El teu blog de Linux en català

Què passa amb GNOME3?

Queden molts pocs mesos perquè el GNOME3, amb GNOME Shell com a interfície per defecte, aparega a les nostres vides. Després de molts retards, a principis de l’any que ve (abans de l’abril) podrem veure la versió final.

A diferència del que personalment em va passar amb KDE4, he d’admetre que el GNOME3 no m’està emocionant gaire. Tot i que les captures i vídeos i allò que jo he pogut provar mostren un escriptori robust i bonic, no veig que realment em facilite la meua feina diària.

Darrera versió del GNOME Shell (font: webupd8)

El GNOME Shell és un concepte força nou d’escriptori: separen per una part el que són finestres de treball i per l’altra tenim una interfície de control de tot el que hi tenim en execució (es pot fer servir el concepte d’«Activitat» que també fa servir el KDE):

El conjunt és molt estable, cuidat i bonic. Però:

  • No és fàcil canviar entre diferents finestres o espais si no saps controlar bé les combinacions de tecles per fer-ho, i fer-ho amb el ratolí és massa lent.
  • Es troba a faltar una safata que ens informe de les diferents finestres que tenim obertes.
  • Fer-se amb el nou escriptori no és ni fàcil ni intuïtiu per a una persona que ve dels escriptoris clàssics de tota la vida que ni MacOSX, ni Windows, ni KDE s’han atrevit a canviar.
  • La forma d’accedir a les aplicacions també requereix massa clics.

Realment sembla curiós que el GNOME Shell presente mancances d’aquest tipus: l’escriptori GNOME sempre s’ha mostrat inclinat per oferir un escriptori molt senzill de fer servir als usuaris. També s’ha de dir, però, que l’escriptori és fàcil de fer servir, però alguns conceptes sembla que no s’han implementat bé.

Menú d'aplicacions al GNOME Shell

Serà GNOME Shell un altre KDE4?

Tots coneixem la història de KDE4: el seu llarg procés de desenvolupament i la seua publicació abans d’hora, conjuntament amb el fet que la distribució més utilitzada, l’Ubuntu, fera servir GNOME per defecte (i la versió de KDE no funcionara gaire bé), va fer que la quota d’ús de KDE es reduïra a nivells mai vistos (segons les enquestes que hem fet a GNULinux.cat el percentatge d’ús de KDE es troba vora el 30% d’usuaris quan allà pel 2002 era l’escriptori majoritari i la gent es plantejava perquè totes les distros (excepte Debian) triaven KDE sobre GNOME; i hauríeu d’haver-ne vist quanta gent va alçar la mà ahir a la festa de l’Ubuntu Maverick quan van preguntar qui feia servir KDE).

Ara ens trobem amb el fet que una de les principals raons per les quals el KDE va perdre quota d’usuaris, l’Ubuntu, ha decidit fer servir l’entorn Unity per defecte. Continuaran fent servir les biblioteques de GNOME, però es deixaran el més important: la interfície d’escriptori. I ací no val dir que GNOME és més que un escriptori, que de fet ho és, però els desenvolupadors del GNOME estan fent un conjunt i això és el que els motiva, i no que facen servir les seues eines per desenvolupar una altra cosa diferent. La qüestió és, al cap i a la fi, que Mark Shuttleworth (o algun altre a dins de Canonical) ha d’haver vist alguna cosa al GNOME Shell que no el convenç i per això s’ha fet una gran aposta per Unity.

Mark Shuttleworth (o algun altre a dins de Canonical) ha d’haver vist alguna cosa al GNOME Shell que no el convenç i per això s’ha fet una gran aposta per Unity

Tenint en compte que l’Ubuntu per sí soleta agafa una quota molt gran d’usuaris que representa el 68% del total d’usuaris que visiteu GNULinux.cat i que si extrapolem i tirem a la baixa podria ser del 55% a nivell mundial, llavors les decisions que afecten a l’Ubuntu, afecten al GNOME directament. La cosa va més enllà, però, i és que és complicat imaginar-se que Canonical puga tornar al GNOME Shell algun dia havent fet ja el canvi a Unity.

Més d’algú es preguntarà si el GNOME Shell naixerà mort…

Problemes de rendiment

Un dels problemes més greus que jo mateix he pogut experimentar i que molta gent està informant al Bugzilla del GNOME Shell és l’extrema lentitud gràfica amb la que funciona el nou escriptori amb algun maquinari. Es requereix tindre accel·leració opengl i, tot i que la gent té instal·lats els mòduls fglrx o nvidia, l’escriptori no va bé: no s’hi pot treballar ja que sembla com si tot el sistema es bloqueja. En altres casos s’ha pogut experimentar un efecte semblant al que passa al KDE: un funcionament molt pesat i poc fluid.

Escriptori general del GNOME Shell

Aquest error del KDE i del nou GNOME és realment molt greu. Molts usuaris no podem/podrem aprofitar les noves característiques que els desenvolupadors estan implementant.

Caldria començar a pensar en crear ordinadors específics per a GNULinux i evitar així aquests problemes? No crec que siga una idea dolenta que fabricants com DELL vengueren ordinadors que pogueren executar totes les característiques del programari GNU/Linux més nou. I als usuaris ens estalviarien molts maldecaps. I si no, penseu en MacOSX, un sistema dissenyat per treballar només en uns ordinadors concrets.

Caldria començar a pensar en crear ordinadors específics per a GNULinux i evitar així aquests problemes?

GNOME Shell, l’oportunitat per a altres distribucions

No tot és negre, però. La decisió de Canonical pot suposar també una bona notícia per a la resta de distribucions GNU/Linux. La introducció de Unity als diferents escriptoris que podem triar a GNU/Linux farà que no ens semble tan igual fer servir un Debian, una Fedora o una Ubuntu. Ara per ara, una instal·lació de qualsevol d’aquestes i altres moltes distribucions ens ofereixen un resultat final pràcticament igual, amb la qual cosa els usuaris ens decidim per l’opció més fàcil en general (l’Ubuntu).

La decisió de Canonical pot suposar també una bona notícia per a la resta de distribucions GNU/Linux

Però la competència entre GNOME Shell, KDE i Unity augmenta el nombre d’alternatives i la possibilitat per a distribucions que fins ara no aixecaven el cap implementar el GNOME Shell i fer-lo més atractiu que el Unity. Clar està, però, que acabarem tenint una Ubuntu amb GNOME Shell a l’igual que ara tenim una amb KDE, XFCE, etc.

Personalment crec que Debian pot acabar sent una de les distribucions més beneficiades d’aquest canvi. Si els de GNOME fan bé la feina amb el GNOME Shell i Debian ho implementa, el resultat pot ser bastant interessant. Estic segur que Fedora, Arch, Gentoo o l’OpenSUSE també sabran aprofitar aquest canvi.

Espais de treball del GNOME Shell

Vull provar el GNOME Shell

Segons el calendari a la pàgina de GNOME, la versió definitiva de GNOME3 es publicarà el dia 7 d’abril de 2011. Fins aleshores podem provar la versió en desenvolupament de diferents maneres. Ací vos deixe alguns manuals per fer-ho. En realitat no cal res més que instal·lar el paquet gnome-shell i després executar-ho. La qüestió és que no totes les distribucions tenen el codi totalment actualitzat.

Jo he provat la instal·lació a l’Ubuntu i m’he trobat amb el problema de rendiment que comentava més a dalt fins a un punt que no podia fer servir l’escriptori. No sé si és problema de l’Ubuntu o del mòdul gràfic. Miraré de provar-ho un altre dia amb Arch.

Data de publicació de GNOME Shell

  1. Reply

    No crec que sigui molt adeqüat valorar ara mateix si el GNOME Shell és prou bo o no, evidentment que no, ja que per això l’haurien pogut treure fa un mes i anar polint els detalls que faltessin.
    Si no ho van fer és precisament perquè els preocupa molt que tot estigui ben implementat.
    De fet d’aquí molt poc (ara mateix estan fent el GNOME Summit) s’incorporarà a la branca master la branca que reimplementa amb els dissenys nous tot l’overview (quan vas al corner de l’esquerra) per fer-lo molt més senzill.

    Estic d’acord amb tu amb que serà una oportunitat per les altres distribucions, espero que l’Unity també vagi bé, l’últim que voldríem tots plegats és que la gent no els hi agradi ni l’un ni l’altre i tornin a Windows o Mac!

      • Pau on 7 de novembre de 2010 at 19:31
      • Author

      Reply

      Home, jo crec que res farà que em passe al Unity. M’agrada el que fan els de GNOME, Unity no em convenç gaire. Entenc que el GNOME Shell encara ha de millorar força, però considerava necessari veure els punts que presenten actualment mancances.

    • Ruig on 7 de novembre de 2010 at 10:58

    Reply

    Sí, Gil, tens part de raó. Això que dius seria aplicable als problemes de rendiment gràfic que esmenta en Pau.

    Malauradament, però, els errors de disseny de la interfície ja és molt més difícil que s’arreglin i són coses que ara ja es poden valorar pràcticament com a finals perquè és evident que no es canviaran dràsticament (i alguns dels problemes que esmenta en Pau a nivell d’interfície suposarien canvis importants en el concepte del Gnome Shell).

    Ja ho anirem veient… Potser ens enduem una sorpresa l’any que ve, però a nivell d’usabilitat no espero cap miracle ara mateix.

    • Roger on 7 de novembre de 2010 at 14:57

    Reply

    Els canvis grans espanten, i n’estic veient masses ultimament… Unity per defecte, Gnome Shell… Dos canvis com aquests podrien enfosar Gnome i Ubuntu sense massa problema, o sigui que més els hi val anar amb compte i fer-ho bé.

    Tot l’ecosistema de Linux, depén d’aquestes dues decisions.

      • Pau on 7 de novembre de 2010 at 19:29
      • Author

      Reply

      Roger, pensa que de tota manera l’escriptori clàssic del GNOME continuarà disponible. Això sí, supose que a la llarga s’abandonarà…

    • LitusMayol on 7 de novembre de 2010 at 16:29

    Reply

    Jo encara m’espero. El KDE4 em va destrossar: em petava per tot arreu, era molt innovador però a mi no em servia de res tot allò. Esperò que no passi quelcom similar!

    (molt complet l’article!)

    • Xavi on 7 de novembre de 2010 at 17:20

    Reply

    Jo sóc força optimista. Ara mateix, amb el que ens hem de quedar és amb les millores que suposen els canvis tant de Shell (que crec que un cop polit, serà una interfície pràctica i potent) com els de Unity (que abandonarà també les X per a aprofitar la potència de Wayland!), ja que tant els de Canonical com els de GNOME no faran un canvi fins a estar-ne segurs (estic segur que si cal, s’aplaçaran alguns canvis)
    El que és clar és que l’escriptori a Linux està fent un pas, i d’estar ben fet, pot cridar molts usuaris, i ja sabem que per a Linux, quan més gran sigui la comunitat, més ràpid apareixen millores.

      • Pau on 7 de novembre de 2010 at 19:30
      • Author

      Reply

      El Gil ja ho comenta: si s’ha endarrerit tant és perquè els desenvolupadors volen el millor resultat possible. Ja veurem què tal!

    • Ecron on 8 de novembre de 2010 at 11:13

    Reply

    Molt bon article, Pau. Jo no em pronuncie en aquest aspecte perquè soc relativament nou als sistemes GNU/Linux, però el que si espere es que continuen donant les opcions que han donat fins ara per triar una distribució de l’Ubuntu amb l’escirptori que vullgam…

    Moltes gracies per la info 😉

Respon a Albert Cancel·la les respostes

Your email address will not be published.