Instaŀlació de Fedora

Preparació prèvia

Per a aquesta guia de Fedora, utilitzarem la seva versió actual: Fedora 16 Verne. Per poder procedir a la instaŀlació de Fedora, cal tenir en compte alguns aspectes previs. Per exemple, és important saber si volem que Fedora sigui l’únic sistema operatiu del nostre ordinador, o si volem mantenir el que ja tenim fins ara (per exemple, un Windows). Si és aquest darrer el vostre cas, aquestes accions prèvies les heu de realitzar des del propi Windows.

El primer que cal fer és desfragmentar el disc dur. Això és important per dos aspectes: d’una banda tindrem les dades ben ordenades dins el disc, i a més les dades es mouran cap a l’inici del disc, deixant un espai al final on podrem posar-hi les particions per a Fedora. Per a desfragmentar el disc, obriu l’explorador de fitxers de Windows. Feu clic amb el botó dret del ratolí sobre algun dels discos del vostre ordinador (per exemple, sobre «C:») i seleccioneu «Propietats». A la finestra que s’obri, aneu a la pestanya «Eines i utilitats» i feu clic al botó «Desfragmentar». Això obrirà una nova finestra, des d’on podreu desfragmentar els discos. Es recomana desfragmentar tots els vostres discos durs, i a més fer-ho un parell de cops per a cadascun d’ells.

Després de desfragmentar, des del propi Windows mirarem l’espai de cadascun dels discos. D’aquesta manera, determinarem quant espai li assignarem a Fedora. Des de la pantalla «Propietats» de cada disc (abans hem explicat com obrir-la), a la pestanya «General» us dirà quin és l’espai total del disc, i quant espai té ocupat. Ens interessen les dues dades. En principi, us donarà aquestes dades en GB. Per a poder funcionar amb Fedora es recomana un mínim de 12 GB, encara que és millor assignar-li a partir de 15 GB. Per tant, cal que algun dels discos durs tingui com a mínim aquest espai lliure. I si pot ser més, millor, perquè quan assignem espai a Fedora no convé deixar a Windows sense espai lliure.

Per exemple, si considerem un disc que té 80 GB d’espai total i que en té 45 GB d’utilitzats, podem preveure per a Fedora 20 GB, i així deixarem al Windows els 45 GB ocupats més 15 GB extra (en total, 60 GB). És important que recordem dues dades: l’espai ocupat i l’espai que li deixarem. Per a la instaŀlació, necessitem passar aquestes dades a MB (perquè és la unitat amb què es farà la instaŀlació). Per passar l’espai a MB, només cal multiplicar-ho per 1024. Per tant, en el nostre exemple l’espai ocupat (45 GB) és de 46.080 MB i l’espai que volem deixar al final (60 GB) és de 61.440 MB.

Obtenció del mitjà d’instaŀlació

La instaŀlació de Fedora es fa a partir d’un fitxer «iso» que posteriorment podem gravar en un CD o en una memòria USB. Podem obtenir el fitxer «iso» des de la pàgina de descàrregues de Fedora, o directament des d’aquest enllaç:

Descàrrega de Fedora 16 »

Un cop obtingut, podem gravar el fitxer en un CD. Però els fitxers «iso» no es graven com qualsevol altre fitxer (com a dades), sinó que s’ha de gravar com a imatge de CD. Això des d’un sistema GNU/Linux es pot fer fàcilment. Per a fer-ho des d’un sistema Windows, cal instaŀlar un programa com l’ISO Recorder.

Si preferim gravar-ho en un USB (recomano aquesta opció perquè la instaŀlació serà més ràpida i segura que amb un CD), podem utilitzar el programa Unetbootin. A la seva pàgina de descàrregues hi trobarem versions per a Linux, Windows i Mac. Un cop descarregat, introduïm la memòria USB a l’ordinador, executem el programa i hi seleccionem el fitxer «iso» que ens hem descarregat per gravar-lo a l’USB.

Inici amb el CD o USB

Un cop generat el medi d’instaŀlació (ja sigui el CD o l’USB), reiniciem l’ordinador, mentre tenim posat el CD o USB. Cal indicar-li a l’ordinador que s’iniciï des d’aquest medi. Just quan s’inicia, veurem un missatge del tipus «Press XX for Boot sequence». Premem la tecla que us indiqui (serà una tecla de funció, o Esc o Supr). Això ens mostrarà un menú de selecció des d’on podrem seleccionar el medi d’instaŀlació que hen preparat. Si el nostre ordinador és antic, el missatge que ens sortirà serà més aviat del tipus «Press XX to enter Setup/BIOS». Això ens portarà a un menú més complex, on hem de buscar la configuració de la «boot sequence» i indicar que el primer lloc des d’on ha d’iniciar l’ordinador sigui el CD o USB (el que hàgim generat).

Engegada del CD o USB i instaŀlació de Fedora

Quan s’iniciï el sistema des del CD o USB, el primer que sortirà és una pantalla on ens preguntarà quina de les seves opcions voleu iniciar. Escollim l’opció estàndard: «Start Fedora 16».

Llavors, s’iniciarà el medi. En realitat, el que ens heu descarregat és el que s’anomena un Live CD (o Live USB), perquè apart de permetre’ns instaŀlar Fedora 16, també podem provar el sistema abans d’instaŀlar-lo. Això ens permet fer-nos una idea de com funciona. El rendiment en funcionar amb Live CD/USB és més baix que quan instaŀlem el sistema (llavors anirà més ràpid), però sí podem veure el seu funcionament. Un cop s’engegui el sistema Live CD/USB, arribarem a una pantalla com aquesta:

Si ens apropem al botó «Activities» (de moment està en anglès, després veurem com posar-ho en català) que hi ha a la part superior esquerra, la pantalla canviarà, i des d’aquí podrem engegar nous programes i gestionar els que s’estiguin executant.

A mà esquerra, hi ha un «dock» que conté diverses llançadores. Una d’elles ens permet executar el programa d’instaŀlació: «Install to Hard Drive». Si l’executem s’iniciarà el procés d’instaŀlació. A la primera pantalla on arribem, mostrada a continuació, hem d’indicar la disposició del teclat que tenim. Seleccionarem «Spanish».

Després ens pregunta si només utilitzem dispositius bàsics d’emmagatzematge (que és l’habitual) o si n’utilitzem d’avançats (com ara SANs). El més habitual és que només en tinguem de bàsics. Per tant, seleccioneu la primera opció.

Després ens preguntarà quin nom volem donar al nostre ordinador. Podem posar-li el nom que vulguem. Després ens demanarà en quina zona horària ens trobem. Primer ens n’assenyalarà una que és a Estats Units. Si baixem en el quadre, hi trobarem l’opció «Europe» i, dins d’aquesta, hi haurà «Andorra» o «Madrid». Qualsevol de les dues va bé.

Després ens demanarà que introduïm (dos cops) la contrasenya que volem posar a l’usuari «root». Aquest és el «superusuari» del sistema, i si li posem una contrasenya massa senzilla el programa d’instaŀlació es queixarà, tot i que ens deixarà tirar endavant. Posteriorment, arribem a la part més delicada de la instaŀlació, el particionat.

Aquí hi trobarem diverses opcions interessants, depenent del que vulguem fer:

• Use all space: És l’opció recomanada si volem eliminar tots els sistemes operatius que tingueu al disc, i deixar-hi només Fedora.
• Replace Existing Linux System(s): Si en un ordinador hi tenim Windows i també alguna distribució Linux que voleu substituir per Fedora (sense eliminar Windows), aquesta és l’opció que cal escollir.
• Shrink Current System: Aquesta és l’opció que hem de seleccionar si només tenim Windows i volem instaŀlar Fedora sense perdre el Windows.
• Use Free Space: Si tenim espai en disc que no està particionat i volem utilitzar-lo per a Fedora, escollirem aquesta opció.
• Create Custom Layout: Opció per a indicar manualment com volem que es particioni el disc. És millor no seleccionar aquesta opció si no sabem bé què són les particions i com funcionen.

Escollim l’opció de particionat que més ens interessi i fem clic a «Next». Aquí considerarem que tenim un sistema amb Windows, i que volem instaŀlar Fedora sense perdre Windows, per tant, tirarem endavant seleccionant l’opció «Shrink Current System». Això ens mostrarà una petita finestra, on podrem escollir quina partició reduir, i a quina mida el volem deixar. Per a fer-ho, tindrem en compte les dades que hem obtingut a l’apartat «Preparació prèvia». Recordem que, en l’exemple que havíem proposat, la partició que volem utilitzar té un espai ocupat de 46.080 MB i volem deixar-li al final un espai de 61.440 MB.

En aquesta finestra, tindrem un selector per indicar quina és la partició que volem reduir. Si originalment teníem més d’una partició (C:, D:, etc.), aquí trobarem més d’una opció. Hem de seleccionar aquella que ens mostri una mida semblant a l’espai ocupat que hem vist al principi (en el nostre cas, 46.060 MB). No trobarem una mida idèntica, però sí molt semblant. Quan trobem la partició, hi canviem la mida per indicar-li la que li volem deixar (en el nostre cas, 61.440 MB) i fem clic a «Shrink».

Després, confirmem els canvis fent clic a «Write changes to disk» i es començarà a instaŀlar el sistema, procés que durarà una bona estona. Al final, ens demanarà que reiniciem l’ordinador. Quan es reiniciï, cal treure el Live CD/USB. El sistema ja està instaŀlat, però encara ens falta fer les darreres configuracions, o sigui que quan iniciem el sistema ens trobarem amb noves pantalles d’instaŀlació.

Primer el sistema ens demanarà que acceptem la seva llicència (GPL2, completament lliure). Després, haurem d’introduir les dades del nostre usuari.

En aquesta pantalla, com a «Full Name» podem posar el nostre nom complet, a «Username» hi hem de posar el nostre nom d’usuari, i cal que escrivim dos cops la contrasenya. A més, és recomanable activar la casella «Add to Administrators group» abans de continuar endavant.

Després, podrem configurar la data del sistema. Si tenim connexió a internet, el millor és activar la casella «Synchronize date and time over the network», perquè així el sistema obtindrà la data de la xarxa.

A la darrera pantalla, ens preguntarà si volem enviar quin és el maquinari que utilitzem. Això s’utilitza únicament perquè els responsables de Fedora sàpiguen amb quines configuracions de maquinari s’instaŀla el sistema. Podem activar-lo o no, com preferim.

I amb això acabem la instaŀlació del sistema. A la propera part d’aquesta sèrie veurem com utilitzar el nostre Fedora acabat d’instaŀlar.