Realment és complicat saber quins són els criteris per qualificar ús com a part de «Catalan community» o d’«Espanya». Comente això perquè el Webalizer mostra a la secció de «Usage by country» que els «hits» provinents d’«Espanya» són 130974 i els de la «Catalan community» (cat) 8962.

Com que també apareixen altres dominis tipus «Network (net)», «Commercial (com)», etc., sembla que això puga estar més relacionat amb un altre aspecte. De tota manera continua sent interessant que diferencie entre tot això. Potser també està tenint en compte bots que provenen de servidors amb dominis .cat.

Algú sap la resposta? Vos deixe ací la captura de pantalla de les estadístiques on apareix això.

Ús per país al Webalizer

De fet, recentment s’ha donat a conèixer que Canonical no arriba a l’1% d’aportacions, cosa que pot semblar estranya quan el GNOME és el seu escriptori per defecte així com ser una companyia molt enfocada al programari lliure. Bé, ací tenim una petita taula amb els contribuïdors més importants al GNOME:

Què passaria amb el KDE si es fera la mateixa llista? Vos recomane llegir un article molt interessant que van escriure ja fa un temps a Linux Magazine sobre com es gasten els diners GNOME i KDE.

Gràcies a la producció en massa, s’espera que el preu del nou dispositiu acabi per sota dels 10 euros i  per si fós poc, el gobern indi ha decidit pagar la meitat del cost per a beneficiar a les institucions educatives. Els plans del gobern indi són introduir el portàtil al mercat a principis del 2011 i té com a objectiu general extendre la banda ample a 25.000 escoles i a 500 universitats del país. Una gran iniciativa que donarà moltes oportunitats a tots aquells que estiguin disposats a aprofitar les noves tecnologies.

Click here to view the embedded video.

En un primer moment he pensat que devien estar desesperats si només encetar aquesta iniciativa ja afirmaven que era per a salvar la seva «Long Term Support». Però al clicar a l’enllaç he descobert que aprofitant el nom de la versió els de Canonical destinaran part dels ingressos d’aquesta botiga a col·laborar amb la ONG SOS Lynx, que es dedica a intentar salvar de l’extinció al linx ibèric, del qual tan sols queden uns 150 exemplars.

Personalment, penso que es tracta d’una maniobra perquè no ens quedem amb la idea que  Canonical vol treure diners de l’Ubuntu, i que si ho fan, és per a una bona causa. No trobo malament aquesta iniciativa, de fet, si que trobo que els honra una mica, però dubto molt que a cada versió dediquin part dels diners a salvar als animals que donen nom a l’Ubuntu, però per si de cas els suricats ja es deuen fregar les mans  de cara a la versió 10.10…

• Enllaç | Music Store Lynx
• Enllaç | SOS Lynx

A causa d’aquest canvi, la part dreta de la finestra ha quedat “buida” i alguns usuaris ja han començat a publicar mock-ups amb propostes força interessamts per posar en aquest espai buit.

Propostes

ZeitButton

Menu Bar

Consistiria en posar el menú de l’aplicació a la part dreta

Workflow-Upload

Permetria obrir l’arxiu amb el que treballem desde un altre programa, evitant obrir-lo, fer una conversió…

Permetria pujar l’arxiu a xarxes socials

Esfera

Aquesta esfera tindria les funcions de tots els botons junts: Moure cap adalt-abaix (maximitzar-minimitzar), dreta-esquerra (Canviar l’espai de treball).

Botons addicionals

Permetrien moure la finestra a un altre espai de treball, mostrar-la en l’espai de treball visible o mantenir-la sempre amunt

Opinió

Personalment, crec que el que seria més útil seria el “Workflow-Upload”, ja que estalviaria força temps.

L’esfera provocaria confusions als usuaris, i crec que no és gens estètica, massa gran pel meu gust.

El menú podria ser interessant si es fes bé.

Els botons addicionals no estarien gens malament, encara que la seva funció no em resulta gaire útil.

El ZeitButton no em convenç.

Font: http://www.omgubuntu.co.uk

La qüestió és que si llegiu la definició de programari lliure i la de codi obert, vos costarà trobar les diferències. De fet, probablement veureu que hi ha alguna cosa diferent, però no tindreu clar el què. Així que, primerament, veurem les definicions d’un i de l’altre:

Programari lliure

Llibertat 0 / La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit.
Llibertat 1 /La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L’accés al codi font és un requisit.
Llibertat 2 / La llibertat de redistribuir còpies.
Llibertat 3 / La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar. Igual que a la llibertat 1, l’accés al codi font és un requisit.

Programari de codi obert

1. Lliure redistribució: el programari ha de poder ser regalat o venut lliurement.
2. Codi font: ha d’estar inclòs o obtenir-se lliurement.
3. Permetre modificacions o treballs derivats: la redistribució de modificacions ha d’estar permesa.
4. Integritat del codi font de l’autor: les llicències poden requerir que les modificacions siguin redistribuïdes només com a pedaços deixant el codi original sense canvis.
5. No restringir el seu ús a cap persona o grup: ningú pot deixar-se fora.
6. No restringir el seu ús a cap activitat, línia de negoci o àrea d’iniciativa: els usuaris comercials no poden ser exclosos.
7. Distribució de la llicència: han d’aplicar-se els mateixos drets a tot el qui rebi el programa i la llicència ha de romandre intacta al distribuir o modificar el programari.
8. La llicència no ha de ser específica d’un producte: el programa no pot llicenciar-se solament com part d’una distribució major.
9. La llicència no ha de restringir altre programari: la llicència no pot obligar que algun altre programari que sigui distribuït amb el programari obert hagi també ser de codi obert.
10. La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha de requerir-se l’acceptació de la llicència per mitjà d’un accés per clic de ratolí o d’altra forma específica del mitjà de suport del programari.

L’Open Source Initiative (OSI) va redactar la llicència coneguda com a open source tot basant-se en el contracte social de Debian. Això dista molt de la concepció que jo mateix tenia del programari de codi obert. He d’admetre la meua ignorància, ja que pensava que codi obert volia dir només que el codi estava a la vista. També he d’admetre que aquesta confusió prové de la lectura del llibre de Richard Stallman (Free Software, Free Society), on ell parla sovint del fet que el programari de codi obert no és programari lliure.

Diferències entre programari lliure i programari de codi obert

Si s’analitzen les definicions, es pot arribar a les següents conclusions:

• Tot programari lliure és programari de codi obert, però no tot programari de codi obert pot considerar-se programari lliure
• Al punt número 4 de la llicència de programari de codi obert s’està indicant que existeix la possibilitat de no poder millorar el codi de forma directa, sinó que s’ha de fer amb pedaços. Això entra en conflicte directament amb la llibertat número 3 del programari lliure.
• El punt número 9 també podria ser punt de conflicte, però s’ha d’analitzar bé ja que si realment hi ha alguna diferència, no es veu de forma directa. Realment, es podria dir que aquest punt entraria en conflicte amb llicències com la GPL. De fet, però, també existeix l’LGPL que permet barrejar biblioteques privatives amb programari lliure. Per tant, en realitat, el punt 9 sembla no entrar en conflicte amb els principis de programari lliure.
• És interessant remarcar el desig d’igualtat que la llicència open source difon amb els punts que volen garantir l’accés a tothom. Pensem en les biblioteques Qt: Nokia permet fer-les servir lliurement amb programari lliure, però en altres casos s’ha d’obtindre una llicència especial.
• Per últim, cal remarcar que la llicència de codi obert sembla molt enfocada a la distribució del programari, no tant a la seua llicència pròpia. És a dir, el que es diu en tot moment és que la llicència del programa original s’ha de mantindre intacta i el codi ha d’ésser obert. Però això no garanteix poder fer allò que vulguem amb el codi (bàsicament pel que ja hem comentat del punt 4).

I vosaltres, quines conclusions en traieu?.

• Enllaç | Definició de programari lliure
• Enllaç | Definició de programari de codi obert
• Enllaç | Contracte social de Debian

Resulta que si introduïu “sexe” a google català, a la pàgina 7 trobareu un enllaç a una de les tires ecol. Ja m’ho imaginava.

La cosa és curiosa, perquè probablement aquells que em coneixen, no s’estranyarien d’aquest resultat…

La majoria de gent no sap ben bé la diferència entre programari lliure i programari de codi obert, pensa que és el mateix o, simplement no sap el que és.

La diferencia més clara, es que el programari lliure (Free Software) es basa en una filosofia, en que es considera que el programari a de ser sempre lliure. En canvi, el programari de codi obert (Open Source) no es basa en cap ideologia, simplement en la utilitat, ja que considera que el programari obert facilita a l’usuari i considera el programari privatiu ineficaç.

Principis del programari lliure:

1. La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit.
2. La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L’accés al codi font és un requisit.
3. La llibertat de redistribuir còpies.
4. La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar . L’accés al codi font és un requisit.

Principis del programari de codi obert:

1. Lliure redistribució: el programari ha de poder ser regalat o venut lliurement.
2. Codi font: ha d’estar inclòs o obtenir-se lliurement.
3. Permetre modificacions o treballs derivats: la redistribució de modificacions ha d’estar permesa.
4. Integritat del codi font de l’autor: les llicències poden requerir que les modificacions siguin redistribuïdes només com ‘parches’.
5. No restringir el seu ús a cap persona o grup: ningú pot deixar-se fora.
6. No restringir el seu ús a cap activitat, línia de negoci o àrea d’iniciativa: els usuaris comercials no poden ser exclosos.
7. Distribució de la llicència: han d’aplicar-se els mateixos drets a tot el qui rebi el programa i la llicència ha de romandre intacta al distribuir o modificar el programari.
8. La llicència no ha de ser específica d’un producte: el programa no pot llicenciar-se solament com part d’una distribució major.
9. La llicència no ha de restringir altre programari: la llicència no pot obligar que algun altre programari que sigui distribuït amb el programari obert hagi també ser de codi obert.
10. La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha de requerir-se l’acceptació de la llicència per mitjà d’un accés per clic de ratolí o d’altra forma específica del mitjà de suport del programari.

Com podeu veure són molt semblants, i a la practica és gairebé el mateix.

Edito: El punt 4 de l’Open Source seria potser el punt més clar, ja que existeix la possibilitat que el programari no deixi millorar el codi directament, sinó que s’hagi de fer amb pedaços. Això entraria en conflicte amb la llibertat 3 (en aquest post la 4) del programari lliure.

Gràcies a Pau per l’aclaració

Fonts: Viquipèdia

1. Linus Torvalds va desenvolupar el nucli Linux mentre estudiava a la universitat de Helsinki el 1991.
2. L’any passat, el 75% del codi del nucli de Linux va ser desenvolupat per programadors que treballaven per empreses privades.
3. Al desembre de 2009, IBM va anunciar un nou sistema Mainframe dissenyat per treballar amb GNU/Linux.
4. El Gegant Blau va triar Linux per a allò que serà el supercomputador més potent del món, Sequoia, que veurà la llum el 2011.
5. Els sistemes basats en Linux es troben en 446 dels 500 supercomputadors més potents del món.
6. El 95% dels servidors que es fan servir als estudis de Hollywood per a les pelis d’animació fan servir Linux.
7. El primer llargmetratge d’èxit produït amb servidors Linux fou Titanic, el 1997.
8. James Cameron va triar servidors Linux per produir la pel·lícula Avatar.
9. Els servidors de Google funcionen amb Linux.
10. Google ha contribuït en un 1,1% del total del codi del nucli linux.
11. Linux s’està expandint ràpidament en el mercat dels smartphones i altres dispositius electrònics dins del mercat de consum.
12. Sistemes operatius com Palm WebOS, Google Android, Nokia Maemo o Samsung Bada estan desenvolupats en base al nucli linux.
13. TiVo fa servir una versió personalitzada de Linux per als seus dispositius.
14. Al 2009, les diferents variants de Linux van aconseguir una quota del mercat en servidors del 33,8%. Microsoft un 7,3%.
15. Mentrestant, a l’àrea d’ordinadors personals, Linux només arriba a l’1,02% que quota de mercat.
16. Torvalds va crear Linux per al projecte GNU sota llicència GPL.
17. Torvalds no haguera creat mai el seu propi nucli si GNU ja l’haguera tingut en aquell moment.
18. El projecte GNU mancava aleshores de controladors o nucli.
19. Sota la llicència GPL, qualsevol desenvolupador o empresa que distribuïsca el nucli linux ha de proporcionar també el codi font a dins del paquet mateix.
20. En paraules de Torvalds: “Desenvolupar Linux sota llicència GPL ha estat definitivament el millor que m’ha passat a la vida”.
21. Torvalds no va aconseguir en primera instància poder registrar el nom de Linux.
22. Al 1994, un tal William Della Croce Jr. va registrar la marca Linux als EUA i començà a demanar royalties a les diferents distribucions gnu/linux.
23. Torvalds i els seus advocats guanyaren aquesta batalla el 1997 i aconseguiren recuperar la marca Linux.
24. Actualment existeixen més de 300 distribucions gnu/linux actives.
25. Linux va guanyar molta popularitat més enllà dels programadors tradicionals gràcies a la distribució Slackware, que era més fàcil de fer servir per als no iniciats en la programació.
26. La distribució Debian va ser una de les primeres que realment estava orientada com a comunitat de desenvolupadors en gnu/linux.
27. El codi base de Debian es manté en altres distribucions tan populars com Ubuntu, Knoppix o Xandros.
28. El codi font de la versió Debian 4.0 conté 283 milions de línies de codi.
29. S’estima que en un entorn de desenvolupament comercial, el codi font de linux estaria valorat en uns 7.300 milions de dòlars.
30. La primera distribució comercial de GNU/Linux fou Yggdrasil, publicada al 1992 en format Live-CD.
31. Red Hat fou una de les primeres distribucions comercials linux en arribar lluny al món empresarial.
32. Ubuntu fou la primera «distro» en ser oferida per un fabricant (dell) preinstal·lada als ordinadors.
33. A l’apartat d’ultraportàtils, la distribució triada fou Xandros a través dels populars Asus EeePC.
34. El nom del servidor web basat en codi obert, l‘Apache, no estava basat en la tribu índia del popular Geronimo, sinó que és la contracció de «a patchy server», en referència a un sistema creat en base a moltes peces de codi aportades per la comunitat GNU/Linux.
35. Al 2002, The Register, va publicar que Microsoft s’havia gastat 421 milions de dòlars per tal de combatre contra GNU/Linux.
36. Al 2003, SCO (Santa Cruz Operation), un dels màxims valors de UNIX, va acusar IBM d’haver transferit codi des de UNIX a Linux i va sol·licitar que l’eliminara d’aquestes distribucions.
37. L’estat indi de Kerala va desenvolupar una llei que obligava totes les seues escoles i universitats a fer servir linux als seus ordinadors.
38. Alguna cosa semblant passà al Brasil, on es primava l’ús de linux als ordinadors per davant d’altres sistemes operatius comercials.
39. Al 2009, aquest país sud-americà va desplegar la infraestructura més gran de thin-clients amb linux fins a la data d’avui, amb més de 350.000 equips.
40. L’analista IDC contempla que al 2012 les vendes d’assistència per a linux superen els 1.000 milions de dòlars.

Si teniu qualsevol altre suggerència no dubteu en comentar-ho.

[polldaddy poll=2729987]

És realment útil, i crec que hauria d’estar per defecte al Nautilus, ja que per exemple, si llencem un arxiu a la paperera, apretant (Ctrl + Z o anant al menú) l’arxiu torna on era abans, sense haver d’anar a la paperera a buscar-lo.

Per implementar aquesta funció, us heu de baixar el paquet corresponent desde: https://launchpad.net/~mriya3/+archive/ppa/+packages

Karmic:

64 bits –> Aquí

32 bits –> Aquí

Nota: A mi em funciona correctament, però es una versió experimental, així que es possible que hi haguin errors.

Tema:

Controls: New Wave

Costat de finestra: Night Impression (vist a SomGNU)

Icones: Ddakji

Cursor: Oxy-white

Fons: D’un pack (1920×1080)

Altres:

AWN –> Veure post

DockbarX –> Veure post

GnoMenu

Tema: Azenis2

Logo: Ubuntu Chromium OS

Per això, aprofitant que la Free Software Fundation ha realitzat un gràfic explicatiu sobre les principals llicències, he decidit fer aquest post mostrant-lo. És molt esquemàtic, però ens dona una idea bàsica dels diferents tipus de llicència.

Font: http://paraisolinux.com/licencia-de-software-libre-explicadas-con-iconos/