Tot i que encara es troba en fase pre-alpha, és a dir, es tracta només una versió preeliminar, ja és possible comprovar que iSocial té les següents característiques:

• Una eina per a crear el perfil dels usuaris molt semblant a la de Facebook, amb camps per indicar l’edat, el sexe, l’orientació política, les creences religioses, etcètera. També s’hi inclou una àrea per a escriure missatges.
• Una eina per a desar textos ordenats cronològicament, que en iSocial s’anomena blog (blogapp) i que és similar a l’apartat «Notes» del Facebook.
• Un àlbum de fotografies.
• Un servei de missatgeria interna, anàleg a la «Bústia d’entrada» del Facebook.
• Inclou la possibilitat de crear grups d’usuaris, amb un apartat d’informació del grup i un fòrum específic.

Els usuaris es poden afegir entre sí com a «amics» com passa al Facebook i d’interfície és de fet molt similar. El sistema no limita l’usuari a l’ús exclusiu d’aquestes característiques perquè qualsevol programador podrà incorporar noves aplicacions i funcionalitats a través d’una API.

Fins aquí les similituds entre iSocial i Facebook, que són moltes. Però algunes de les diferències són notables. Els programadors d’iSocial pretenen implementar un sistema que permeti que un usuari que s’hagi fet un perfil en qualsevol lloc web que funcioni amb iSocial, pugui iniciar sessió a qualsevol altra lloc web basat en iSocial sense cap problema. Encara que estigui en un altre servidor. A més, la sessió es podrà iniciar amb OpenID (o similar) i les APIs de Facebook i OpenSocial estaran implementades, de manera que es podrà actuar amb les dades d’accés d’aquests serveis talment com si fossin del propi iSocial.

No hi ha anotacions relacionades.

Les seqüències són petits blocs de codi que es poden introduir a l’amaroK a través del «Gestor de seqüències» que hi ha al menú «Eines» i que permeten modificar-ne el seu comportament en algun aspecte.

1. alarm ens ajuda a despertar-nos amb la cançó que més ens agradi.
2. amsn-now-listen, AmarokGaim i amaroKopeteBR: el primer permet als usuaris de l’aMSN modificar el seu missatge personal (de vegades també se l’anomena el subnick) de manera que mostri la cançó que s’està escoltant a l’amaroK en temps real. El segon fa el mateix però connectant amb el client Gaim (ara pidgin). El tercer connecta amb el client Kopete.
   • AmaroK LCD Display (entre d’altres) permet fins i tot enviar la cançó que s’està escoltant a una pantalla de cristall líquid!
   • AmarokNowPlaying for Facebook permet actualitzar l’estat al facebook amb la cançó que s’està reproduint.
3. TagCloud: genera un núvol d’etiquetes a partir de les estadístiques de cançons escoltades tot destacant els noms dels autors preferits d’un usuari.
4. amarokNowPlaying genera una imatge en format png amb la portada del disc, el títol i l’autor de la cançó que s’està escoltant i és capaç d’enviar-la a través d’FTP a un servidor web, de manera que es pot mostrar aquesta informació en temps real en una web personal.
5. Bookmark desa automàticament en quin moment d’una peça i d’una llista de reproducció l’usuari tanca l’amaroK i reemprèn la reproducció des d’aquest punt exacte en tornar a iniciar el programa.
6. importOpmlAsPodcast permet importar una llista de subscripcions opml i que els seus continguts es configurin automàticament dins la pestanya destinada a podcasts en l’amaroK.
7. RecordRadio i StreamRecorder permeten gravar fluxos en un fitxer d’àudio i desar-lo després en la col·lecció de l’amaroK.
8. collection2html genera un fitxer html amb la llista de cançons d’una col·lecció de l’amaroK, ordenades per autor.
9. PlayCDG ajuda a convertir l’amaroK en un sistema de karaoke.
10. httpremote_amarok, Greyhound i altres permeten controlar remotament l’amaroK a través de l’iPhone, una PDA, o un Tablet PC, normalment mitjançant un servidor web com a intermediari.

Anotacions relacionades:

• 5 raons per evitar l’iPhone 3G
• Firefox Home, accediu als vostres preferits (i més) del Firefox a l’iPhone

Destaca sobretot per la seva cuidada interfície i perquè està construïda de manera que sigui molt semblant als gestors de correu per a escriptori. A més a més, com que està feta a partir de l’estàndard XHTML i fulls d’estil CSS, per a un programador amb coneixements d’aquests dos llenguatges de programació és relativament senzill fer aspectes visuals nous. Per exemple, per defecte, RoundCube és així:

No sembla gens lleig. Ara bé, amb una mica de treball amb CSS i XHTML, pot quedar així:

Algunes de les característiques ressenyables de RoundCube són:

• Es pot configurar en diferents idiomes, entre ells el català.
• Pot treballar amb HTML, tant en el moment de llegir missatges com de forma visual en redactar-los.
• Té una llibreta d’adreces on desar-hi informació dels contactes.
• Permet treballar amb diferents identitats, i assignar una signatura personalitzada a cada identitat (per exemple: una per quan enviem missatges com a responsable d’una organització, una altra per quan ho fem com a empleats d’una empresa, etcètera).
• Inclou un cercador capaç de filtrar els missatges per localitzar aquell que pretenem trobar més ràpidament.
• Permet treballar amb carpetes per classificar els missatges.
• Té corrector ortogràfic.

Anotacions relacionades:

• Sweet Home 3D 1.4
• Programari lliure versus Programari de codi obert

El Diccionari Alemany Català GPL es presenta en tres formats: en format web, com a programa per a l’ordinador de sobretaula i com a aplicació per a ordinadors de butxaca. Fer una consulta al diccionari en el primer format és tan senzill com entrar a l’adreça http://www.diccionari.info. La interfície és ben simple i això va en favor de la seva facilitat d’ús: només hi ha una caixa de text, una llista per triar el parell de llengües (català ? alemany o bé alemany ? català) i algunes opcions bàsiques que en tot cas estan explicades en els enllaços informatius que hi ha a peu de pàgina.

Pel que fa als programes, ambdós es poden distribuir segons els termes que s’estableix la llicència GPL però, malauradament, només es poden executar en Windows o Windows Mobile (en el cas d’ordinadors de sobretaula o de butxaca, respectivament), almenys ara per ara.

Sergi Esteve i Martí Minoves, estudiants d’enginyeria i catalanoparlants residents actualment a alemanya, han estat els promotors d’aquesta útil iniciativa.

(Gràcies, mminbcn.)

Anotacions relacionades:

• Com posar el TinyCore en català
• Recursos en català sobre Blender

Sweet Home 3D es pot distribuir segons el que indiquen els termes de la llicència GPL de GNU i està fet en Java, la qual cosa permet als seus programadors publicar versions per a GNU/Linux, Windows (des de 98 fins a Vista) i Mac OS. Una de les principals novetats d’aquesta versió 1.4 és que la vista en tres dimensions es pot exportar en format obj, la qual cosa genera un fitxer que es pot obrir en molts programes de modelatge 3D, entre ells el popular 3D Studio Max o el Blender, que també és programari lliure.

A la pàgina web del projecte, a part de completa documentació sobre el programa en diferents idiomes, hi ha a dia d’avui 119 models 3D d’objectes que s’ha comprovat que es poden importar a Sweet Home 3D, a més d’enllaços a pàgines on es poden trobar altres models també compatibles.

Anotacions relacionades:

• RoundCube
• Programari lliure versus Programari de codi obert

Pel que fa a les seves característiques tècniques, cal tenir en compte que només és eficaç amb aquelles aplicacions que facin servir les X (per a les aplicacions en mode de terminal, no pot registrar estadístiques). L’eina fa servir bases de dades SQLite, està programada amb les llibreries GTK i és capaç d’integrar-se amb OnlineDesktop de GNOME des de la versió 0.2, recentment publicada. Això sí, a mode d’intermediari, cal que l’usuari es registri en el servei d’emmagatzematge de fitxers Box.net.

La llicència d’ús i distribució és la GPL i a la pàgina web de projecte s’hi pot trobar una secció de manuals, eines per als programadors i notícies relacionades.

No hi ha anotacions relacionades.

Recentment, s’ha proposat a la llista de correu de Debian Science la creació d’un grup que s’encarregaria de fer aquestes tasques però amb atenció específica al camp de la robòtica. Aquest esforç hauria d’involucrar programadors disposats a escriure línies de codi i trobar bugs dins programes ja fets; persones amb experiència en crear distribucions personalitzades a partir de Debian; i col·laboradors que sàpiguen generar paquets .deb.

El resultat d’aquesta iniciativa seria, en cas d’arribar a bon port, que Debian estaria més preparada per treballar en el camp de la robòtica. Si hi ha lectors de SomGNU interessats, el lloc de trobada i coordinació és ara per ara la mateixa llista de correu de llista de correu de Debian Science.

No hi ha anotacions relacionades.

En aquesta ocasió posarem la nostra atenció sobre una alternativa lliure al conegut sistema de publicació de fotografies anomenat Fotolog, tot aprofitant que recentment se n’ha publicat la versió 0.2. Es tracta de phpFotolog, un programari que genera una pàgina amb la mateixa estructura que té el sistema que pretén clonar i, a més, permet a l’usuari afegir amics de fotolog.net i photoblog.be, de manera que cada cop que ells pengin una fotografia nova, s’actualitzarà la columna que recull les novetats dels amics (columna de Friends/Favorites).

Alguns avantatges que suposa instal·lar en un servidor propi phpFotolog, en lloc d’obrir un compte dins fotolog.com, són:

• Les dades estan sota el nostre control: un cop penjada una fotografia a Fotolog.com, en donar l’ordre per eliminar-la, desapareix l’entrada amb què està relacionada, però la fotografia roman als servidors de fotolog.com.
• No hi ha una invasió de publicitat.
• El més important, és programari lliure: el codi font està a la nostra disposició. Podem fer les modificacions que creiem convenients (no caldrà que triem entre una llista limitada a uns quants colors llampants, per exemple).

No hi ha anotacions relacionades.

Això no és un conte, malgrat la frase de l’inici. Però té introducció, desenvolupament i desenllaç. El resum és: un grup de persones aconsegueixen amb esforç fer un programa que implementa les funcionalitats del Google Earth un cop s’executa des de terminal, de forma que es pot fer servir de forma nativa a GNU/Linux (i funciona!); anomenen Gaia a l’invent i continuen desenvolupant-lo fins que el conegut bloc Google Operative System li dedica un article i obté més de 500 vots (el 2006) a Digg, el sistema anglòfon de promoció de notícies per exel·lència. Així, tema arriba a les orelles de Google que envia una petició als seus responsables demanant-los que tanquin la paradeta. Vet aquí el desenllaç.

És el desenllaç, sí, però no és l’últim que s’ha dit sobre el tema, ja li agradaria a Google. Evidentment, el codi encara es pot trobar a internet només cercant el nom de l’arxiu que contenia el codi font, que era gaia-0.1.0.tar.bz2 amb md5sum 9a9f5a3e5095dae5dbf2e6dd998d1f5d. Això permet executar-lo i veure’n en codi font; però encara hi ha més. Malgrat les pressions del gegant de Mountain View, hi ha algunes iniciatives, aquí i allà, que pretenen continuar amb la tasca de desenvolupament: caldrà prestar atenció, tant de bo alguna d’elles prengui forma aviat. De fet, s’inclou en algunes distribucions.

Google no reacciona contra l’enginyeria inversa per un esperit legalista, evidentment. Als seus programadors els deu semblar una bona tècnica, tenint en compte que en un comentari en el codi de Google Chrome reconeixen haver-la fet servir. La clau està, segurament, en què Google pretén incorporar DRM a Google Earth, segons va informar Richard Stallman a la III Conferència Internacional de Programari Lliure a Badajoz.

Anotacions relacionades:

• Instal·lació de Google Earth a Ubuntu
• Humble Bundle torna: cinc jocs pel preu que es vulgui

Si compleix aquestes quatre llibertats (poder-ne fer qualsevol ús, estudiar-lo o modificar-lo, redistrubuir-lo i poder-lo adaptar) necessàriament ha de permetre l’ús comercial de les obres derivades que puguin fer-se’n. Si no, no és lliure. Entre d’altres coses perquè la llibertat de poder fer servir un programa per a qualsevol ús implica també poder fer diners amb ell. I està bé que sigui així, hi ha moltes raons per no restringir la possibilitat de redistribució només a aquells sense afany de lucre.

Podem posar-ne un exemple esclaridor. Quin mal hi ha, per exemple, en què una petita empresa botiga d’informàtica ofereixi els CDs que composen el sistema lliure Debian a un preu raonable? Són fins a 21 CDs! Massa teca per menjar-se-la amb una connexió a Internet de les lentes, i cal recordar que encara molta gent les pateix! La botiga es pren la molèstia de gravar i replicar els CDs i l’usuari d’una d’aquestes connexions lentes s’evita la interminable espera i la feinada de descarregar tot el material. Cap problema.

Però què passa amb determinada gent sense gaire escrúpols, què passa amb aquestes webs que et fan enviar un o diversos SMS (a un preu que voreja un euro) per descarregar un programa lliure que a la web del costat, a la web oficial, és totalment gratuït? De vegades aprofiten dels espais de pagament per a publicitat a les planes de resultats dels cercadors per fer-se més visibles. És clar, com que les llicències lliures ho permeten, pels motius explicats, és totalment legal! Però des del punt de vista ètic, és gairebé una estafa. Aquesta gent no ofereix cap valor afegit i a sobre fa pagar per allò que és gratis.

Com podem evitar que els programadors acabin optant per alternatives més restrictives per no patir aquests abusos? Què podem fer per aturar aquest tipus de pràctiques?

No hi ha anotacions relacionades.

Aquí és on StorYBook ens pot ser d’utilitat. El programa ens permetrà fer fitxes dels diferents personatges, afegir descripcions dels llocs on succeeix cada part de la novel·la, referenciar totes les escenes que contindrà, etcètera. Així, a poc a poc, anirem tenint tots els elements desats, que en acabat, ens serviran per poder construir la novel·la en sí. Però fins i tot per a aquest darrer punt del procés StorYBook té eines d’ajuda. Concretament, una opció que ens permetrà veure les dades que haguem introduït de tres maneres diferents: ordenades cronològicament, ordenades per capítols de la novel·la o totes seguides.

L’equip que programa StorYBook tot just acaba de publicar una nova versió, la 2.1.2, que entre d’altres coses ja permet l’opció d’exportar les dades a PDF. Funciona a GNU/Linux, Windows i Mac OS. La llicència sota la qual es distribueix aquest programa és la GPL.

No hi ha anotacions relacionades.

DACCO també són sigles: Diccionari Anglès Català de Codi Obert. Es tracta d’una eina magnífica per a tots aquells catalanoparlants que hagin de parlar anglès en algunes situacions, o viceversa. Les dades, la informació que compon el diccionari en sí, tenen una llicència LGPL. I a més, disposa d’una interfície sota llicència GPL, anomenada qDacco, que permet consultar fàcilment aquest diccionari des de l’escriptori i sense connexió a la xarxa, tant en la seva versió català – anglès com en la versió anglès – català.

No és la única eina que han fet els de l’equip de DACCO. Han fet una altra aplicació d’escriptori, molt útil també, anomenada Catfon, que permet transcriure fonèticament a l’instant una paraula catalana.

Ambdós programes es poden descarregar des de la pàgina web del DACCO, i qDacco a més és als repositoris de Debian, la qual cosa en facilita la instal·lació: només cal fer apt-get install qdacco dacco-eng-users dacco-cat-users.

Anotacions relacionades:

• Això sí que és un bon treball (traduccions al 100%)
• Softcatalà canvia i amplia la seva eina de traducció

Això és el que ha fet FestCat, els arxius de veu en català. I no n’ha fet un i prou, sinó que n’ha fet 5 de masculines i 5 més de femenines. Totes elles es poden descarregar gratuïtament des de la pàgina web de FestCat i es publiquen sota els termes de la llicència LGPL.

La síntesi de veu és útil en molts contextos, per exemple, per lectura de correus, en les típiques respostes automàtiques que rebem per telèfon en trucar a certs telèfons especials i, de forma particular, per a usuaris que necessiten eines d’accessibilitat i interactuar amb l’ordinador a través de sons en lloc de treballar amb una pantalla.

No hi ha anotacions relacionades.

Això mateix és el que permet OpenLayers. Amb OpenLayers també es pot publicar una mapa dinàmic en una pàgina web i permetre al lector que s’apropi o s’allunyi d’un punt determinat i la resta d’opcions comuns de Google Maps (tot i que malauradament a OpenLayers hi ha de moment menys dades en general, i algunes coses no es poden fer, com oferir la vista de satèl·lit, a no ser que es combini OpenLayers amb Google Maps, cosa que també és possible). Es tracta d’enllaçar una biblioteca de JavaScript remotament o descarregant-ne el fitxer, cosa que es pot fer gràcies a què OpenLayers es publica sota els termes d’una llicència BSD, compatible amb la GPL.

OpenLayers és molt flexible, a la seva pàgina oficial s’hi publiquen tot un seguit d’exemples útils i curiosos, entre els quals, per posar un exemple, un que combina un mapa amb la informació geogràfica del servei de fotografies Flickr i com a resultat mostra determinades fotos en el lloc del mapa on s’han pres.

Aquest és només un exemple, però es poden fer coses més elaborades a partir d’OpenLayers. Per exemple, l’OpenStreetMap. Es tracta d’un mapa mundial editable, a l’estil de Wikipedia, per qualsevol usuari, amb informació com els tipus de carreteres i els noms de carrer de les diferents ciutats. Les dades que singularitzen aquest projecte es publiquen sota la llicència lliure Creative Commons Reconeixement Compartir Igual.

No hi ha anotacions relacionades.

I també d’altres no tan populars. Certament, sorprèn la llista de serveis de vídeo amb què és compatible. Sorprèn per la seva extensió, donat que supera la cinquantena. I a més com a opció extraordinària, permet descarregar la música que es pot escoltar a la pàgina MP3Tube.

xVideoServiceThief està en català, entre d’altres idiomes. És molt fàcil de fer servir, tan fàcil que fins i tot es pot arrossegar l’adreça web del vídeo que volem descarregar cap a la pantalla principal del programa i, en deixar anar el botó del ratolí, la descàrrega s’inicia immediatament. O bé es pot prémer un botó de la pantalla principal i enganxar allà l’adreça web del vídeo si això ens resulta més còmode.

A partir d’aquí, tot funciona com un gestor de descàrregues habitual. La interfície mostra la llista de vídeos que hem demanat descarregar, d’entre la qual per defecte s’inicia la descàrrega simultània dels quatre primers elements, i els següents resten en espera.

Si així ho hem demanat a les opcions de configuració, xVideoServiceThief no donarà per finalitzada la descàrrega fins que no hagi convertit el vídeo a AVI, MPEG1, MPEG2, WMV, MP4 o 3GP o n’hagi extret el so en MP3, de manera que ens és possible mirar el vídeo des d’un media center o també obtenir-ne una còpia apropiada per ser visualitzada a l’iPod o escoltar-ne el so extret des de qualsevol reproductor mp3 de butxaca.

xVideoServiceThief es pot distribuir segons l’establert en la llicència GPL de GNU i es pot descarregar gratuïtament des de la seva pàgina web.

Anotacions relacionades:

• Moovida: Un media center opensource
• SMPlayer 0.6.0 RC1