Per a començar, instal·lem el paquet git-core (així es diu a Debian, Ubuntu i Fedora) a fi d’obtindre les peces bàsiques; convé també disposar del paquet git-doc (la documentació).
És possible obtindre també altres extensions; com git-svn, que permet interoperar amb Subverion; o gitweb, que proporciona una interfície web. Alternativament, es pot instal·lar des del codi font.
Una vegada instal·lat el Git, el primer repositori és molt fàcil de crear. La naturalesa distribuïda del Git implica que cada còpia de treball porte amb ella el seu propi repositori (al subdirectori .git), en comptes de residir aquest en una ubicació centralitzada, com passa en sistemes de l’estil de CVS o SVN. Per tant, per a posar sota control de versions un directori donat, el procés és increïblement senzill:
cd el_meu_directori
git init
git add .
git commit
Una vegada encomanat a Git el directori, podem provar a afegir un altre fitxer:
touch fitxer_nou.txt
i executar:
git status
Un missatge ens adverteix que tenim un fitxer l’activitat del qual s’està registrant. Per a afegir aquest fitxer i incloure els canvis en el repositori executem:
git add fitxer_nou.txt
git commit
S’obrirà un editor de textos amb el qual podrem editar el missatge del commit; si es vol evitar això, poden enviar-se els canvis juntament amb el missatge directament amb:
git commit -m "Missatge"
El missatge es desarà al registre. Convé sempre escriure missatges descriptius, per si calguera tornar arrere en algun moment.
Per a afegir tots els fitxers que no estiguen afegits ja en un directori, n’hi ha prou amb fer:
git add .
git commit -m "Missatge"
Després podem provar a editar un dels fitxers i a introduir git status de nou. Es pot veure que el fitxer en qüestió apareix com Changed but not updated (Modificat, però no actualitzat). A diferència d’altres sistemes, Git no afig ni edita llevat que se li indique explícitament. Per a afegir qualsevol fitxer que ja estiga sent controlat i s’haja modificat, es pot fer:
git add nom_del_fitxer
o bé:
git commit
o bé:
git commit -a
Així no s’afegiran, no obstant això, els fitxers que no s’estiguen controlant (cal fer-ho explícitament amb git add).
Alternativament, podem eliminar el fitxer de prova i enviar els canvis amb:
git rm fitxer_nou.txt
git commit
En el cas que el fitxer s’haja editat després de l’últim commit, es mostrarà un avís advertint de tal
circumstància; en cas d’estar segurs, es pot forçar l’eliminació amb:
git rm -f fitxer_nou.txt
En executar git status, es mostra l’estat de tots els fitxers del directori, podent-ne afegir qualsevol fitxer. No obstant això, podria ocórrer que existisquen fitxers l’addició dels quals no vulguem que tinga lloc mai (fitxers temporals, per exemple), perquè l’eixida de git status estaria sempre recarregada amb fitxers que no hauríem de veure. Aquests fitxers suposarien també un obstacle a l’hora de fer git add ., ja que ralentirien considerablement l’addició. La solució a aquest problema passa per crear un fitxer de text anomenat .gitignore al directori de treball actual que incloga un llistat amb tots els fitxers que no s’han
de controlar o monitoritzar.
Un exemple de fitxer .gitignore podria tindre l’aspecte següent:
.*.sw*
tmp
images
Amb aquesta configuració, els fitxers amb noms com .el_meu_fitxer.swp (els fitxers temporals de Vim tenen aquest tipus de noms) s’ignoraran, de la mateixa manera que els continguts en els directoris tmp/ i images/.
Si en algun moment es vol deixar de controlar un directori (és a dir, es desitja que deixe de ser un repositori de Git), n’hi ha prou amb eliminar el directori .git:
rm -rf .git
I llavors executar:
git status
El programa ens respon dient que el directori no és un repositori de Git:
fatal: Not a git repository (or any of the parent directories): .git
No cal dir que el fet que siga tan fàcil eliminar-ho d’aquesta manera implica que calga desar una còpia de seguretat del repositori en tot moment.
Article anterior
Article següent
