————————-

De l’extracte de l’acta del Consell Supervisor núm. 475 (de 4 de setembre de 2008):

Criteris aplicats:

S’aprova el terme apunt i el verb relacionat fer un apunt com a denominacions catalanes
equivalents a les formes angleses post i to post, respectivament, pels motius següents:
• són alternatives catalanes als manlleus anglesos, els quals comencen a tenir
una certa difusió en català (en el cas del verb, amb la forma calcada *postejar,
probablement a través del castellà postear);
• ja tenen un cert ús entre els internautes, al costat d’altres formes catalanes;
• poden considerar-se denominacions lingüísticament adequades, a partir del
significat del verb apuntar (“Insinuar, tocar lleugerament, (un assumpte, una
matèria) en una conversa, un discurs, etc.”, segons el diccionari normatiu),
del qual deriva apunt;
•
el substantiu apunt, com l’anglès post, és una designació semànticament
àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d’ús i fer referència a textos
de diferents nivells d’especialització, de diferent extensió i de diferent format.
Es descarta l’aprovació del manlleu post perquè es considera innecessari i es creu que
pot ser substituïble fàcilment per la denominació aprovada o bé, segons el context,
per les alternatives catalanes suggerides a la nota. Cal tenir present, d’altra banda,
l’excessiva homonímia de post en català.
Es desestimen les formes aportació, article, comentari, intervenció, missatge i nota, que també
s’han tingut en compte, perquè es creu que, a diferència de la forma aprovada, no
s’adeqüen indistintament a tots els contextos en què s’utilitza post. Malgrat tot, el
Consell Supervisor creu convenient d’especificar en nota que aquestes
denominacions també poden funcionar, segons el context, com a alternatives
catalanes al manlleu. Igualment, en el cas de fer un apunt, també poden considerar-se
vàlides, segons el context d’ús, les formes penjar un apunt o publicar un apunt, entre
d’altres.

0  0

0  0