En aquesta discussió s’ha parlat també de la possibilitat d’oferir l’escriptori Unity que actualment només es troba a l’Ubuntu de forma oficial (tot i que s’han fet implementacions per a altres distribucions).

Aquesta possibilitat s’ha acabat descartant per raons diverses: per una part no hi ha mantenidors de paquets interessats en fer la feina de muntar els paquets per la Fedora i cosa que consideren més important: l’Unity no s’aprofita de les APIs d’upstream del GNOME.

Aquesta incompatibilitat d’APIs fa que siga molt díficil donar compatibilitat amb les darreres versions del GNOME. El Nelson Marques, que va ser qui va implementar els paquets per a l’OpenSUSE, va comentar que si l’Unity no fa servir les APIs d’upstream, llavors no hi haurà opció d’implementar-lo a l’OpenSUSE.

Nelson Marques va parlar a la llista de Fedora concloent que:

La meua experiència és que el nivell de pedaços que l’Unity requereix és molt intrusiu i molt difícil de mantindre.

L’Ubuntu 12.04 no implementarà una bona part del GNOME 3.4, precisament per temes relacionats amb pedaços que s’han de fer amb l’Unity. Si l’Ubuntu vol que l’Unity tinga èxit hauria de resoldre aquests problemes per permetre a altres distribucions implementar-lo de forma senzilla. Està clar que el programari lliure no funciona així, i si ara el Mark Shuttleworth deixa de pagar, em pregunte quanta gent decidirà continuar amb el desenvolupament del Unity…

Anotacions relacionades:

• Recull 24/4/2010
• Hulu desktop ja és compatible amb Ubuntu i Fedora

La idea sorgeix de la cerca d’un dissenyador/a que treballi amb eines lliures, dins de la llista de correu.

Així doncs, si cerques un tipus de servei en concret, o vols oferir els teus serveis, deixa un comentari exposant la teva oferta o demanda. Per no fer un mal abús, només s’haurà de complir un dels següents requisits.

• El servei que es cerca o s’oferta, usa programari lliure.
• S’usa programari lliure per donar el servei oferit o requerit.

Animeu-vos!

Anotacions relacionades:

• 25 anys de Programari Lliure, amb Stephen Fry
• Join us now and share the software | Uniu-vos a nosaltres i compartiu el software

Segons el propi Mark, això és només el primer pas, perquè l’evolució natural del HUD l’hauria de portar a que seleccionem els elements del menú amb la nostra pròpia veu.

El nou HUD

Però això sí que és avançar-se molt, i aquesta característica segur que no estarà disponible a Ubuntu 12.04. Mentrestant, per fer un tastet, Mark ha penjat un vídeo on es mostra el funcionament del HUD:

Click here to view the embedded video.

De moment, ja tenim disponible una primera versió del HUD, encara en període de proves, a través d’un repositori PPA del Launchpad. Si voleu provar-lo en Ubuntu 11.10, heu d’obrir un terminal i executar el següent:

sudo add-apt-repository ppa:unity-team/hud
sudo apt-get update
sudo apt-get upgrade

Un cop instaŀlat, per arribar als menús de les aplicacions premeu «Tab» i teclegeu l’opció a que vulgueu anar.

Personalment el vídeo no m’ha acabat de convèncer de les virtuts del HUD. Haurem de veure com evoluciona el projecte per saber si té futur o no. No seria el primer cop que el Mark ens presenta un concepte «revolucionari» que no s’acaba materialitzant (recordeu els indicadors de finestra?).

• Font | WebUpd8

Anotacions relacionades:

• Enquesta nova: Encerta Ubuntu amb Unity?
• Enquesta: Quin entorn escriptori feu servir a l’Ubuntu?

Desura funciona a partir d’un programa, el client Desura, que ens instaŀlem al nostre ordinador, i a partir del qual podrem trobar el joc que ens interessi per instaŀlar-lo a l’ordinador fent un sol clic. Vaja, és com el Centre de Programari o qualsevol gestor de paquets dels que ja coneixem els usuaris de Linux. A Desura hi trobarem tant jocs gratuïts com de pagamanent, lliures o privatius.

Client de Desura per a Linux

Aquesta setmana s’ha produït una notícia important referent a aquest client del Desura, i és que els seus responsables n’han alliberat el codi font, sota llicència GPL v3. Podeu trobar el codi del client Desura a Github, sota el nom de Desurium. Segons els desenvolupadors de Desura, l’alliberament del seu codi «permetrà que la comunitat ajudi a implementar noves funcionalitats i arreglar problemes més ràpidament, i contribuir al client per beneficiar tots els usuaris».

Anotacions relacionades:

• Què se n’ha fet dels jocs del Humble Bundle?
• Open Arena – El Quake 3 lliure!

NOTA IMPORTANT: Les imatges que posàvem a la vostra disposició en aquesta secció estaven pujades en els servidors de Megaupload. El dia 19-01-2012, el FBI ha tancat la pàgina Megaupload, i per tant les nostres imatges virtuals han deixat d’estar disponibles. Cal dir que les nostres imatges virtuals eren 100% legals, perquè totes les distribucions que havíem posat a la vostra disposició estaven publicades amb la llicència lliure GPL (o alguna de les seves derivades).

És a dir, nosaltres pujàvem les imatges que us preparàvem a Megaupload. Com que el govern dels Estats Units ha tancat aquesta pàgina web, els enllaços han deixat d’estar disponibles. Si feu clic a qualsevol dels enllaços que hi ha us trobareu amb una imatge tan «maca» com aquesta:

Què veureu si feu clic als enllaços de MegaUpload

El primer que cal remarcar és que totes les imatges que posàvem a la vostra disposició són completament legals. Les distribucions GNU/Linux són publicades amb llicència lliure GPL, i per tant tothom és lliure de distribuir-les (recordeu les quatre llibertats del programari lliure). Precisament, en una ocasió vam rebre una petició per preparar també una imatge de VirtualBox amb Mac OS X i vam respondre que no podíem, perquè la llicència de MacOS X no ho permet (podeu trobar-ho als comentaris de la nostra secció de VirtualBox).

El primer que he pensat en veure que aquests fitxers deixaven d’estar disponibles és la quantitat de temps que he dedicat a preparar-les. Per a preparar cada imatge de disc dur dedicava com a mínim un parell d’hores de forma directa i unes 6 hores més sense dedicació directa (aquí hi compto el temps de descàrrega de l’iso d’instaŀlació de la distribució, la compressió de la imatge de VirtualBox ja preparada i la pujada a MegaUpload). Però en algunes imatges molt concretes, com per exemple les relacionades amb el Hurd o les d’ArchLinux i alguna altra, el temps de dedicació directa era molt més elevat. Pel que sembla, tot aquest temps és ara perdut. He sentit a les notícies del 3/24 que els continguts legals s’acabaran recuperant, però no crec que sigui massa aviat.

Amb això voldria aprofitar per fer un comentari sobre el tancament de MegaUpload, sobretot amb la manera com s’ha fet. S’ha tancat tot, sense revisar quins continguts eren legals i quins no. En el meu cas, «només» he perdut uns fitxers que m’havien costat molt temps de preparació, però segur que hi ha gent que ha deixat de tenir disponibles fitxers que eren importants per ells, ja sigui en l’àmbit personal o professional (suposo que hi haurà molts més casos d’aquest segon àmbit).

Cal dir que el tancament de Megaupload no ha estat fet acollint-se a la llei SOPA, perquè la seva tramitació ha estat postposada. Dóna la sensació que el govern dels Estats Units està intentant fer equilibris entre les pressions de dos grans grups de pressió, el de les empreses de l’àmbit tecnològic, contràries a la llei SOPA, i el sector audiovisual, favorable a la llei SOPA. Per tenir content el sector tecnològic han aturat la llei SOPA, però per fer contrapès i que els del sector audiovisual no se’ls tiressin a sobre, han tancat Meagupload.

Per últim, voldria finalitzar aquesta anotació fent una crida. Si algú de vosaltres encara té alguna de les imatges que vam posar a la vostra disposició, li agrairia molt que es posés en contacte amb nosaltres a contacte@gnulinux.cat per tal de poder recuperar el major nombre possible de fitxers. Si pot ser els fitxers «.7z» tal i com els vam penjar, molt millor, però si no teniu aquests i teniu els fitxers «.vdi» un cop provats també s’agrairà.

Anotacions relacionades:

• Pirateria, GNULinux i el Medi Ambient
• Kubuntu, Xubuntu i Lubuntu, també al VirtualBox

Precisament aquest dijous, han tancat megaupload.com, probablement els servidors mes populars de descarregues directes a internet, detingut 4 dels seus empleats, en una acció del FBI. Suposadament no tenia res a veure amb la SOPA. La crítica mes comú, ha sigut que han pagat justos per pecadors, i que s’han perdut fitxers que eren perfectament legals.  

El FBI va tancar i detenir 4 empleats de Megaupload

Respecte aquestes accions trobem tot tipus d’opinions. La majoria posen l’enfasi en la privació de la llibertat, en la defensa d’un racó encara relativament lliure dels poders tradicionals. Altres fan servir l’excusa (moltes vegades hipòcritament) per no pagar per una cosa que ara mateix poden tenir gratuïtament.

Però si ens allunyem una mica d’aquesta controversia… quines coses bones podria tenir que es fes realment dificil obtenir programari de manera ilegal? Com afectaria al programari lliure que un tipus d’usuari (el que no vol pagar pel Windows, pero vol fer-lo servir) hagues de triar entre les altres dues opcions (Windows o GnuLinux)? Previsiblement les dues opcions en sortirien reforçades, però Linux passaria a a ser l’única opció gratuita.

“Atura la pirateria.
Utilitza GNULinux.”

Dificultar la pirateria, podria suposar l’avanç del programari lliure. 

Jo crec que en general això beneficiaria al programari lliure (en molts casos també gratuït), davant de la dificultat d’aconseguir el programari privatiu. L’ús de GnuLinux augmentaria, al mateix temps que el de OpenOffice, GIMP i molts altres programes.

Seguint jugant a la futurologia, un altre dels beneficiats podria ser el medi ambient. El motiu es que en la situació actual, almenys en terres de picaresca mediterrània, paguem per les coses físiques (memòria per l’ordinador, targetes gràfiques, monitors, portàtils, sabates, etc…) i en canvi no paguem per les coses digitals (música, pel·lícules, programari…). Personalment com a ecologista, crec que el consumisme infinit en un planeta finit, només es sostenible si consumim productes digitals. Per que canviar el sistema operatiu cada 2 setmanes no danya el medi ambient, ni la meitat que canviar l’ordinador cada 2 anys. Si hem de consumir, millor consumir productes digitals, que no danyen el medi ambient.

El "consumisme digital" pràcticament no danya el medi ambient

Per anar acabant, crec que aquest es un tema que es presta a la confusió. I on tenim almenys dues variants:
- Existeixen els que defensen la llibertat per sobre de tot (i aquests generalment fan servir programari lliure, i no necessiten descarregar programari per vies no oficials)
- Els que els importa ben poc la llibertat, que fan servir programari de pagament, fins i tot despreciant el programari lliure, però defensen la llibertat del seu propi benefici.

Tot es pot defensar, però val la pena reflexionar sobre un tema en que els interessos de uns i altres en deformen la discussió.

Anotacions relacionades:

• La nostra secció d’imatges de VirtualBox, deshabilitada temporalment pel tancament de Megaupload
• Slimrat, un altre gestor de baixades de rapidshare, megaupload…

Els responsables de Linux Mint, la popular distribució basada en Ubuntu, es van adonar d’aquest fet i estan desenvolupant Cinamon, el seu propi entorn d’escriptori. En realitat no és un entorn completament nou, sinó que han agafat com a base Gnome Shell i l’han adaptat perquè recuperi algunes característiques del seu MintMenú. D’aquesta manera, segons el meu parer, l’entorn recupera les altes quotes d’usabilitat de Gnome 2, però alhora aprofitant les millores que ens oferia Gnome Shell. Podeu veure el resultat a la següent captura de pantalla:

Cinnamon en ple funcionament

Com veieu, tal i com ja passava en versions anteriors de Linux Mint, el funcionament es basa en una barra inferior, on hi tenim les icones d’estat (per la xarxa, l’hora, la bateria, etc.) a mà dreta, els programes en funcionament a la part central i, a mà esquerra, unes llençadores i el botó de menú. Si despleguem el menú, trobarem a mà esquerra unes icones per llençar programes i per apagar l’equip, i a mà dreta podrem trobar qualsevol aplicació, ja sigui escrivint el seu nom o buscant-la en la seva categoria corresponent.

Si voleu tenir accessible de forma més ràpida un programa, des del menú desplegable feu-hi clic amb el botó dret i selecioneu «Add to panel» perquè se us mostri com a enllaç a la barra inferior o «Add to favorites» per tenir-lo a la part esquerra del propi menú desplegable. Per configurar el Cinnamon, hi ha el programa «Cinnamon Settings» (veureu que de moment es poden configurar molt poques opcions).

A més, si us acosteu a la cantonada superior esquerra de la pantalla, on hi ha el símbol d’infinit (∞), es desplegaran les finestres obertes i els escriptoris que utilitzeu, de manera molt semblant al Gnome Shell.

Selector de finestres de Cinnamon

Proveu Cinnamon

Si voleu provar Cinnamon, trobareu uns fitxers «.deb» a la seva pàgina de GitHub. De tota manera, us recomano que seguiu les instruccions següents.

Primer l’instaŀlarem. Si utilitzeu Ubuntu, podeu utilitzar un repositori PPA del Launchpad. Jo m’he instaŀlat Cinnamon mitjançant aquest repositori. Només cal que obriu un terminal i executeu les ordres següents:

sudo add-apt-repository ppa:merlwiz79/cinnamon-ppa
sudo apt-get update
sudo apt-get install cinnamon cinnamon-session cinnamon-settings

En canvi, si utilitzeu Fedora podeu instaŀlar-vos Cinnamon configurant un altre repositori, mitjançant aquestes ordres de terminal:
su -
curl http://repos.fedorapeople.org/repos/leigh123linux/cinnamon/fedora-cinnamon.repo -o /etc/yum.repos.d/fedora-cinnamon.repo
yum install cinnamon

En el mateix enllaç també hi ha instruccions sobre com instaŀlar-ho a openSUSE, però no les veig massa clares (pels comentaris tampoc no sembla que a la gent els funcioni massa) i no ho he pogut provar, o sigui que no tinc clar si són bones o no.

Un cop instaŀlat (ja sigui a Ubuntu o a Fedora) per activar l’utilització de Cinnamon només cal sortir de la nostra sessió d’usuari actual i, a la pantalla on seleccionem el nostre usuari, fer clic al selector de sessió i indicar «Cinnamon». Llavors, entrarem al sistema en l’entorn Cinnamon.

En resum

Tot i ser un programa que encara no ha arribat a la seva versió definitiva, el seu funcionament és molt bo. Les dues mancances més grans que li trobo són dues: No està traduït al català i té poques opcions de configuració. Però espero que això hagi millorat força de cara a la publicació de Linux Mint 13, que hauria de tenir la primera versió definitiva de Cinnamon.

Anotacions relacionades:

• Linux Mint 5 Elyssa
• Recull 6/12/2009

Què és SOPA?

Parlant de coses més interessants, hui ens centrem en SOPA. Acrònim de STOP ONLINE PIRACY ACT. SOPA és un projecte de llei que és a la taula ara mateix al congrés dels Estats Units i que pretén lluitar contra l’intercanvi/difusió de contingut protegit per copyright a la xarxa.

La manera de fer-ho, però, no és atacar a aquelles pàgines que allotgen o difonen de forma directa el contingut protegit per copyright, sinó anant contra tots aquells qui hi enllacen. És a dir, si al vostre bloc/pàgina web teniu un enllaç o algú insereix un enllaç cap a un lloc que infringisca lleis del copyright, llavors el Govern dels EUA podran tancar eixa web, encara que no siga per enllaçar. A més, però, per enllaçar et podrien caure una pena de fins a 5 anys de presó.

Sinde – SOPA

La llei Sinde aprovada per sorpresa (com aquella noia que es va fer princesa) pel Govern Espanyol el passat 31 de desembre de 2011 té exactament la mateixa finalitat: culpar a la gent qui enllaça en lloc de culpar aquells qui realment estan infringint el copyright.

Por qué? Por qué? Por qué?

Efectivament, Mourinho tenia raó quan es preguntava, sense saber la raó exacta, per què s’ha de fer una llei així, que posa portes al camp. Tinguem present això:

Ens enganyen

Diuen que els espanyols (i els que no són espanyols però estan a Espanya) som els que més contingut protegit amb copyright copiem, veiem i baixem de la xarxa. Diuen que això s’ha de frenar i que la llei Sinde és la solució. Però això no és cert.

Pregunteu-vos: si ara vos donen un servei amb el qual, per uns 10-15€ al mes podeu veure totes les pel·lícules/sèries que vulgueu, pagaríeu? Sí, oi? Acabaríem amb pelis de mala qualitat, subtitulades en castellà «raru»  (qué querés?), que no s’acaben de baixar, etc. Probablement el 80% de la gent que ara baixa contingut protegit amb copyright es passaria a eixa opció barata i de qualitat. En un tres i no res aconseguríem:

1. Acabar amb el 80% de la «pirateria» (o visualització de contingut protegit sense permís de l’autor)

2. Pagar a les distribuïdores per la seua obra.

De fet, aquest servei ja existeix i es diu: Netflix (també hi ha d’altres com Hulu). Els ciutadans dels Estats Units poden, per uns $10 al mes, tindre el all you can eat amb pelis i sèries. I aquest és un servei amb molt d’èxit als EUA.

Tot i així, però, els EUA fan SOPA. Amb SOPA, enllaçar amb una pàgina que enllaça amb una pàgina que enllaça amb una pàgina que enllaça amb Cuevana, per exemple, podria arribar a considerar-se delicte (seria un cas extrem, però podria donar-se el cas).

Per tot això, més de 10.000 pàgines van tancar les sues portes ahir. La més important, la Viquipèdia/Wikipedia, perquè ells allotgen milions i milions d’enllaços que no poden controlar al 100%. Fins i tots ells podrien ser objectiu de la llei SOPA.

La realitat és que volen convertir Internet en un Estat policíac. Volen vigilar-ho tot.

Per sort, tornant als principis. Entenent que Internet és una xarxa d’interconnexió d’ordinadors que pot acabar sent un estat de vigilància contínua, podem tornar al seu arrel i començar de nou.

Ai no! Que això ja ho han fet!!!

Anotacions relacionades:

• Pirateria, GNULinux i el Medi Ambient

Tots aquells qui necessitin un color realista al seu monitor a Linux, sabran que no existeixen programes natius per aquest sistema operatiu. Les úniques solucions possibles passaven per calibrar (fent servir un calibrador de windows/mac) en una màquina virtual i fer servir els fitxers resultants, o simplement fent servir diverses ordres de terminal que ens podien ocupar tranquil·lament un parell d’hores.

Però gràcies a Hughski la situació ha canviat. Aquesta petita companyia de Regne Unit, ha decidit crear un calibrador de monitor per a Linux. I el fet que de moment, ja han exhaurit totes les unitats que havien creat, ens demostra que era una eina que es demandava des de fa molt temps.

El calibrador és petit, i té totes les funcionalitats d’altres calibradors professionals, però alhora manté un preu molt competitiu: 70€ (més despeses d’enviament). De moment estan oferint un 20% de descompte, ja que el programari que acompanya el calibrador es troba en una fase beta, i per tant, els usuaris ajuden amb les seves proves a aconseguir que el programari sigui el definitiu.

Un  altra cosa que cal destacar, és que s’ha alliberat tot el codi del projecte  als repositoris de Hughski, i podem descarregar des del programari de calibració fins als esquemes de construcció del calibrador, o el firmware, que ens permetrà que el nostre calibrador sempre estigui actualitzat.

Si us interessa adquirir un ColorHug només heu d’enviar un correu a: colorhug@hughski.com amb l’assumtpte: colorhug preorder. Però ja us podeu esperar: com hem comentat ja han exhaurit tots els que tenien fabricats, i el temps d’espera calculat per a les properes sol·licituds és de 16 setmanes (contant que construeixen unes 100 unitats al més) i els usuaris d’altres sistemes operatius no han de patir: HughSki ja ha anunciat que treballen en adaptar el programari a Windows i Mac.

• pàgina del projecte | HughSki
• Google+ | ColorHug

No hi ha anotacions relacionades.

La versió 1.0 s’acaba de publicar: ara la seua interfície està basada en Qt4, inclou sistema de connectors, desat automàtic i millor lectura de fitxers DXF (compatibles amb AutoCAD). Cal remarcar la importància de LibreCAD respecte a QCad:

Amb aquesta darrera versió, LibreCAD es considera estable. Tot i així, encara queda molt per fer i no es pot esperar que siga 100% compatible amb l’AutoCAD. A més, per ara el LibreCAD no té documentació, ja que s’incloïa la del QCad, que no està publicada sota GPL, amb la qual cosa l’han hagut de traure.

Interfície del LibreCAD

No és compatible amb el format .dwg, encara. Atès a problemes de llicència, encara s’ha de treballar amb això.

L’equip ja està treballant en la versió 2.0 i s’esperen característiques noves com les següents:

• Sitema nou d’ajustament
• Graelles isomètriques
• Trisecció d’angles
• Dibuix de cercles i el·lipses inscrites
• Dibuix de línies tangents per a dos el·lipses
• Compatibilitat amb tipus de lletra internacionals, incloent CJK
• Millor rendiment

Instal·lació de LibreCAD

Podeu instal·lar LibreCAD al Windows, Mac OSX i GNU/Linux. Trobareu els paquets des de la pàgina de baixades. Per als qui feu servir Debian, amb un:
apt-get install librecad

El tindreu instal·lat. Per a l’Ubuntu:
sudo add-apt-repository ppa:librecad-dev/librecad-stable
sudo apt-get update
sudo apt-get install librecad

També podeu fer servir el ppa amb les darreres versions en desenvolupament. Per a la resta de distribucions, visiteu la pàgina de paquets rpm o bé cerqueu als vostres repositoris.

No hi ha anotacions relacionades.

Nota d’aclariment: la comparació amb el blaverisme és per la mania d’Apple de fer traduccions catalanes que són un calc del castellà ignorant tot l’estil i terminologia que s’ha fet servir durant més de 10 anys de traduccions catalanes.

Les coses bones

S’ha d’acceptar que Apple finalment ha tingut en compte el català sense haver rebut cap subvenció (suposadament). Això és una bona notícia per al català: cada vegada hi ha més companyies privades que tenen en compte la nostra llengua. Apple sap que traduir els seus productes al català li pot suposar millorar la seua imatge davant els catalans.

I ja està. Gràcies Apple per traduir els teus productes al català.

Catanyol o traducció propera al blaverisme

Apple, però, atesa la seua filosofia per ser «diferent», ha decidit fet servir un estil de traducció igual o pitjor que el que ja es va fer servir a l’iPhone: fent servir infinitius a tot arreu, fent servir terminologia traduïda directament del castellà i ignorant més de 10 anys de traduccions catalanes fetes per companyies com Microsoft o Google, i tota la comunitat del programari lliure.

Apple ha decidit fer servir una traducció pròpia de BLAVEROS. No vos ho creieu? Mireu aquesta captura de l’OSX en català:

Suposada interfície del MacOSX en català

I ara mireu aquesta captura d’un programa BLAVERO:

Firefox Blavencià

I aquí teniu el Firefox en català:

Firefox en català

Ara, digueu-me, la traducció d’Apple a quina s’assembla més? Efectivament, no s’assembla més a la traducció catalana del Firefox.

La traducció d’Apple s’apropa més a una traducció blavera.

Terminologia i incorreccions

La realitat és que Apple sembla haver fet una traducció automàtica directa de l’espanyol o l’anglès. Potser amb el Google translate? Allà veig d’entrada una incorrecció i termes diversos que fan mal als ulls, i això que només estem parlant d’una simple captura:

• Actualització de Programari »»» hauria d’ésser Actualització de programari (per què posen «Programari» en majúscules, potser s’han oblidat de les regles d’escriptura catalanes?)
• El mateix per a «Preferències del Sistema»
• Arxiu »»» què??????? Només li ha faltat posar-ho amb ‘ch’
• Sobre aquest Mac »»» calc del castellà. Què passa amb el «Quant a»

Un estil imposat des d’algun lloc?

La cosa més curiosa de tot això és l’estil que es fa servir, allunyat de les traduccions catalanes que s’han fet fins ara. Segons vam poder conèixer per part d’Apple, es volia «ser diferent» i per això es va triar aquest estil calcat del castellà amb infinitius.

En canvi, en les traduccions italianes, es va mantindre l’estil amb imperatius, sense fer canvis tan grans com Fitxer » Arxiu. És a dir: aquesta traducció catalana que se n’ix dels estils generals s’ha fet intencionadament.

Conclusions

És dolent tot això que estic comentant? Depèn, com a persona que està relacionada amb el món de la traducció, crec que sí que és dolent. Apple trenca l’homogeneïtat i la qualitat de les traduccions catalanes. Això pot acabar confonent als usuaris, fer perdre vocabulari que s’estava guanyant com «desar» o «cercar» o moltes altres paraules que de no haver estat per la informàtica, s’haurien perdut definitivament. Però la realitat és que jugar amb trencar la terminologia és un joc que llença per terra molts anys de feina de molta gent.

Per acabar, si ens estimem la nostra llengua, crec que queda força clar que les actuacions d’Apple demostren que no és una companyia que respecta el català. Mentre que Google no ha dubtat en afegir el català des de fa anys, sense necessitat que ningú no li pagara, Apple o Microsoft no han actuat així (per unes raons o altres).

La llibertat de la nostra llengua no ha de dependre d’Apple o Microsoft. Ni tan sols de la Generalitat de Catalunya. Depèn de nosaltres.

L’únic programari que assegura que la nostra llengua siga lliure és el programari lliure. Així que deixem-nos d’Apples o Microsofts i dediquem els nostres esforços allà on ens interessa.

Anotacions relacionades:

• L'equip de traducció de KDE4 al català, en el top ten dels equips de traducció de KDE4
• Google ja treballa en la traducció al català de l’Android

Podeu veure l’evolució dels mètodes obsolets pendents d’eliminar en el gràfic següent. Com veureu, inicialment hi havia més de 5000 mètodes obsolets, dels quals ja només en queden uns 2000.

Evolució dels mètodes pendents d'eliminar

Una de les dificultats amb que es troben a l’hora de netejar el codi és que en eliminar un mètode pot ser que aquest cridi a un altre que ja no utilitzi ningú més, i per tant també es pugui treure. És a dir, a mida que van fent neteja troben més codi a netejar.

I algú pot preguntar-se: “Total, si aquest codi no es crida enlloc, tant mal fa? És realment necessari malgastar el temps a estudiar quins mètodes són obsolets per posteriorment treure’ls?” És cert que en principi pot semblar que aquest temps es podria dedicar a aplicar altres millores a LibreOffice, però en realitat aquesta neteja de codi presenta uns avantatges molt importants, tant a curt com a llarg termini.

D’una banda, una millora immediata que notarem nosaltres és que, en tenir menys codi, el programa serà més petit. Segurament això alleugirà una mica el consum de memòria del LibreOffice. Però les millores més importants seran a llarg termini. Gràcies a aquesta neteja de codi, la implementació de noves funcionalitats també serà molt més senzilla i ràpida. A més, els programadors podran detectar i arreglar més fàcilment bugs.

Per posar un exemple real (extret del propi bloc de Michael Meeks), actualment s’estan adaptant a un nou sistema més eficient moltes de les funcions de LibreOffice. Gràcies a la detecció i neteja de mètodes obsolets, es trigarà molt menys en fer aquesta altra tasca, perquè hi ha moltes funcions que ja no caldrà adaptar.

Segurament a LibreOffice 3.5, que està previst per al mes de febrer, ja s’hauria de notar l’alleugeriment del programa. Efectivament, en aquesta anotació del bloc oficial de LibreOffice, apart de felicitar-nos l’any nou, s’anuncia que aquesta nova versió portarà millores de rendiment i moltes noves característiques interessants.

• Font | MuyLinux

Anotacions relacionades:

• KleanSweep
• Instal·leu LibreOffice a l’Ubuntu i Arch fàcilment

Guia de canals a Ubuntu TV

Per les imatges que s’han vist fins ara, la interfície d’Ubuntu TV serà com un Unity «normal» modificat per adaptar-lo a les necessitats d’un televisor. Per exemple, des del dock lateral podrem accedir als canals de televisió, però també a continguts multimèdia que hi pugui haver en el disc dur intern del televisor, a continguts en xarxa (per exemple, vídeos de Youtube), etc.

Pantalla d'Ubuntu TV

Canonical ha publicat també un vídeo on es veu el funcionament d’Ubuntu TV. La veritat és que el projecte fa molt bona pinta:

Click here to view the embedded video.

De moment, si el voleu provar, us el podeu instaŀlar sobre Ubuntu mitjançant un repositori PPA.

ULL: Ubuntu TV és un projecte en una fase molt inicial, i encara no és del tot estable (apart que encara no té disponibles totes les funcionalitats). A més, els paquets que hi ha al repositori PPA no són oficials, sinó que han estat fets per un particular a partir de les fonts d’Ubuntu TV (d’aquesta versió que dic que no és del tot estable). Per tots dos motius, us recomano que no l’instaŀleu en el vostre sistema habitual. Podeu fer-ho en algun sistema de proves, o en una màquina virtual.

Amb aquest PPA, Ubuntu TV s’instaŀla sobre l’entorn Unity 2D. Per tant, el deixareu de tenir disponible (sí que tindreu l’Unity «normal»). Si voleu instaŀlar Ubuntu TV heu d’iniciar una sessió normal d’Ubuntu, obrir un terminal, i executar les ordres següents:

sudo add-apt-repository ppa:nilarimogard/test3
sudo apt-get update && sudo apt-get install unity-2d
sudo apt-get install unity-lens-video

Un cop fet això, podeu engegar Ubuntu TV des del mateix terminal executant el següent:

unity-2d-shell --opengl

Si voleu sortir d’Ubuntu TV, feu «Alt+Tab» per tornar a mostrar el terminal i feu «Ctrl+C» en aquest per finalitzar el programa. Per tal que els vostres vídeos es vegin en el panell d’Ubuntu TV els heu de deixar en algun d’aquests directoris:
/home/el_vostre_usuari/Videos/unity/local/featured
/home/el_vostre_usuari/Videos/unity/local/rented
/home/el_vostre_usuari/Videos/unity/local/purchased
/home/el_vostre_usuari/Videos/unity/local/recorded

A més, si voleu que es generin i es vegin les miniatures dels vídeos, cal que executeu l’ordre següent:

/usr/lib/unity-lens-video/create_tmb.sh /home/el_vostre_usuari/Videos/

Anotacions relacionades:

• Ubuntu podria ajudar a donar millor suport a aplicacions privatives
• El culebró Banshee – Ubuntu

Al meu parèixer, aquesta decisió va ser poc encertada. Mai m’havia agradat trobar-me els menús allà dalt com sempre havia estat al Mac OSX. A més, la realitat és que atès que GNU/Linux és un sistema molt obert, és complicat fer que totes les aplicacions siguen compatibles amb l’Unity Global Menu.

Menú d'activació de l'Ubuntu Global Menu

Sembla que a l’Ubuntu 12.04 això es podrà desactivar. No és necessàriament un pas enrere, sinó més bé permetre a l’usuari personalitzar un poc més el seu escriptori, sobretot quan es tracta de característiques que no poden garantir-se efectives al 100%.

GNOME-Shell també ha fet moviments cap a la creació d’un menú global de les aplicacions, de forma que totes les aplicacions GTK+3 podran fer que el seu menú quede allà dalt (només hi haurà un botó al qual, en fer clic, mostrarà totes les opcions del programa):

Menú global al GNOME-Shell

Jo proposaria crear un botó en el cantó esquerre de totes les finestres que fora precisament aquest menú global. Una cosa semblant al que ja tenim amb el Firefox i l’Opera al Windows:

Menú de l'opera al cantó superior en la versió per Windows

• Enllaç | OMG!Ubuntu

Anotacions relacionades:

• Opinió: Unity, una gran opció per a portàtils
• Alguns connectors interessants per al Unity

El fracàs de Windows Vista va suposar la millor oportunitat per a Linux a l'escriptori

L’esperança era que en 1-2 anys, el suport als dispositius (impresores, botons ratolins, etc…) fos complet, així com que es millorés la durada de les bateries en portàtils… pero això no va arribar, ni tampoc es van llençar grans programes comercials en versió Linux (amb algunes excepcions notables). La cosa no ha canviat massa des de fa 2-3 anys, el que fallava abans segueix fallant. El que funciona (que és la majoria del que es fa servir), segueix funcionant.

Últimament, el fraccionament de l’entorn Gnome (Unity, Gnome 2, Gnome 3) ha afectat negativament la seva estabilitat. S’han creat versions més usables, pero menys estables, que manquen coses que tenien les versions velles i els early-adapters (els que hem actualitzat a les noves versions no LTS), hem patit una mica. Usuaris poc avançats (dels que l’hi falten a Linux), ja no eren capaços de trobar la calculadora.

El fraccionament de Gnome ha pogut perjudicar a Linux a l'escriptori durant aquest 2011

Personalment, vec el panorama més lent del que pensavem en un principi. Vec que amb la senzillesa per a coses basiques i la seva major potència, Linux seguira augmentant de quota, sobretot en servidors i en gent especialitzada. Pero que en l’escriptori, la desigualtat en recursos i suport, és encara evident.

Estratègicament, el moment de provocar un canvi, era fa molts anys. És encara fàcil que la gent s’enganxi a iPhone OS, a Android o a Windows Phone, perque només fa 2 anys que la gent fa servir smartphones. Windows 3.1 era popular a l’any 92… d’això fa 20 anys!

D’altra banda, la confusió és generalitzada en els defensors de l’escriptori de Linux: És la ètica el que mou el moviment? És un sentiment contra el capital i el monetarisme? És simplement millor/mes eficient? De que viu la gent que fa els programes?

L'esperit combatiu i revolucionari de vegades ha pogut perjudicar a l'escriptori en Linux

En altres camps del programari lliure, en canvi no hi ha aquesta confusió. Per exemple en el desenvolupament de Prestashop (un programari per ecommerce), la font d’ingresos es basa en un nucli lliure i gratuït, un enfoc a empreses (aquelles que fan servir el programa per guanyar diners, i per tant disposades a pagar), una botiga d’aplicacions, amb les extensions oficials, i com a market d’aplicacions de tercers. És un model que sembla funcionar i que dóna diners. També perque les empreses volen modificar el seu codi, tunejar-lo, cosa que no importa a la majoria dels usuaris d’escriptori. 

Per mi, esta clar que per a que funcioni Linux a l’escriptori, ha de donar diners. Igual que Redhat guanya diners als servidors (Redhat Linux és de pagament). Si no, mal que els hi pesi als idealistes, l’hi seguiran fallant coses. La botiga d’Ubuntu, la venda de cançons, la personalització dels navegadors amb buscadors que paguen, són opcions, però pel que sembla són insuficients.

Pr a que Linux tingui futur ha de tenir un model de negoci clar

La crisi, els moviments de Windows, l’entorn (smartphones, netbooks, tablets, Android, Chrome OS, Mac OS) jugaran un rol important, però de moment el que és més segur és que Linux al escriptori segueixi avançant, a un ritme bastant lent, però avançant.

No hi ha anotacions relacionades.