voleu la llista completa de novetats, us recomano que llegiu les notes de la versió.

Podeu veure el procés complet que ha portat fins a la versió 2.28 al seu calendari de llençament.