Debian – 1. Preparació per a la instaŀlació

Primer de tot, hem d’entendre que Debian té tres branques o versions:

• La versió Estable o «Stable», que ara mateix és 6.0 «Squeeze». Aquesta inclou programari una mica antic, però assegura que el sistema no fallarà mai. Perfecte per a servidors, ja que hi ha poques actualitzacions i és extremadament estable.
• La versió En Proves o «Testing», que ara mateix és «Wheezy» (futura versió 7.0 estable). Aquesta inclou programari més nou, després de passar un temps de prova a la versió Inestable. Bona per a l’usuari mitjà i prou estable.
• La versió Inestable o «Unstable», també coneguda com «Sid», que conté el programari més nou que es pugui aconseguir. Aquesta versió és una «rolling release», és a dir, que mai s’atura o es congela. És utilitzada per desenvolupadors o usuaris avançats, ja que acostuma a donar maldecaps si no hi estem acostumats.

Un cop dit això, ens hem de decidir en quina versió volem instaŀlar:

• Si només volem dur a terme tasques senzilles (com per exemple navegar per internet i treballar amb els nostres documents) sense preocupar-nos de res i amb la seguretat de que el sistema operatiu mai fallarà, l’Estable és la millor opció.
• Si volem tenir programari més nou, però no volem arriscar-nos massa i no perdre gaire estabilitat o seguretat, la versió En Proves és perfecte. Obtindrem programari nou després que hagi passat un temps de proves dins la versió Inestable.
• Si el que volem és tenir programari encara més nou, i entenem que pot significar que de tant en tant pugui resultar en petits maldecaps, l’Inestable és la resposta. Però cal tenir en compte que cal tenir certa experiència per a fer-la servir sense perill.

Si no n’esteu segurs, el que us recomanem és la versió Estable si sou nous al món Gnu/Linux o la versió En Proves si ja heu fet servir alguna altra distribució abans (com Ubuntu, Fedora, OpenSuse, etcèteca). Només recomanem la versió Inestable a aquells que no facin servir Debian com a sistema principal i que tinguin prou experiència en GNU/Linux.

Què cal descarregar?

Debian ens ofereix tres maneres diferents per a instaŀlar el sistema operatiu:

1. L’instaŀlador per internet o «NetInstall». Aquest ocupa uns quaranta (businesscard) o cent vuitanta (imatge petita de CD) MegaBytes i necessita Internet per a descarregar el sistema base i la interfície gràfica.
2. L’instaŀlador des d’un CD (Descàrrega directa – Torrent). Aquest ocupa uns set-cents MegaBytes i inclou el sistema base, però necessita internet per a descarregar la interfície gràfica.
3. L’instaŀlador des d’un DVD (Descàrrega directa – Torrent). Aquest ocupa al voltant d’uns quatre GigaBytes i inclou tant el sistema base com la interfície gràfica. No només això, sinó que incorpora quatre entorns d’escriptori: GNOME (predeterminat), KDE, LXDE i XFCE. No necessita connexió a Internet per a instaŀlar al disc dur.

Tots tres es poden aconseguir com a imatge de disc (fitxer .iso) i han de ser enregistrades en un CD en blanc (imatges «NetInstall» i CD) o en un DVD en blanc (imatge DVD) respectivament.

Nota: Fent servir UnetBootin ens podem estalviar fer servir un CD o DVD, bé fent servir un llapis USB de 250Mib, 1GiB o de 8GiB respectivament. Només cal fer servir l’opció d’Imatge de Disc i seleccionar la nostra unitat USB.

Al llarg d’aquesta guia farem servir una imatge de la versió Estable de Debian, ja que:

• És molt estable, mai ens fallarà i no hi hem de patir.
• Mai queda obsoleta, fins que no surti la següent versió estable de Debian. Aquestes surten cada pocs anys.
• Instal·lant aquesta versió podem arribar a qualsevol de les tres branques o a qualsevol dels quatre entorns d’escriptori més usats (Gnome, Kde, Xfce i Lxde).

Aquesta imatge es pot aconseguir en descàrrega directa o en torrent, com es vulgui. Quina arquitectura? Depèn del vostre ordinador, però el més segur és que l’arquitectura «i386» us funcioni ja que gairebé tots els ordinadors suporten 32 bits. Si sabeu que el vostre ordinador és de 64 bits, llavors teniu com a opció fer servir l’arquitectura «amd64». Debian suporta moltes més arquitectures, però aquestes dues són les més populars en els ordinadors dels últims vint anys.

Nosaltres farem servir la imatge de CD, ja que no pesa tant com la imatge de DVD però ens estalvia haver de baixar el sistema base cada vegada que instal·lem. Tot i això, fer servir l’instaŀlador per Internet o des d’un DVD també són bones opcions. Fent servir l’instal·lador per Internet, descarregarem una imatge petita, però descarregarem molt més durant el procés d’instal·lació. Per l’altra banda, si descarreguem la imatge de DVD un sol cop, podem instaŀlar tot un sistema operatiu quan vulguem sense necessitat de tenir connexió a Internet i més ràpidament, ja que tot el que necessitem ja ve inclòs al DVD.

Nota: Si el que es vol és instaŀlar la versió En Proves o Inestable, fer servir l’instaŀlador de la versió Estable també té sentit ja que les imatges que es fan setmanalment de la versió En Proves a vegades no funcionen del tot bé i també queden antigues als pocs mesos.

Un cop fet tot això, ja estem llestos per a instaŀlar Debian GNU/Linux!