Distribucions GNU/Linux

Evolució de les distribucions GNU/Linux

Les distribucions GNU/Linux són la conseqüència de l’estructura del projecte GNU més el nucli Linux. En un principi, el fet de que hi haguera per una part programes lliures i un nucli on poder utilitzar-los no volia dir que hi haguera una combinació predeterminada. Cadascú utilitzava els programes que volia i les utilitzava sobre el nucli Linux.

Llavors va ser quan van començar a eixir les Distribucions GNU/Linux: grups d’usuaris, empreses i universitats crearen una combinació concreta del kernel amb programari lliure i donaren un nom a cada combinació. La primera distribució oficial es considera que va ser Slackware a l’any 1993 (si us en recordeu, dos anys més tard es va presentar Windows 95).

Eixiren diverses branques on cada grup d’usuaris o empreses feia modificacions, creava instal·ladors i creava una base de dades pròpia del programari que podia fer servir i es van començar a utilitzar els programes “precompilats” que podien ser utilitzats sense haver de compilar-los. Aquest paquets precompilats ja no es podien utilitzar a qualsevol ordinador amb GNU/Linux, s’havia de tindre una distribució concreta -o grup de distribucions- per tal de poder utilitzar-lo (això no volia dir que el codi font no estiguera disponible-). És així com les diferents branques de distribucions van anar desenvolupant-se donant lloc a creació de noves distribucions i desaparició d’altres més velles o que no van funcionar.

A l’actualitat, ens trobem amb més de cent distribucions i fins i tot podem crear la nostra pròpia. Existeixen distribucions amb finalitats científiques, musicals, per l’educació, regionals, per programadors, per jugar, etc. A més, a més, també existeixen les anomenades Distribucions LiveCD, unes distribucions que simplement amb el CD de GNU/Linux es pot carregar sense haver d’instal·lar res al disc dur i sense haver de tocar res a l’ordinador que puga espatllar-lo.

Les següents distribucions disposen de la instal·lació i les eines principals d’administració en català i tenen grups d’usuaris que treballen en la millora del seu suport pel català:

• Debian GNU/Linux és una de les primeres distribuciona a néixer, fent-ho l’any 1993 en mans del programador informàtic Ian Murdock. En aquella època, la distribució més utilitzada era SLS (ara coneguda com a Slackware) però en general aquesta era propensa als errors i no era gaire útil. Aquesta fou la raó que va impulsar al creador de Debian a començar aquest projecte, seguint fidelment el Contracte Social de Debian i mantenint-se proper a GNU i Linux. A diferència d’altres distribucions mantingudes per empreses o grups aïllats, Debian és completament mantinguda per la comunitat i, en gran part, gràcies a donacions. Potser sigui la distribució que incorpora més paquets de programari.
• Ubuntu és una distribució basada en Debian GNU/Linux amb l’objectiu de proporcionar un sistema actualitzat enfocat a l’usuari mitjà. Apart de la distribució principal, que utilitza l’escriptori GNOME (anomenada directament Ubuntu), també té una versió amb escriptori KDE, anomenada Kubuntu, una amb escriptori XFCE (Xubuntu) i una amb escriptori LXDE (Lubuntu). També té versions per a utilitats específiques, com ara la versió educativa (Edubuntu), la versió per a edició i creació multimèdia (UbuntuStudio), la versió especial per a Netbooks (Ubuntu Netbook Edition) i el centre multimèdia (Mythbuntu). També pot ser d’interès visitar la comunitat catalana d’Ubuntu.
• Fedora és un projecte de codi obert desenvolupat col·lectivament i patrocinat per Red Hat, que té com a objectiu construir un sistema operatiu complet de propòsit general, basat exclusivament en programari lliure. Fedora s’ha caracteritzat sempre per portar-nos les darreres versions de programari. El desenvolupament de la distribució Fedora es fa de manera pública. El seu procés de catalanització es coordina des de Softcatalà.
• OpenSUSE és un projecte de codi obert desenvolupat per la seva comunitat i patrocinat per Novell, que després de comprar el projecte SuSe linux l’any 2004 en va obrir el codi i en va fer una distribució comunitària i basada en programari lliure. Com Red Hat, Novell ofereix la versió professional per a empreses (SuSe Enterprise) i la versió obèrta per a la comunitat, openSuSe.
• Linux Mint és una distribució basada en Ubuntu (Gnome) i en Debian (KDE, Xfce i LXDE) que proporciona un procés d’instal·lació i un manteniment molt fàcils, preparats per als usuaris inicats al món GNU/Linux. Alguns dels avantatges respecte Ubuntu i Debian són que ja incorpora còdecs d’audio i vídeo com lame i gstreamer, que ja instal·la els connectors per a Flash (flashplugin-nonfree) i Java i que conté tota una sèrie d’utilitats pròpies per a fer més fàcil la configuració del sistema.
• Mandriva és una distribució de Linux compatible amb Red Hat. És una de les distribucions de GNU/Linux més senzilles d’instal·lar, i que s’està popularitzant ràpidament. Té una versió de pagament (Mandriva PowerPack) i una de gratuïta (Mandriva Linux One).
• Gentoo és una distribució de GNU/Linux que no utilitza cap sistema d’empaquetament (com el .deb per a Debian/Ubuntu/Linux Mint o .rpm per OpenSUSE/Fedora), sinó que l’usuari ha de compilar i configurar el codi de les aplicacions i les actualitzacions per a instal·lar-lo. Aquest procés proporciona més portabilitat i configurabilitat, però en general és més lent i demana més coneixement.
• Arch és una distribució GNU/Linux enfocada a l’usuari avançat que proporciona un sistema minimalista i paquets molt nous. Creada l’any 2002 per Judd Vinet, està inspirada en CRUX i es basa en una «rolling release», és a dir, que mai se’n publica cap versió excepte les publicacions dels instal·ladors en imatge de CD. La seva instal·lació s’anomena instal·lació base, ja que tan sols ens proporciona amb el nucli i els programes bàsics sense cap Entorn d’Escriptori.
• LinKat. És un projecte de programari educatiu de forma que tots els centres educatius, però també tota la societat, tinguin accés a un conjunt molt ampli d’aplicacions de forma legal, gratuïta, amb suport professional i en llibertat, que inclou aplicacions d’ofimàtica, d’internet, jocs, multimedia, i sobretot aplicacions educatives. El projecte forma part d’una actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Està basada en OpenSUSE.
• Catix és una compilació de programari lliure GNU/Linux que funciona completament des del CD-ROM. No cal que l’instal·lis, poses el CD-ROM, engegues l’ordinador i ja pots utilitzar el Linux. Reconeix automàticament el maquinari del teu ordinador. Es pot fer servir per aprendre Linux, com a sistema operatiu portàtil, com a disc de rescat o com a sistema operatiu del teu ordinador. No cal instal·lar res al disc dur perquè funcioni: a mesura que es necessiten els programes es descomprimeixen des del CD-ROM en temps real. Està basada en Debian. Té els escriptoris KDE i Gnome. També es pot instal·lar al disc dur utilitzant un programa molt senzill. Només el kernel i els paquets catix i catix-doc són afegits a la Debian. Des de la versió 1.0 utilitza les darreres tecnologies: initramfs, udev, squashfs i busybox. Des de la 1.2 utilitza unionfs que permet afegir una capa en memòria RAM , mentre l’ordinador està engegat, per poder escriure damunt del sistema de fitxers del CD/DVD que és de només lectura.
• LliureX és una distribució de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana. Està basada en Debian GNU/Linux i encarada a l’educació.
• Chakra. Distribució basada en Arch Linux, que treballa amb KDE com a gestor d’escriptori. Un dels principals desenvolupadors del projecte és català.

Quadre resum

[Softcatalà]