Free Software en anglès, el Programari Lliure no és només un tipus de programari amb un tipus de llicència diferent als programes anomenats “privatius”. Programari Lliure és una filosofia, i aquesta filosofia és més important que el programari en sí mateix, al igual que la idea de llibertat és més important que la mateixa llibertat. Els principis d’aquesta filosofia es centren en com es poden distribuir, copiar i modificar els programes informàtics (això no vol dir que qualsevol dia es faça extensible a altres àmbits). Es diu que tot programa que siga lliure es pot distribuir, copiar i modificar lliurement. Els principis definits més formalment per tal de considerar que un programa siga lliure són:
La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0). La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L’accés al codi font és un requisit. La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2) La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l’accés al codi font és un requisit.
A partir d’aquests principis han sorgit diversos tipus de llicències que sempre fan referència a la llibertat del programari. Cal remarcar que el Programari Lliure es protegeix a sí mateix per tal de que ningú no ho agafe i s’aprofite del treball que han fet altres i després no compartisca els seus resultats. És a dir, el Programari Lliure ens permet utilitzar el codi font d’un altre programador, millorar-lo, afegir-li coses, etc. Però ens obliga a que el resultat final siga Programari Lliure i, per tant, susceptible de que un altre faça el mateix que hem fet nosaltres. Normalment, amb aquesta definició, ens podem preguntar d’on ixen els guanys. S’ha de tindre en compte que els principis són els que són i que la finalitat no és guanyar diners, sinó la llibertat del programari. Això significa que el fet de que un programa siga lliure va més enllà de l’estalvi que pot suposar no haver de pagar una llicència de copyright o qualsevol altre tipus: significa que s’evitarà el malbaratament d’esforços en la duplicació de la programació de sistemes. Aquest esforç pot enfocar-se per a millorar els programes i els codis complets del sistema estaran disponibles per a tots. Com resultat, un usuari que necessita canvis en el sistema serà sempre lliure per a fer-los per sí mateix, o de contractar a qualsevol programador o empresa disponible per a fer-los per ell. A més, el fet de que no puguen aparèixer modificacions privades de programes beneficia a tota la comunitat, no solament a la persona que es troba amb un problema i modifica el programa per solucionar-lo. Els usuaris no estaran ja a la mercè d’un programador o una empresa que sigui propietària dels codis font i siga la única en posició de fer canvis.
Aquest darrer punt és molt significatiu: que un programa siga lliure significa que tothom pot accedir al codi font i veure què fa el programa. Als programes privatius el codi font no és accessible i això vol dir que els programadors poden afegir qualsevol tipus línies de codi que podrien afectar a la nostra privacitat en general i, en casos més extrems, a la nostra seguretat.
El títol d’aquest capítol és el mateix que Richard Stallman, principal impulsor del Programari Lliure, va utilitzar en un llibre seu: PROGRAMARI LLIURE PER A UNA SOCIETAT LLIURE. El llibre és lliurement (en el sentit més ampli de la paraula) descarreglabe des de la xarxa i com no podia ser d’una altra manera, podem fer còpies i enviar-les als nostres amics sense que ningú ens diga que no podem fer-ho o que ens multarà, enllaç a lectures recomanades. Cal comentar que la llicència d’un llibre “lliure” no és la mateixa que la d’un programa lliure ja que el sentit i la finalitat canvien en ambdós casos. Les llicències utilitzades normalment per a llibres (no només llibres, sinó també música i d’altres) és la llicència Creative Commons. Creative Commons va ser fundada al 2001. Oferixen una sèrie de llicències, amb diferents configuracions o principis com ara el dret de l’autor original a donar llibertat per a citar la seua obra, reproduir-la, crear-ne obres derivades, oferir-lo públicament i amb diferents restriccions com no permetre l’ús comercial o respectar l’autoria original.
En definitiva, la filosofia del Programari Lliure es basa en uns principis que només tracten de recuperar i fomentar un ús del programari just i del qual ningú puga beneficiar-se en contra del bé comú de la comunitat.
