Smile ha comptat amb més de 30 especialistes, els millors experts tècnics, funcionals i de negoci en la seva especialitat. En 260 pàgines, 150 solucions es presenten i avaluen de forma concisa sobre la base de sis criteris particulars. Les solucions es divideixen en 3 dimensions:

• Infraestructura: firewalls, sistemes de monitoratge, acceleradors de HTTP, gestió remota…
• Desenvolupament i capes intermèdies: directoris corporatius, bases de dades, els ESB, frameworks i llibreries de desenvolupament web, eines de probes de càrrega…
• Aplicacions: CRM, eines business intelligence, CMS, eines ECM, portals, solucions e-commerce…

Podeu baixar aquest llibre blanc de l’Open Source des de la pàgina d’Smile (en anglès).

Anotacions relacionades:

• Smile, el nou ManSlide
• Programari lliure versus Programari de codi obert

Nitrotasks és una sencilla però atractiva aplicació per gestionar les vostres tasques. Bàsicament permet crear tasques tot indicant les dates de fi i nivell de criticitat, a més de poder classificar-les per categories. A més, s’integra perfectament amb els temes Ambiance (Ubuntu) i Adwaita (gnome-shell).

Interfície del Nitrotasks

Instal·lació

Si voleu instal·lar nitrotasks, podeu fer-ho de diferents maneres:

• Instal·lar-ho com a extensió del Chrome
• Fer servir el repositori ppa per a l’Ubuntu:

  sudo add-apt-repository ppa:cooperjona/nitrotasks && sudo apt-get update && sudo apt-get install nitrotasks

• Baixar altres paquets des del web principal

No hi ha anotacions relacionades.

Ara mateix hi ha prop de 80 extensions, i la llista creix cada dia (tot i que molt a poc a poc). Aquí us deixe les que són imprescindibles per a mi.

• Connection Manager | Permet configurar connexions ssh i d’altres tipus i poder connectar-nos fàcilment a elles fent clic sobre un llistat desplegable.
• Journal | Gràcies a Zeitgeist, l’extensió Journal ens mostra una nova pestanya en la finestra d’activitats on podem veure tot el que hem fet durant les darreres hores.
• Message Notifier | Essencial. Moltes vegades es reben notificacions o missatges que es perden. Amb Message Notifier sempre podrem saber si hi ha alguna notificació que requereix atenció.
• system-monitor | Un monitor del sistema molt maco i avançat, amb moltíssima informació.
• Weather indicator | Si us agrada fer seguiment de l’oratge, aquesta extensió és la millor que he provat. Per desgràcia, no es pot instal·lar directament des del web d’extensions (aquesta sí que requereix un paquet extra…).

System Monitor

Anotacions relacionades:

• Smooth Inset, primer tema per a GNOME 3
• GNOME3 i Ubuntu 11.10

Actualment s’ha publicat una versió estable per al Firefox 10 i  també per a les versions 11 i les que estan venint. La integració és bona amb GNOME 3.2, però comenten que amb GNOME 3.4 la integració serà increïble.

Podeu instal·lar-lo fent servir els enllaços següents:

• Si feu servir Firefox 10, 11 o 12:

https://github.com/downloads/adwaita-firefox-team/adwaita-firefox/adwaita-firefox-11.1.xpi

• Per a versions nightly:

https://github.com/downloads/adwaita-firefox-team/adwaita-firefox/adwaita-firefox-nightly-20120314.xpi

Ací teniu algunes captures:

Tema Adwaita aplicat sobre el Firefox 10

Al Firefox nightly l’aspecte s’assembla molt més al GNOME Web (antic Epiphany):

Tema Adwaita del Firefox al GNOME 3.4

Anotacions relacionades:

• Recull – 2/7/2011
• Recull 9/7/2011

L’altra extensió que he descobert ha estat la Todo List, una extensió senzilla per gestionar les nostres coses per fer. És tan senzilla que només permet crear títols, sense cap tipus de descripció que es van afegint al llistat de coses per fer:

Todo List en acció

Si voleu instal·lar l’extensió per al Gnome-shell només heu d’anar a la seua pàgina i activar-la directament des d’allà.

Anotacions relacionades:

• Recull (a seques)
• Notificacions tipus G+ per al GNOME-Shell

Kubuntu passarà a formar part del grup de distribucions comunitàries basades en Ubuntu: Lubuntu, Edubuntu i Xubuntu. És a dir, Kubuntu no desapareix, però la persona responsable del seu desenvolupament no podrà dedicar-hi el mateix temps que ha dedicat fins ara.

El fins ara responsable del desenvolupament es planteja algunes qüestions importants, entre elles si el món necessita una distribució com la Kubuntu, una distribució que es publica de forma periòdica amb un enfocament clar cap al KDE. No hi ha cap altra distribució que complisca aquests requisits (malgrat que algunes s’hi aproximen).

Si el món necessita la Kubuntu, continua comentant, llavors s’haurà d’alçar i prendre la iniciativa en fer tasques que fins ara no s’han fet. És a dir: que aquesta persona necessitarà l’ajuda de la comunitat, i si no… doncs Kubuntu podria acabar desapareixent.

Què en penseu?

Anotacions relacionades:

• Glipper, Parcellite i file-browser-applet
• Recull 17/01/09

En aquesta discussió s’ha parlat també de la possibilitat d’oferir l’escriptori Unity que actualment només es troba a l’Ubuntu de forma oficial (tot i que s’han fet implementacions per a altres distribucions).

Aquesta possibilitat s’ha acabat descartant per raons diverses: per una part no hi ha mantenidors de paquets interessats en fer la feina de muntar els paquets per la Fedora i cosa que consideren més important: l’Unity no s’aprofita de les APIs d’upstream del GNOME.

Aquesta incompatibilitat d’APIs fa que siga molt díficil donar compatibilitat amb les darreres versions del GNOME. El Nelson Marques, que va ser qui va implementar els paquets per a l’OpenSUSE, va comentar que si l’Unity no fa servir les APIs d’upstream, llavors no hi haurà opció d’implementar-lo a l’OpenSUSE.

Nelson Marques va parlar a la llista de Fedora concloent que:

La meua experiència és que el nivell de pedaços que l’Unity requereix és molt intrusiu i molt difícil de mantindre.

L’Ubuntu 12.04 no implementarà una bona part del GNOME 3.4, precisament per temes relacionats amb pedaços que s’han de fer amb l’Unity. Si l’Ubuntu vol que l’Unity tinga èxit hauria de resoldre aquests problemes per permetre a altres distribucions implementar-lo de forma senzilla. Està clar que el programari lliure no funciona així, i si ara el Mark Shuttleworth deixa de pagar, em pregunte quanta gent decidirà continuar amb el desenvolupament del Unity…

• Font | Phoronix

Anotacions relacionades:

• Recull 24/4/2010
• Hulu desktop ja és compatible amb Ubuntu i Fedora

Què és SOPA?

Parlant de coses més interessants, hui ens centrem en SOPA. Acrònim de STOP ONLINE PIRACY ACT. SOPA és un projecte de llei que és a la taula ara mateix al congrés dels Estats Units i que pretén lluitar contra l’intercanvi/difusió de contingut protegit per copyright a la xarxa.

La manera de fer-ho, però, no és atacar a aquelles pàgines que allotgen o difonen de forma directa el contingut protegit per copyright, sinó anant contra tots aquells qui hi enllacen. És a dir, si al vostre bloc/pàgina web teniu un enllaç o algú insereix un enllaç cap a un lloc que infringisca lleis del copyright, llavors el Govern dels EUA podran tancar eixa web, encara que no siga per enllaçar. A més, però, per enllaçar et podrien caure una pena de fins a 5 anys de presó.

Sinde – SOPA

La llei Sinde aprovada per sorpresa (com aquella noia que es va fer princesa) pel Govern Espanyol el passat 31 de desembre de 2011 té exactament la mateixa finalitat: culpar a la gent qui enllaça en lloc de culpar aquells qui realment estan infringint el copyright.

Por qué? Por qué? Por qué?

Efectivament, Mourinho tenia raó quan es preguntava, sense saber la raó exacta, per què s’ha de fer una llei així, que posa portes al camp. Tinguem present això:

Ens enganyen

Diuen que els espanyols (i els que no són espanyols però estan a Espanya) som els que més contingut protegit amb copyright copiem, veiem i baixem de la xarxa. Diuen que això s’ha de frenar i que la llei Sinde és la solució. Però això no és cert.

Pregunteu-vos: si ara vos donen un servei amb el qual, per uns 10-15€ al mes podeu veure totes les pel·lícules/sèries que vulgueu, pagaríeu? Sí, oi? Acabaríem amb pelis de mala qualitat, subtitulades en castellà «raru»  (qué querés?), que no s’acaben de baixar, etc. Probablement el 80% de la gent que ara baixa contingut protegit amb copyright es passaria a eixa opció barata i de qualitat. En un tres i no res aconseguríem:

1. Acabar amb el 80% de la «pirateria» (o visualització de contingut protegit sense permís de l’autor)

2. Pagar a les distribuïdores per la seua obra.

De fet, aquest servei ja existeix i es diu: Netflix (també hi ha d’altres com Hulu). Els ciutadans dels Estats Units poden, per uns $10 al mes, tindre el all you can eat amb pelis i sèries. I aquest és un servei amb molt d’èxit als EUA.

Tot i així, però, els EUA fan SOPA. Amb SOPA, enllaçar amb una pàgina que enllaça amb una pàgina que enllaça amb una pàgina que enllaça amb Cuevana, per exemple, podria arribar a considerar-se delicte (seria un cas extrem, però podria donar-se el cas).

Per tot això, més de 10.000 pàgines van tancar les sues portes ahir. La més important, la Viquipèdia/Wikipedia, perquè ells allotgen milions i milions d’enllaços que no poden controlar al 100%. Fins i tots ells podrien ser objectiu de la llei SOPA.

La realitat és que volen convertir Internet en un Estat policíac. Volen vigilar-ho tot.

Per sort, tornant als principis. Entenent que Internet és una xarxa d’interconnexió d’ordinadors que pot acabar sent un estat de vigilància contínua, podem tornar al seu arrel i començar de nou.

Ai no! Que això ja ho han fet!!!

Anotacions relacionades:

• Pirateria, GNULinux i el Medi Ambient

La versió 1.0 s’acaba de publicar: ara la seua interfície està basada en Qt4, inclou sistema de connectors, desat automàtic i millor lectura de fitxers DXF (compatibles amb AutoCAD). Cal remarcar la importància de LibreCAD respecte a QCad:

Amb aquesta darrera versió, LibreCAD es considera estable. Tot i així, encara queda molt per fer i no es pot esperar que siga 100% compatible amb l’AutoCAD. A més, per ara el LibreCAD no té documentació, ja que s’incloïa la del QCad, que no està publicada sota GPL, amb la qual cosa l’han hagut de traure.

Interfície del LibreCAD

No és compatible amb el format .dwg, encara. Atès a problemes de llicència, encara s’ha de treballar amb això.

L’equip ja està treballant en la versió 2.0 i s’esperen característiques noves com les següents:

• Sitema nou d’ajustament
• Graelles isomètriques
• Trisecció d’angles
• Dibuix de cercles i el·lipses inscrites
• Dibuix de línies tangents per a dos el·lipses
• Compatibilitat amb tipus de lletra internacionals, incloent CJK
• Millor rendiment

Instal·lació de LibreCAD

Podeu instal·lar LibreCAD al Windows, Mac OSX i GNU/Linux. Trobareu els paquets des de la pàgina de baixades. Per als qui feu servir Debian, amb un:
apt-get install librecad

El tindreu instal·lat. Per a l’Ubuntu:
sudo add-apt-repository ppa:librecad-dev/librecad-stable
sudo apt-get update
sudo apt-get install librecad

També podeu fer servir el ppa amb les darreres versions en desenvolupament. Per a la resta de distribucions, visiteu la pàgina de paquets rpm o bé cerqueu als vostres repositoris.

No hi ha anotacions relacionades.

Nota d’aclariment: la comparació amb el blaverisme és per la mania d’Apple de fer traduccions catalanes que són un calc del castellà ignorant tot l’estil i terminologia que s’ha fet servir durant més de 10 anys de traduccions catalanes.

Les coses bones

S’ha d’acceptar que Apple finalment ha tingut en compte el català sense haver rebut cap subvenció (suposadament). Això és una bona notícia per al català: cada vegada hi ha més companyies privades que tenen en compte la nostra llengua. Apple sap que traduir els seus productes al català li pot suposar millorar la seua imatge davant els catalans.

I ja està. Gràcies Apple per traduir els teus productes al català.

Catanyol o traducció propera al blaverisme

Apple, però, atesa la seua filosofia per ser «diferent», ha decidit fet servir un estil de traducció igual o pitjor que el que ja es va fer servir a l’iPhone: fent servir infinitius a tot arreu, fent servir terminologia traduïda directament del castellà i ignorant més de 10 anys de traduccions catalanes fetes per companyies com Microsoft o Google, i tota la comunitat del programari lliure.

Apple ha decidit fer servir una traducció pròpia de BLAVEROS. No vos ho creieu? Mireu aquesta captura de l’OSX en català:

Suposada interfície del MacOSX en català

I ara mireu aquesta captura d’un programa BLAVERO:

Firefox Blavencià

I aquí teniu el Firefox en català:

Firefox en català

Ara, digueu-me, la traducció d’Apple a quina s’assembla més? Efectivament, no s’assembla més a la traducció catalana del Firefox.

La traducció d’Apple s’apropa més a una traducció blavera.

Terminologia i incorreccions

La realitat és que Apple sembla haver fet una traducció automàtica directa de l’espanyol o l’anglès. Potser amb el Google translate? Allà veig d’entrada una incorrecció i termes diversos que fan mal als ulls, i això que només estem parlant d’una simple captura:

• Actualització de Programari »»» hauria d’ésser Actualització de programari (per què posen «Programari» en majúscules, potser s’han oblidat de les regles d’escriptura catalanes?)
• El mateix per a «Preferències del Sistema»
• Arxiu »»» què??????? Només li ha faltat posar-ho amb ‘ch’
• Sobre aquest Mac »»» calc del castellà. Què passa amb el «Quant a»

Un estil imposat des d’algun lloc?

La cosa més curiosa de tot això és l’estil que es fa servir, allunyat de les traduccions catalanes que s’han fet fins ara. Segons vam poder conèixer per part d’Apple, es volia «ser diferent» i per això es va triar aquest estil calcat del castellà amb infinitius.

En canvi, en les traduccions italianes, es va mantindre l’estil amb imperatius, sense fer canvis tan grans com Fitxer » Arxiu. És a dir: aquesta traducció catalana que se n’ix dels estils generals s’ha fet intencionadament.

Conclusions

És dolent tot això que estic comentant? Depèn, com a persona que està relacionada amb el món de la traducció, crec que sí que és dolent. Apple trenca l’homogeneïtat i la qualitat de les traduccions catalanes. Això pot acabar confonent als usuaris, fer perdre vocabulari que s’estava guanyant com «desar» o «cercar» o moltes altres paraules que de no haver estat per la informàtica, s’haurien perdut definitivament. Però la realitat és que jugar amb trencar la terminologia és un joc que llença per terra molts anys de feina de molta gent.

Per acabar, si ens estimem la nostra llengua, crec que queda força clar que les actuacions d’Apple demostren que no és una companyia que respecta el català. Mentre que Google no ha dubtat en afegir el català des de fa anys, sense necessitat que ningú no li pagara, Apple o Microsoft no han actuat així (per unes raons o altres).

La llibertat de la nostra llengua no ha de dependre d’Apple o Microsoft. Ni tan sols de la Generalitat de Catalunya. Depèn de nosaltres.

L’únic programari que assegura que la nostra llengua siga lliure és el programari lliure. Així que deixem-nos d’Apples o Microsofts i dediquem els nostres esforços allà on ens interessa.

Anotacions relacionades:

• L'equip de traducció de KDE4 al català, en el top ten dels equips de traducció de KDE4
• Google ja treballa en la traducció al català de l’Android

Al meu parèixer, aquesta decisió va ser poc encertada. Mai m’havia agradat trobar-me els menús allà dalt com sempre havia estat al Mac OSX. A més, la realitat és que atès que GNU/Linux és un sistema molt obert, és complicat fer que totes les aplicacions siguen compatibles amb l’Unity Global Menu.

Menú d'activació de l'Ubuntu Global Menu

Sembla que a l’Ubuntu 12.04 això es podrà desactivar. No és necessàriament un pas enrere, sinó més bé permetre a l’usuari personalitzar un poc més el seu escriptori, sobretot quan es tracta de característiques que no poden garantir-se efectives al 100%.

GNOME-Shell també ha fet moviments cap a la creació d’un menú global de les aplicacions, de forma que totes les aplicacions GTK+3 podran fer que el seu menú quede allà dalt (només hi haurà un botó al qual, en fer clic, mostrarà totes les opcions del programa):

Menú global al GNOME-Shell

Jo proposaria crear un botó en el cantó esquerre de totes les finestres que fora precisament aquest menú global. Una cosa semblant al que ja tenim amb el Firefox i l’Opera al Windows:

Menú de l'opera al cantó superior en la versió per Windows

• Enllaç | OMG!Ubuntu

Anotacions relacionades:

• Opinió: Unity, una gran opció per a portàtils
• Alguns connectors interessants per al Unity

A més, el ritme de desenvolupament del Gimp ha decaigut amb el pas dels anys, ha aparegut algun que altre fork i el nombre de desenvolupadors no és massa alt. Però el Gimp és el Gimp. Parlem-ne de les penes i les alegries.

Les penes del Gimp: la manca de desenvolupadors

Parlem primer de les coses dolentes. No són moltes, i probablement ja les coneixeu. Primer de tot, el desenvolupament del Gimp s’ha tornat extremadament lent i el nombre de grans canvis és gairebé nul.

Això és degut a un fet que la gran majoria d’aportacions al codi provenen de Mitch Natterer i en menor mesura de Mukund Sivaraman i Martin Nordholts. Però la qüestió és que aquest Mitch fa gairebé el gruixut del desenvolupament. És a dir, podríem dir que només hi ha un desenvolupador per al Gimp.

A més, no fa molt es va publicar el GIMP Painter, un fork creat per un contribuïdor al qual no acceptaren les seues contribucions (bàsicament perquè feia servir eines basades en l’antic processador d’imatges). De tota manera, aquest fork no va sobreviure gaire temps.

Les alegries: summer of code, Gimp 2.8…

Malgrat la manca de desenvolupadors, el desenvolupament del Gimp avança xino xano. Durant l’any 2010 es van marcar els objectius de la versió 2.8 i, de fet, la gran part de les millores es van fer durant aquell any. 2011 va ser un any de posar les coses al seu lloc, fer que tot funcionara com calia i 2012 probablement serà l’any de publicació d’una de les versions més avançades del Gimp.

• La traducció catalana

Després de molt de temps mig-orfe, finalment s’ha format un equip de traducció de tres persones que estan fent una feina no gens menyspreable. Les millores de la traducció, la seua qualitat i el percentatge total de traducció seran millors que mai. S’han revisat totes les traduccions antigues, s’ha tornat a replantejar la terminologia que es fa servir i, en definitiva, s’ha millorat la qualitat de la traducció d’una manera increïble. Jo he seguit a través de la llista (i participat en moolta menor mesura) la traducció d’aquesta versió i vos puc assegurar que el resultat serà magnífic.

• Les millores que venen

Moltes de les millores (o simplement «canvis») que vindran amb el Gimp 2.8 ja les coneixeu. El canvi més vistós serà el de mode d’una finestra. Però també s’introduiran «pestanyes», de forma que podrem navegar entre les diferents imatges obertes molt fàcilment:

Pestanyes al Gimp

Per altra part, ha aparegut tota una sèrie d’eines noves per treballar amb imatges. Entre elles cal destacar l’anomenat Warp Transform, que és una espècie d’equivalent del filtre Liquify del Photoshop i que està basat en GEGL. Aquí teniu un exemple:

Click here to view the embedded video.

Una altra eina interessant és el Seamless Clone, que permet enganxar una imatge sobre una altra de forma que s’entremesclen. Aquesta característica no arribarà probablement fins al Gimp 2.10:

Click here to view the embedded video.

Un altre col·laborador, en Robert Sasu, ha migrat filtres del Gimp a operacions GEGL. Entre elles: Color to alpha, Color rotate, Convolution matrix, Polar coordinates, Red-eye removal. Podeu veure una galeria d’exemples molt interessant.

Filtres GEGL

Més alegries: experiència d’ús

Al febrer de 2011 es va començar a cercar desenvolupadors per millorar l’experiència d’ús del Gimp. Poca gent es va presentar i l’únic candidat que hi va haver va marxar perquè va trobar feina. De tota manera, altra gent va poder dedicar-hi un temps. En Tobias Ehni va realitzar una sèrie d’entrevistes a gent que es dedica al disseny gràfic amb eines informàtiques. D’aquí va publicar-se un informe molt interessant.

Més gent va treballar-hi al llarg de l’any i alguns estudiants de Peter Sikking van crear un prototip de la interfície per a l’eina Warp Transform. Encara no s’ha implementat res, però arribarà molt probablement amb la versió 2.10:

Warp transform

Planificació per al 2012 i més endavant

Dit tot això, el plan és més o menys el següent:

1. Publicar el GIMP 2.8 tan aviat com siga possible
2. Publicar el GIMP 2.10 amb tots els canvis interns més els canvis dels projectes GSoC2011.
3. Publicar el GIMP 3.0 amb una interfície basada en el GTK+3.
4. Començar a implementar l’edició no destructiva, etc.

Donacions

Vos agrada el Gimp? Heu pensat en fer-ne una donació? Podeu fer-ho a través de la Fundació GNOME o per Paypal.

Si voleu llegir encara més al respecte, llegiu l’article a LibreGraphicsWorld.

Anotacions relacionades:

• Apunts de dissabte
• Retoc fotogràfic amb el Gimp. 8-Enfocar una fotografia

2011 ha suposat una pujada més o menys del 50% segons NetMarketShare:

Segons el W3Counter, la pujada ha estat d’un 1,41% a un 1,61%, de gener a desembre de 2011. Una de les coses interessants que ens mostra el W3Counter és la diferenciació entre Android i Linux. Estem parlant dels sistemes amb què naveguen els usuaris per les pàgines, per això podem ajuntar-ho tot:

També hi ha altres indicadors com l’statcounter. En aquest cas no es mostra cap tipus d’evolució i GNU/Linux es queda amb un 0,83% de la quota:

Source: StatCounter Global Stats – Operating System Market Share

Anotacions relacionades:

• Evolució de l'ús de GNU/Linux
• Estadístiques d’ús de GNU/Linux

Llistat de finestres per al GNOME-Shell

En realitat aquesta captura forma part d’una modificació que una hacker del GNOME ha fet a l’extensió original que es pot baixar des del GNOME. A l’extensió original apareix el títol de les finestres per defecte:

Llistat de finestres amb títols

Instal·lació

Només cal que aneu a la fitxa de l’extensió feu clic sobre «ON» per instal·lar-la. Això sí, és necessari GNOME 3.2 per poder fer-ho així.

• Baixada | Extensió Windows List per al GNOME Shell

Anotacions relacionades:

• Provant el Gnome Shell
• Què ens porta GNOME 2.30

Ara, per fi, el Galaxy Nexus arriba amb l’Android 4.0 i el català ja hi és per defecte entre les llengües disponibles. Així ens ho ha confirmat en Dimas al Google+, i ens passa algunes captures:

Ha hagut de passar gairebé un any per tal de poder veure algun telèfon mòbil que incloguera la traducció oficial amb la que Google vam començar a treballar. A la versió 2.3.3 de l’Android (presentada allà pel febrer-març) ja incorporava la traducció al català, però cap fabricant no la va afegir.

En definitiva, sembla que els mòbils amb l’Android 4.0 ja incorporaran el català de sèrie. Ara mateix podeu gaudir del Galaxy Nexus (es pot comprar amb Vodafone o a The Phone House -amb orange i yoigo també-).

Click here to view the embedded video.

Anotacions relacionades:

• Telefònica llançarà un mòbil amb Android la setmana que ve
• Recull – April’s fool ens torna bojos, GNOME3 a punt, snappy…