El teu blog de Linux en català

Search Results

13 results found matching the keyword "hurd".

A GNULinux.cat ja us hem parlat en diverses ocasions del nucli Hurd, desenvolupat per GNU, i de moment encara en fase experimental. També us vam explicar com instaŀlar en una màquina virtual de VirtualBox Debian Hurd, una de les distribucions que ja posen a la nostra disposició un sistema GNU/Hurd. Fa uns dies, vaig llegir a MuyLinux que ArchHurd ha tret un nou Snapshot del seu sistema, de manera que he decidit provar-lo i explicar-vos com instaŀlar-lo en una màquina virtual. He tret les instruccions de la guia que hi ha a la web d’ArchHurd, però hi ha alguna cosa diferent, perquè no em funcionava tal i com ho comenten allà.

Abans de fer-ho, us volia comentar les meves impressions amb ArchHurd. (més…)

Tot just fa dues setmane us explicava us explicava el concepte de «traductor» en el Hurd, bàsic en el seu funcionament. Des de llavors han sortit diverses notícies interessants interessants sobre aquest nucli lliure.

Java al Hurd

En el Google Summer of Code (GSoC) d’enguany, un estudiant s’està dedicant a implementar el Java per al nucli Hurd. És a dir, portarà el JRE (Java Runtime Environment) d’OpenJDK (la implementació lliure de Java) al nucli Hurd. Però no es quedarà aquí, sinó que també crearà llibreries de java que ajudaran en la creació de nous traductors. Cal dir que, per a poder-ho fer, primer ha de modificar llibreries més genèriques, com la libc. Les seves modificacions en aquestes llibreries també ajudaran a fer millor el Hurd.

(més…)

Fa uns mesos, us vam parlar del Hurd. Si recordeu, és una implementació de nucli desenvolupada pels mateixos responsables de GNU. Quan el sistema GNU havia de veure la llum, el nucli Hurd estava molt endarrerit, i per això van decidir utilitzar un nucli que en aquell moment (i encara ara) estava molt més madur, el Linux. Per això ara mateix tenim sistemes GNU/Linux. Però el nucli Hurd segueix en desenvolupament, i us vam explicar com instaŀlar-vos un sistema GNU/Hurd (més concretament, el Debian GNU/Hurd) en una màquina virtual amb VirtualBox, tant sense entorn d’escriptori com amb entorn d’escriptori. Avui us explicarem un concepte que utilitza el nucli Hurd, els «traductors» (de l’anglès «translators»).

(més…)

En l’anterior anotació sobre Hurd, havíem explicat com instal·lar-lo en una màquina virtual amb VirtualBox. De moment, només ens funcionava el sistema des de terminal. En aquesta anotació, veurem com instal·lar-hi i arrancar-hi un entorn d’escriptori. També en aquest cas, moltes de les accions a executar me les va comentar el propi Epíleg.

Partirem de la màquina virtual amb entorn de terminal que tindreu si heu seguit les accions de l’anotació anterior. Com a alternativa, podeu baixar-vos la imatge de màquina virtual que us vam preparar en aquella anotació. La podeu trobar a la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

Recordeu que, per utilitzar Debian Hurd, a la màquina virtual heu d’indicar que el disc dur és de tipus IDE (i no SATA), i que heu d’escollir «PCnet-PCI II» com a adaptador de xarxa. Quan ho tenim tot configurat, iniciem la màquina virtual. Cada cop que engeguem el nostre sistema amb Debian Hurd, ens acabarà mostrant el missatge següent:

login>

Nosaltres hi haurem d’escriure:

login root

Llavors, entrarem al sistema GNU Hurd, en mode terminal. Si us heu baixat la imatge de VirtualBox que us vam preparar nosaltres, el millor és que primer actualitzeu el sistema, per assegurar-vos que teniu el sistema el més actualitzat possible:

apt-get update
apt-get upgrade

En aquest punt, a més, jo m’he instal·lat el paquet «vim», perquè em sento més còmode editant els fitxers amb «vi» que amb «nano», que és l’editor que porta el Debian Hurd. Tot i això, a les instruccions que hi ha a continuació hi poso referència al «nano». Ara, ja podem instal·lar les X:

apt-get install xorg x-window-system-core

Ara arriba el moment d’escollir quin entorn d’escriptori instal·lem. (més…)

Després de l’anotació que us vaig fer sobre el nucli Hurd, he estat intentant instal·lar-lo en una màquina virtual de VirtualBox, però no hi havia manera. No me’n sortia. Però ahir mateix l’Epíleg ens va escriure un comentari en aquella anotació dient que ho havia pogut fer, i explicant els passos per a fer-ho.

Logo del Hurd

Logo del Hurd

Seguint les instruccions de l’Epíleg, he creat una imatge de VirtualBox amb Debian Hurd instal·lat, per si el podeu provar. Us la podeu descarregar des d’aquest enllaç, o des de la nostra pàgina d’imatges de VirtualBox.

A més, us reprodueixo aquí les instruccions que ens ha explicat l’Epíleg, per si ho voleu provar (us ho recomano). El primer que cal fer és descarregar-se la imatge del CD d’instal·lació de Debian Hurd. Dins d’aquesta imatge n’hi ha una altra que s’ha d’extreure, i que utilitzarem més endavant. Feu doble clic sobre el fitxer que us heu descarregat, i s’obrirà amb el gestor d’arxius. En aquest, anem dins el directori «install» i, d’aquí dins, seleccionem el fitxer «grub-94.iso» i fem clic a «Extreu» perquè ens el desi en la carpeta que ens interessi.

Ara, obrim el VirtualBox i creem una nova màquina virtual amb un disc de 3 GB. La mida és opcional. A la nova màquina virtual hem de canviar la controladora del disc dur, de SATA (per defecte) a IDE. Com a CD/DVD (IDE esclau) hem de muntar el fitxer imatge «debian-L1-hurd-i386-mini.iso» que ens hem descarregat. A més, hem de canvia el dispositiu de xarxa (apartat «Xarxa»), de «Intel PRO/1000 MT» a «PCnet-PCI II».

Instal·lador de Debian Hurd

Instal·lador de Debian Hurd

(més…)

Segurament, la majoria dels qui seguiu aquest bloc sou usuaris de sistemes GNU/Linux, encara que habitualment ho simplifiquem dient que són sistemes «Linux». Però, què vol dir exactament «GNU/Linux»? Bàsicament (i resumint una mica), «GNU» són les eines que ens proporciona el sistema per a comunicar-nos amb ell. Formen part de GNU, per exemple, moltes de les ordres de terminal que executem, i moltes de les llibreries que els programes que tenim instal·lats utilitzen. Un dels components més important del sistema GNU és el nucli (kernel en anglès), que s’encarrega bàsicament de comunicar-se amb la màquina. En el cas de «GNU/Linux», per exemple, tenim un sistema «GNU» que treballa sobre un nucli «Linux».

Però GNU també pot utilitzar altres nuclis. Ja hem parlat d’alguns d’ells, com ara Solaris (el que donaria lloc a un sistema «GNU/Solaris»), FreeBSD («GNU/kFreeBSD»), etc. Tots aquests nuclis fan bàsicament les mateixes coses que el nucli Linux, però amb una implementació diferent. És a dir, estan programats de forma diferent per a fer el mateix (que el nostre sistema funcioni amb unes especificacions comunes). Per sobre d’aquest nucli, el sistema és un GNU, de manera que la nostra interacció amb un sistema GNU/Solaris ha de ser igual que amb un GNU/Linux. En aquesta anotació, donarem unes breus pinzellades sobre un nucli molt concret: el Hurd.

Logo del Hurd

Logo del Hurd

Hurd és un nucli encara en fase de desenvolupament i, a diferència dels altres nuclis, està sent programat pels propis desenvolupadors del projecte GNU. És a dir, hauria de ser el nucli oficial de GNU si estigués acabat.

(més…)

Per a tots aquells que pensen que un dia el nucli Hurd serà funcional. Aquest vídeo mostra la instal·lació de GNU/Hurd, amb una música una mica tètrica (per què serà?).

Com molts de vosaltres sabreu, a GNULinux.cat tenim una secció on us oferim imatges de discos durs per a VirtualBox amb sistema operatiu preinstaŀlat. La gràcia d’això és que amb elles podeu provar en el vostre ordinador diverses distribucions GNU/Linux sense haver-les d’instaŀlar. Des de divendres passat, aquesta secció comença amb la nota següent:

NOTA IMPORTANT: Les imatges que posàvem a la vostra disposició en aquesta secció estaven pujades en els servidors de Megaupload. El dia 19-01-2012, el FBI ha tancat la pàgina Megaupload, i per tant les nostres imatges virtuals han deixat d’estar disponibles. Cal dir que les nostres imatges virtuals eren 100% legals, perquè totes les distribucions que havíem posat a la vostra disposició estaven publicades amb la llicència lliure GPL (o alguna de les seves derivades).

És a dir, nosaltres pujàvem les imatges que us preparàvem a Megaupload. Com que el govern dels Estats Units ha tancat aquesta pàgina web, els enllaços han deixat d’estar disponibles. (més…)

Ahir, dia 27 de Setembre fa 27 anys, Richard M. Stallman, el pare del programari lliure, anunciaba a Internet el començament del desenvolupament d’un nou sistema operatiu basat amb Unix i totalment lliure.

Gràcies a aquesta decisió avui dia podem gaudir del sistema operatiu GNU, que tot i que encara no està complet, combinat amb el kernel Linux fa una molt bona parella, la finalització del sistema acabarà amb la creació de Hurd (el kernel de GNU).

Sens dubte, aquell 27 de Setembre de 1983 va marcar un abans i un després en la història de la informàtica, i per això cal donar un gran reconeixement a Richard M. Stallman i el seu sistema operatiu, que és diu GNU/Linux (de moment) i no Linux com es sol confondre.

Us deixo aquí el comunicat que va fer:

Free Unix!

Starting this Thanksgiving I am going to write a complete Unix-compatible software system called GNU (for Gnu’s Not Unix), and give it away free(1) to everyone who can use it. Contributions of time, money, programs and equipment are greatly needed.

To begin with, GNU will be a kernel plus all the utilities needed to write and run C programs: editor, shell, C compiler, linker, assembler, and a few other things. After this we will add a text formatter, a YACC, an Empire game, a spreadsheet, and hundreds of other things. We hope to supply, eventually, everything useful that normally comes with a Unix system, and anything else useful, including on-line and hardcopy documentation.

GNU will be able to run Unix programs, but will not be identical to Unix. We will make all improvements that are convenient, based on our experience with other operating systems. In particular, we plan to have longer filenames, file version numbers, a crashproof file system, filename completion perhaps, terminal-independent display support, and eventually a Lisp-based window system through which several Lisp programs and ordinary Unix programs can share a screen. Both C and Lisp will be available as system programming languages. We will have network software based on MIT’s chaosnet protocol, far superior to UUCP. We may also have something compatible with UUCP.

Moltes felicitats GNU!

Encara que les memòries flash portin alguns dubtes sobre la vida més curta de les seves cel·les respecte dels discs durs, es pot aprofitar la seva lectura més ràpida (temps d’accés inapreciable) per descarregar de feina aquests darrers i donar una super embranzida al sistema.

Avui dia venen targes adaptadores de CF a IDE/SATA i targetes CF amb suport DMA (UDMA 4/ (5 en les més ràpides)).

Tanmateix hi ha missatges a la xarxa sobre petades de les CF que prevenen contra l’ús intensiu d’aquestes per a feines d’escriptura.

Podeu ficar les parts fixes del Linux (/bin /usr …) a CF, /var i /home a disc dur, la /tmp a ram (tmpfs) i assignar la memòria cau (memòria recent) del navegador a un subdirectori del /tmp i comprovareu l’augment de velocitat del sistema.

Hi ha dues qualitats de CF les MLC (multi-level cell: dos bits per cel·la) més assequibles (8GB per uns 33 euros) però amb vida de 10.000 cicles d’escriptura per cel·la i les SLC (single level cell) amb una vida de més de 100.000 cicles que alguns donen amb garantia de per vida. [1]. La barata ja fa el fet, per a tenir-hi fitxers que no varien.

Per no espatllar gaire la CF, el truc és instal·lar el sistema en una partició del disc dur, i en acabat copiar la partició amb el gparted sobre la flash o millor el clonezilla q només copia els blocs usats, afegint-li les opcions noatime,nodiratime per a evitar que hi escrigui cada cop que hi accedeix.

Munteu la compact flash com a primer disc dur (hda) i el disc dur mecànic com a hdc.

Feu una partició petita per al /boot a la CF, i al disc dur una per al sistema d’una mida que la pugueu copiar a l’espai buit de la CF, i un parell de particions més per als punts de muntatge /var i /home, i la swap a banda.

Instal·leu l’Ubuntu o el Hurd o la distro que us plagui, especificant els punts de muntatge anteriors i un cop instal·lat afegiu al fitxer /etc/fstab les opcions noatime,nodiratime a la partició arrel i una línia per crear un tmpfs per a /tmp especificant un topall d’ús de mem. amb l’opció size. Afegiu els paquets que vulgueu i quan ho tingueu al gust, copieu la partició amb el sistema (/) del disc dur a l’espai restant de la tarja CF i editeu el menú del “grub” per a que el nucli agafi la partició del CF com a arrel.

Si en acabat heu d’afegir algun paquet més (ja sobre la CF) no arribareu pas a espatllar-la ni molt menys. El desgast serà escàs.

També hi ha qui recomana substituir /etc/mtab per un enllaç a /proc/mounts [2] però té algunes contraindicacions. [3]

Hi ha la possibilitat de fixar la partició de sistema “read-only” [3], [4] i/o superposar-hi una partició “read-write” mitjançant un sistema de fitxers unionfs o l’equivalent millorat aufs però aquests no venen amb el nucli actual i caldrà incorporar-los-hi i recompilar-lo.

Diuen que és millor emprar formats de filesystem senzills (ext2) per a estalviar a la CF el desgast de la sobrecàrrega del journaling. Però ja que li posem tot cuinat, penso q val la pena tenir un sistema més segur i fer-ho amb un reiserfs que afina més que no l’ext3 (desa els fitxers petits i les cues a l’estructura). [5]

Per acabar assignem la memòria cau del navegador epiphany/mozilla a ram (/tmp tmpfs). Cal editar el fitxer d’inici /etc/rc.local (si la màq. és vostra) o el .bashrc de l’usuari si és compartida, per tal que creï un directori per la mem. cau del navegador de l’usuari i assignar-li propietari, i afegir al about:config del mozilla l’entrada per al parent_directory de la memòria cau. [6]

Altres trucs per accelerar el sistema en aquest enllaç. [7]

G.R.F.