És Mono (.net) realment dolent?

Precedents

Mono és el nom d’un projecte lliure impulsat per Novell per crear un grup d’eines lliures, basades en GNU/Linux i compatibles amb .NET segons l’especificat pel ECMA.

Miguel de Icaza va interessar-se pel projecte .NET ara fa ja 10 anys quan Microsoft va publicar la documentació relativa al projecte. Per altra part, a Ximian van adonar-se dels avantatges que .NET els suposaria i començaren a implementar un reemplaçament de .NET. Sembla que la feina que va fer en Miguel de Icaza els va servir de molta ajuda. Al cap de tres anys, al 2004, es publicà la versió 1.0 de Mono. Actualment estem per la versió 2.6.1 (febrer de 2010).

El problema

La implementació a Mono d’alguns components de .NET és la part que podria haver estat amenaçada d’alguna manera per violació de patents propietàries de Microsoft (ASP.NET, ADO.NET i Windows Forms). Aquestes tecnologies de Microsoft no estan actualment implementades del tot a Mono i no són realment necessàries per desenvolupar aplicacions amb Mono.

Richard Stallman i la Free Software Foundation consideren que és perillós fer servir la tecnologia Mono per la possible amenaça d’una demanda per part de Microsoft per la violació de les seues patents. Per aquesta raó, l’FSF recomana evitar fer servir programari lliure basat en Mono.

Al 2006, Microsoft i Novell van anunciar un acord pel qual Microsoft es comprometria a no demandar els clients de Novell per violació de patents, cosa que s’estenia també als desenvolupadors de Novell, però no a la resta. Per descomptat, aquesta decisió fou molt criticada pel fet que atemptava contra la igualtat dels usuaris que fan servir un programari concret.

En una nota de la FSF, en Richard Stallman afirmava que:

Microsoft probablement està planejant un dia d’aquests carregar-se totes implementacions lliures de C# fent servir patents de programari

Al juliol de 2009 Microsoft va anunciar que no demandaria per violació de patents a ningú que implementara, distribuïra o fera servir implementacions alternatives de .NET. Tot i així, la Free Software Foundation ha reiterat les seues advertències al respecte ja que aquesta nova promesa (coneguda com la Microsoft Open Specification Promise) no incloïa algunes biblioteques de .NET que s’implementen a Mono.

Llavors, és Mono realment dolent?

Crec que segons la història ha quedat clar que Mono es sí mateix no és dolent i que l’amenaça recau en el fet que algunes parts de Mono que realment no tenen per què ser necessàries per desenvolupar programari, podrien violar algunes de les patents de Microsoft.

Aprofitant una discussió que vam tindre al fòrum al respecte, vull agafar un parell de comentaris que en Jordi Mas (desenvolupador de Gbrainy, programa fet amb Mono que s’ha inclòs a la nova versió d’Ubuntu) sobre tot això i que pense que aclarirà moltes coses:

  • Mono no és potencialment privatiu, això ho podem extraure de la definició inicial que hem fet.
  • Sobre el tema de la inclusió de Mono a diferents distribucions, Ubuntu s’hi va pronunciar ja fa un temps. Bàsicament no han vist amenaces reals per fer servir aplicacions amb Mono.
  • GNOME no depèn de Mono. Si ben és cert que el Tomboy s’inclou per defecte al GNOME i que l’Evolution té alguna dependència de Mono, realment no són dependències crítiques (per exemple Fedora ofereix una versió de l’Evolution sense dependències de Mono).
  • Mono no és el futur de GTK. De fet, el Gnome-shell (peça clau del futur GNOME3) empra un motor propi de JavaScript i Clutter poc a poc va agafant més pes.
  • El projecte GNU també impulsa una implementació lliure de .NET, en el qual distribueixen i aprofiten molta feina feta pel projecte Mono.

Tot i que al 2004 es plantejava la idea que Mono podria convertir-se en la plataforma de desenvolupament de linux per defecte, ara mateix la realitat és ben diferent. En Jordi Mas em comentava l’altre dia que actualment gairebé ja no es desenvolupen aplicacions amb Mono per a l’entorn d’escriptori GNOME.

Cal aclarir que molts projectes lliures es troben sota l’amenaça de ser demandats per violació de patents, Mono no és l’únic. D’implementacions lliures de tecnologies propietàries n’hi ha moltes, i per tant el tema és realment complicat. Llavors, es podria concloure que:

  1. Mono és un projecte més que es troba sota l’amenaça de demanda per violació de patents.
  2. Ara mateix és complicat evitar tot el programari que podria ser afectat per una demanda de violació de patents.

Evidentment, en Richard Stallman és l’únic que té clar que fer servir qualsevol d’aquestes coses no és bo i ell, coherent amb sí mateix, treballa amb un sistema que no té gran cosa. La resta, que no tenim capacitat (i potser tampoc temps) per mirar-nos-ho profundament hem de conformar-nos en la confiança que una o altra distribució ens done. Si esteu molt preocupats per això, sempre podeu fer servir una de les distribucions que segons l’FSF són totalment lliures.

Més informació al respecte

9 thoughts on “És Mono (.net) realment dolent?

  1. Jo he defensat l’Icaza quan l’Estallman el titllava de traïdor perquè entenc que el que ell fa es coherent amb el que ell creu que es el millor futur pel programari lliure, apropar-se i no allunyar-se de les patents del programari privatiu.

    http://www.somgnu.cat/2009/09/25/stallman-diu-que-miguel-de-icaza-es-un-traidor-i-icaza-diu-que-deu-ama-a-totes-les-coses-stallman-inclos/

    Ara bé, si que crec que s’equivoca i que crea un perill innecessari. Que ara mateix sigui complicat evitar tot el programari que podria ser afectat per una demanda de violació de patents, i que Mono sigui “un projecte més” que es troba sota l’amenaça de demanda per violació de patents, no indica que això sigui un problema menor sinó al contrari. Crec que en aquesta ocasió Stallman i la FSF tenen raó i crec que si no ha passat el que es plantejava al 2004 es perquè la pròpia comunitat ha vist també aquest perill.
    He de dir que no se pas res de programació ni de lleis de patents, però si que crec que els riscos de demandes contra els projectes de programari lliure van més lluny dels projectes que es poguessin veure directament afectats, cal tenir també present l’efecte psicològic, d’imatge i asta polític, en per exemple la penetració del programari lliure a les empreses i a les administracions.
    Mentre no es pugui solucionar el problema de base, la legislació sobre patents de software i la distribució del codi font, crec que cal ser prudents.

    Salutacions, he tingut problemes amb Internet aquests darrers dies i m’alegra poder tornar a llegir-vos.
    Gran article Pau.

  2. Gràcies! Ja feia temps que tenia en ment escriure alguna cosa. Sobretot perquè més d’un cop havia parlat amb en Jordi i m’havia fet veure les coses d’altra manera. Per això vaig posar-me a investigar una miqueta més sobre el tema i escriure-hi.

    Estic totalment d’acord que el problema real és el sistema de patents, tot i que també és cert que l’Stallman s’ha volgut aprofitar el màxim possible crec que amb la filosfia del “si no pots contra ells, uneix-te”. Al cap i a la fi la GPL és una llicència més, hehe.

    Salut!

  3. Si Pau, molt bona la teva puntualització, la GPL es una llicencia més, com també ho és per exemple la llicencia copileft d’aquest blog. Peró això no vol dir que aquestes llicencies siguin comparables filosòficament a les del copyright tracicional. Per contra es tracta precisament de protegir legalment la llibertat de la cultura i el coneixement que s’aixopluga sota aquestes llicencies.
    Sobre aquest tema crec que hi va haver també una polèmica entre el partit pirata suec i la FSF sobre l’abolició de les patents de software.
    De fet personalment quant més ho penso més partidari soc no d’una abolició completa de les patents sinó d’una reducció d’aquestes al mínim mantenint certes normes que assegurin una circulació oberta de la cultura i el coneixement, per exemple crec que hauria de ser obligatori alliberar el codi font del programari que es publiqui. Potser el sistema de propietat intel·lectual actual s’ha pervertit fins a convertir-se en una eina d’uns “monopolistes de la cultura”, però crec que la solució no es l’abolició de tota propietat intel·lectual sinó la creació d’un nou model enfocat al ideal del coneixement obert, una mica com la ètica del mètode científic (comunicar obertament els teu resultats i la manera com els has obtingut perquè d’altres puguin reproduir els teus experiments per contrastar i aprofitar d’altres formes els teus resultats).

    Caram, com es nota que tenia ganes de poder tornar a intervenir, disculpeu-me si m’enrotllo una mica massa, es que vaig estudiar Sociologia i els temes de cultura i coneixement en les societats modernes em fan xerrar.

    Un tema molt interessant, una altre vegada gracies per l’article Pau.

  4. Si, un gran llibre, ja fa un temps que el vaig llegir.

    Per cert que es estrany el poc que es parla de gent com Laurence Lessig, cofundador i gran ideòleg de Creative Commons en comparació a d’altres com l’Estallman, de fet aquest home es un “Deu” del les llicencies lliures.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *