Com instal·lar programes

Un cop ja hem instaŀlat Ubuntu i hem après a moure’ns en aquest entorn i a configurar la xarxa, segurament ens farem les preguntes següents: «I com hi instaŀlo programes? A quina web me’ls puc baixar o en quina botiga hi compro els CD d’instaŀlació?». En Ubuntu (i a qualsevol entorn GNU/Linux en general) ens hem d’oblidar de com es feia això en el món Windows. Realment, un cop configurat, és molt més senzill. La instaŀlació/desinstaŀlació de programes la farem de forma completament centralitzada a través del «Centre de programari de l’Ubuntu», que trobarem directament en el Dash (el llançador d’aplicacions que hi ha a mà esquerra). Des del Centre de programari, nosaltres indiquem quins programes volem instaŀlar, i el sistema s’encarrega de mirar si necessita llibreries extres, baixar el programa, instaŀlar-ho tot i deixar l’enllaç corresponent al menú d’aplicacions. Tot això només fent clic a instaŀlar el programa. A més, el sistema s’encarrega diàriament d’avisar-nos si hi ha alguna actualització de qualsevol programa que tinguem instaŀlat, i fer dita actualització.

I com fa tot això, el Centre de programari? Doncs es basa en la informació recollida en una sèrie de repositoris. O sigui, per tal de poder instaŀlar-nos els programes que vulguem només hem de tenir ben configurats els repositoris, i utilitzar el Centre de programari. A vegades voldrem instaŀlar algun programa que no estigui als repositoris d’Ubuntu. Llavors, només caldrà configurar el nou repositori, i des de Centre de programari podrem instaŀlar el programa (tenint, per tant, actualitzacions automàtiques quan n’hi hagi). Per tenir ben configurats tots els repositoris d’Ubuntu hem de fer el següent:

• Obrim el Centre de programari des de la icona corresponent del Dash. En el Centre de programari aneu al menú «Edita > Fonts de programari» (recordeu que els menús dels programes estan al panell superior d’Ubuntu), i us obrirà la finestra des de la qual podeu gestionar les fonts de programari (els repositoris). Com que aquest programa requereix permisos d’administració, us demanarà la vostra paraula de pas.

• A la pestanya «Programari Ubuntu» hi marcarem totes les opcions, excepte la que posa «Codi font», que desmarcarem completament. Aquesta opció serveix per si, apart dels programes volem veure el codi font amb que estan generats, per això la desmarquem. En l’apartat «Baixa de:», seleccionarem l’opció «Servidor principal».
• Anem a la pestanya «Altre programari», des de la qual més endavant podrem afegir repositoris extra. De moment, marcarem els repositoris «Associats de Canonical» i «Independent», i desmarcarem aquells on posi «Codi font».
• A la pestanya «Autenticació», de moment no hi entrarem, però més endavant ens servirà per importar els arxius de claus per als repositoris que tinguin encriptació.

Un cop tenim ben configurats els repositoris estàndard d’Ubuntu, el sistema automàticament actualitzarà la seva informació, per recollir els nous repositoris configurats, i per comprovar si hi ha actualitzacions dels programes que tinguem instaŀlats. Mentre ho estigui fent, en el Centre de programari se’ns mostrarà el missatge «En progrés».

Quan ja tenim ben configurats els repositoris estàndard de Ubuntu, hi ha certs programes que segurament ens interessarà instaŀlar. Per a fer-ho, en el quadre de cerca que hi ha a la part superior dreta del propi Centre de programari, escrivim «restrictiu». Això ens trobarà diversos programes. Seleccionem el que hi posi «Programari restrictiu addicional de l’Ubuntu» i fem clic a «Instaŀla’l». Aquest programa ens proporcionarà, entre d’altres, alguns códecs multimedia extres, i alguns tipus de lletra habituals de Windows, com ara Arial i Times New Roman.

Pot ser que també ens interessi instaŀlar el corrector ortogràfic d’algun idioma. En el sistema ja s’instaŀlen de forma predeterminada els correctors anglès i el de l’idioma que escollim per al sistema, o sigui que si tenim Ubuntu en català ja tenim directament el corrector en aquest idioma. Però potser ens interessa el corrector en francès o en castellà. Des del Dash, hem d’obrir el «Suport d’idioma». En aquesta finestra, anem a «Instaŀla/suprimeix llengües» i hi cerquem l’idioma que ens interessi i l’activem. Així ens començarà la instaŀlació del seu diccionari.

Ara veurem un exemple de com configurar un repositori addicional. Aquest és molt útil si us agraden els vídeojocs. Es tracta del repositori PlayDeb. Hem de seguir les següents instruccions:

• Obrim el programa de configuració de les fonts de programari a través de l’opció de menú indicat abans (primer obrir el Centre de programari i, des d’aquest, anar a les fonts de programari). Anem a la pestanya «Programari de tercers».
• Fem clic al botó «Afegeix…». Ens obrirà una finestra, i al camp «Línia APT:» hi hem d’escriure el següent:

deb http://archive.getdeb.net/ubuntu oneiric-getdeb games

• Aquest repositori necessita una clau d’encriptació. Això és simplement un fitxer que us podeu descarregar des d’aquest enllaç. Un cop descarregat, anem a la pestanya «Autenticació» de la mateixa finestra de les fonts de programari, i fem clic a «Importa un fitxer de clau». Ens obrirà un explorador, des del qual podrem seleccionar el fitxer que ens hem descarregat. Acceptem el canvi i tanquem les fonts de programari.
• Ara, ens trobem en el gestor Synaptic. Primer hem d’actualitzar la informació dels paquets, per tal que miri què hi ha en el nou repositori PlayDeb. Fem clic al botó «Refresca».

Un cop configurat aquest repositori, trobarem nous programes (en el cas de PlayDeb, seran jocs) disponibles per a instaŀlar, com ara el Mega Glest, el Blood Frontier ol’Alien Arena, entre molts altres.

Podeu veure altres exemples sobre com es configuren alguns altres repositoris en aquests enllaços: VirtualBox, Festival i GetDeb. Només cal tenir en compte que molts cops en la línia on afegim el repositori a les fonts de programari hi ha l’identificador de la versió d’Ubuntu. En alguns dels enllaços que us he adjuntat, on hi posa «jaunty» (referent a Ubuntu 9.04), «karmic» (referent a Ubuntu 9.10), «lucid» (Ubuntu 10.04), «maverick» (Ubuntu 10.10) o «natty» (referent a Ubuntu 11.04), ho heu de canviar per «oneiric» (referent a Ubuntu 11.10).

En la següent anotació d’aquesta sèrie, que serà la última, veurem com podem millorar l’aparença del nostre entorn d’Ubuntu (Unity).